dissabte, 25 d’agost de 2007

Doctor en Alaska (3)

El resum seria: ooooooooohhhhhhhhh!!!!!!!!! Ploraré i tot!

Arribo a l'aeroport. 5 minuts a peu des de l'hotel. Algú coneix un aeroport en el que s'hi pugui anar caminant, des d'algun lloc, i triguis menys de cinc minuts a anar de l'hotel als mostradors de facturació? Un hotel que no estigui a dintre l'aeroport, és clar, que he hagut de travessar aquella carretera tan bonica!

Sort que anava amb temps. Una hora per facturar! Una hora!!! I això que només hi havia dues dones a davant meu... i hi havia dues persones atenent...

Però llavors he anat a donar un volt. Dones la volta a l'aeroport en un parell de minuts. I resulta que... hi ha una botiga! I he trobat el que volia. Coses pels nens, barates. És bo, perquè hi ha 2 nens i 2 nenes. Els nens són tots de cotxes i avions. Les nenes, sempre van vestides de color rosa, volen portar fandilletes, i sempre amb nines. Dos avions pels dos nens (vale, tres, que n'he comprat un per mi!) i dues nines petites per les nenes. Això, un parell de coses que em vaig comprar per mi i una cosa pels meus pares és tot el que portaré. Bé, i una pedreta que vaig "robar" d'una platja de l'illa, recordant els vells temps, quan cada cop que anava a la riera tornava amb una pedreta.

I... un restaurant! Bé, un bar cutre, que fan menjars. És hora de dinar. Intento menjar. La carta. Amanides. Estic farta d'amanides. Pizza. Un altre cop pizza? Hamburgueses. Em sembla que ja no puc menjar més hamburgueses. Ostres! Què és això?????? Espaguetis? Espaguetis!

Quan m'han portat el plat, juro que per poc em poso a plorar. Espaguetis. Carn. Tomata (però de veritat, no de pot). I pa. Pa de veritat! Un parell de trossos de barra. Torrats. I amb unes herbetes per sobre, però pa de veritat. Sublims. Per poc em poso a plorar. Oooooooohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!! Menjar normal!!!!!!!!!!!

Engego l'ordenador, així, sense esperar que hi hagi wifi. Però... tinc wifi!!! Ohhhhhhhhhh!!!!!!! Per poc em poso a plorar!

Tinc un problema, que és que l'hora a la que l'avió transoceànic toqui a terra, jo ja hauria de fer 5 minuts que hauria d'haver embarcat en el que em portarà a Barcelona. Mmmmm..... Tinc por! Molta por! No em vull quedar allà penjada. Arribaré a temps??? I a sobre, he d'anar sola. Si almenys tingués algú amb qui parlar... Però no podré...

I bé, ara deixaré d'entrar al meu blog amb la bandereta aquesta. Em fa gràcia, perquè entro a les estadístiques i veig una bandera que no és la de sempre, i llavors m'adono que sóc jo, és una sensació rara.

En fi, ara ja deixo doctor en Alaska. En una hora embarco. Però suposo que tancaré l'ordenador. Aquesta gent tenen la meva maleta oberta (me l'han fet obrir) i l'estan mirant. Les miren totes. Ho he posat tot de qualsevol manera. Ai, quina vergonya. Roba bruta, roba arrugada, tot posat de qualsevol manera. I ja veurem si són capaços de tancar-la altre cop. Però em fa una mica de cosa que l'obrin d'aquesta manera i remenin... Hi porto dos llibres. I si me'ls roben? :-) Vale, hi porto també altres cosetes. No m'agrada gens!

En fi, suposo que encara estaré una estoneta més connectada, i llavors 24 hores de no connexió. Aquest deu ser el tercer post del dia, encara que un el vaig escriure ahir, no? Un dia productiu, en quant a posts... I si tinc connexió al proper aeroport, encara en podria fer 4. Però ja no serà doctor en Alaska.

6 comentaris:

Anonymous ha dit...

Moltes llàgrimes d'alegria, en aquest post!!!

Va, que espero el quart.

I si perds l'altre avió, podràs fer un munt de posts, no? Per tu no ho sé, però per nosaltres, no estaria malament! Jajaja! (És brooooma)

Que hi hagi sort, a l'altre aeroport.

perdedor ha dit...

joder, no és anònim, que sóc jo, el Perdi

Jo Mateixa ha dit...

Si ja ho dic jo ja que escrius molt sovint :-P

Espero que estiguis tinguent un molt bon viatge de tornada a casa.

Una abraçada ben gran bonica!!!!!

PD: A l'avio et deixen encendre el portàtil????

