dissabte, 25 d’agost de 2007

Doctor en Alaska

És probable que algú em digui alguna cosa per aquest post. Mai he vist cap episodi de doctor en Alaska (jo i la tele només ens suportem quan vull plorar, i sortosament no passa massa sovint). Però l'he vist anunciar algun cop.

Em dóna la impressió que avui estic al poble aquell on va a parar el protagonista. Demà he d'agafar un avió des d'aquest poble, al migdia. L'avió és a cinc minuts a peu de l'hotel. De fet, hauria de dir que l'avió és en realitat una avioneta, i que l'aeroport no arriba a aeroport, perquè... bé, és tan petit... i només hi ha avionetes.

Deia que no m'agradava la tele? Estic cansada, però he posat la tele quan he engegat l'ordenador. Estan fent La comunitat de l'anell i he sigut incapaç de canviar de canal, des que he vist en Bilbo. Per cert, sabeu que queda menys d'un mes per l'aniversari d'en Bilbo i en Frodo? Així que entre el cansanci i que miro la peli...

Però bé, tinc un llit gran. Molt gran.



Com a mínim hi cabem 3 persones com jo. Podria convidar els dos cèrvols, a veure si volen dormir amb mi...



I després, convidar-los a seure al sofà.



Total, jo no el faig servir. Estic al llit, amb el portàtil a sobre les cames, que és des d'on es veu millor la tele. Ara en Frodo acaba d'arribar a Rivendell, així que em falta molt. No crec que l'acabi de veure tota, la peli. Ja hauria de començar a intentar anar a dormir més aviat, i segurament hauria de posar-me a dormir JA. Però em fa una mica de cosa, tan envoltada de cèrvols...




Els cèrvols de les fotos no són els únics animals que hi ha. Hi ha animals per tot arreu. I estic enmig d'enlloc.

He arribat aquí a mitja tarda. Hauria d'haver marxat avui, i ara hauria d'estar sobrevolant l'Atlàntic, però hi va haver un malentès i he de passar la nit aquí, al poble de doctor en Alaska.

He arribat a mitja tarda. Havia de sopar alguna cosa. Havia dinat molt aviat, i suposo que havia de sopar. Però no podia sopar a l'hotel. Hi havia una màquina de porqueries, però preferia menjar bé (jaja, quin riure!) A l'aeroport no hi ha ni una sola botiga (o almenys no en vaig veure cap a l'anada).

He preguntat a la recepcionista si el poble era gaire lluny. Com que no m'entenia pel nom del poble, li he dit la city, però això de la city està molt lluny de la realitat. Podria dir que el poble és més petit que el meu, però diria una mentida. El que sí que puc dir és que no és gaire més gran que el meu.

La recepcionista m'ha dit que el poble estava a unes few miles. Llavors m'ha dit que li semblava que eren unes 3 milles. Jo he maleit el fet que estigués tan lluny. Aquí no hi ha taxis... Així que he agafat, i he caminat fins al poble. Volia intentar a veure si hi arribava i podia menjar alguna cosa que no fos una porqueria.

La situació: una carretera d'aquestes d'Estats Units, llarga, tota envoltada de boscos, i no veus el final de la carretera, però que no hi ha revolts. Res pel mig, només arbres, i jo caminant, cap a un poble que no sé si és gaire lluny, i ni tan sols si és prou gran. Però, és clar, tampoc tenia res més a fer a part de treballar i em feia il.lusió veure el poble.

Primera cosa que veig: una gasolinera. Una bandera del Canadà. Al.lucino. Estem molt a prop de Canadà, sí, però... no pot ser que no hi hagi cap bandera dels Estats Units! Després la veig, una mica més enllà.

Segueixo caminant. Una serp morta al cantó de la carrera. Penso que potser no hauria d'anar fins al poble...

Segueixo caminant, i em trobo un camp ple de banderes. Quan m'hi acosto, descobreixo que és un cementiri. Cada làpida té la seva pròpia bandereta clavada al terra. Es veuen més les banderes que les làpides. I penso: coi, per què la posen? Per si el mort es desperta, perquè recordi que és americà?

Arribo al poble en 20 o 25 minuts, el que em fa pensar que les few miles eren en realitat poc més d'una milla. Començo a mirar al poble. És mitja tarda i està tot tancat. Bé, dic mentides. Hi ha una cosa que no està tancada: un lloc que posa adult gifts, però em sembla que no és el que busco...

Torno pel mateix camí i, per fi, veig marxar l'avió en el que hauria d'anar jo. Surt amb tres quarts d'hora de retard. La gent que hi anava tenia una parada d'hora i mitja al següent aeroport... A l'hora que ells posin els peus a Barcelona, jo agafaré el meu primer avió del dia.

Em paro a la gasolinera a comprar alguna cosa per sopar. Greu problema. Qui em coneix sap que no m'agraden massa les coses dolces (galetes, etc.) i que la majoria de coses no me les menjaré. Sobretot aquí, que tot té tanta grassa i tant de sucre. La Nestle no ha arribat aquí. Podria haver agafat un kit kat. Però no. M'he hagut de conformar amb el que hi havia.

Demà a les 11 he de deixar l'hotel. L'avió surt a les 3 de la tarda. A l'aeroport, per facturar, ens han dit que amb una hora d'antelació n'hi ha prou. Total, hi ha només 3 o 4 vols al dia, i són vols amb avioneta. A la que vaig venir, hi devien quebre... 48 persones. Jo estava a la última fila, que era la 12, i hi havia 4 seients per fila...

No tornaré a anar al poble. No hi ha res. Així que em passaré 3 hores en un lloc on no hi ha res, a part de... bé, imagineu-vos doctor en Alaska.

Al següent aeroport m'hi he de passar la friolera de... 5 hores i mitja. No hi ha wireless (estaria bé!!!), així que no sé... riuré, em sembla a mi.

I després el vol llarg. Sóc una criatura, però m'agradaria anar a la finestreta. Venint em van quedar ganes de veure Groenlàndia. Hi vam passar per sobre. No sé, em feia gràcia. Una tonteria com una altra. Però no tindré la sort d'anar a la finestreta. A més, suposo que hauria de dormir a l'avió...

Aterraré a Europa per primera vegada a les 5 del matí aquí, que és l'hora a la que acostumo a despertar-me aquests dies, sense despertador. Tot i que serà una mica abans...

El problema és que, en aquest primer aeroport europeu tinc menys d'una hora per canviar d'avió. Jo no vaig comprar el bitllet. Me'l va comprar una secretària. Quan ho vaig veure...

A veure si som capaces, la maleta (pel seu compte) i jo, d'arribar a temps al següent vol...

Trobaré a faltar estar envoltada de gent que no s'estranyen de que tingui 3 ordenadors (i a vegades els tres engegats a la vegada, això sense comptar el de la feina). Trobaré a faltar estar envoltada de gent que porta més aparells electrònics que jo a sobre. Trobaré a faltar... moltes coses.

De fet, fa unes 4 hores que ja en trobo a faltar una. Però això ja és una altra història. Una història que, ni vull escriure, ni vull pensar.

You are de Fellowship of the ring. Quina temptació més dolenta... Jo ja hauria de ser a dormir. O demà, quan arribi a Europa, estaré super-adormida i perderé l'avió...

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Vull anar al poble del Doctor en Alaska! Bona tornada! Espero que tot vagi bé durant el viatge

Jo Mateixa ha dit...

J si que n'he vist algun capitol i està molt be!!!!

Espero que hagis pogut dormir, coi, dorm més qunt agafis el vl llarg, no????

Descansa, a hores d'ara ja deus ser a caseta, no?

Un petonas bonica i bentornada a casa de nou!!!!!!!!!!1

aina ha dit...

doncs sí que estava mal fixada sí... ara, si estàs al poble del doctor en alaska deus estar en un lloc xulíssim ;) vagi bé (hagi anat bé) la tornada!

Lluna ha dit...

Gràcies, noies! Demà (avui per mi...) a aquestes hores estaré sobrevolant Europa. Encara em faltarà arribar a Barcelona i després arribar a caseta...

Tirai, si vols ens intercanviem i fas tu el viatge de tornada :-) Avui no aniré al poble. No hi ha res, plou, i tampoc és qüestió d'anar per la carretera amb la maleteta...

Jo Mateixa, això m'han dit, que està molt bé. Però... Bé, jo no n'he vist cap capítol. Avui m'he aixecat just quan he obert els ulls per primer cop. Estic cansada, però així suposo que podré dormir a l'avió llarg. Surt a quarts de 10 de la nit, hora d'aquí, així que suposo que no em costarà.

Home, aina, jo potser no en diria xulíssim. En diria desert, si no hi hagués tants arbres...

XeXu ha dit...

Però què?? Ens deixes tant sols amb que s'ha format la comunitat de l'anell?? Quan en Gandalf acaba de dir allò de Ash nasg durbatulûk...

Ai, és que jo anava seguint la peli, perdó.

M'alegro de que tot hagi anat bé, i segur que trobaràs a faltar coses, ha estat una bona experiència, oi? M'agrada aquest post perquè has explicat en detall alguna cosa d'allà, i si el poble aquest era el de doctor en Alaska, la seva gràcia devia tenir també. Ara que, si em perdo, a mi no m'hi busqueu allà, també t'ho dic.

Tres ordinadors? A mi no m'estranya pas, a casa n'hi ha quatre d'operatius i alguns fragments útils d'altres, que fem servir per sentir música, per exemple.

I suposo que podria seguir escrivint, però ja està bé. Que tinguis una bona tornada, i mira, no sé si et servirà de gaire, però almenys ens tindràs a nosaltres més a prop (a l'altre cantó de la pantalla com sempre, cert, però més a prop en l'espai).

Lluna ha dit...

XeXu, vaig decidir que havia de dormir a mitja pel.lícula. Ja eren les 12 (hora local) i feien molta propaganda. De totes formes, tinc els dvds a casa...

El poble tenia una mica de gràcia, però és que estava desert. No hi havia ningú! I ja deia jo que, si anés de vacances, aniria a 50 llocs abans de venir aquí.

Els 3 ordenadors de casa són tots meus... N'hi ha un que el meu pare fa servir de tant en tant, però la resta tots meus!

I sí, tens raó, estaré més a prop vostre.

mossèn ha dit...

jo vull un llit com aquest !!!! ... quina enveja !!! ... salut

Lluna ha dit...

Home, però un llit com aquest a casa! Perquè aquí...

Només n'he fet servir una tercera part, del llit! Podria haver dormit del través sense problemes!

Laia ha dit...

Jo l'única vegada que vaig anar amb avió vaig anar a la finestreta... però em vaig conformar amb el mediterrani... Pots demanar-li a algú amablement a veure si et canvia el lloc, per provar-ho...

I Doctor en Alaska no l'he vist mai... En aquest sentit estic fora de lloc :S

Bon viatge!

Lluna ha dit...

Laia, aquests avions són bastant més grossos que els que travessen el Mediterrani... La probabilitat de tenir finestreta és molt baixa, i no crec que ningú em canvii el seient.

I gràcies, a veure si va bé...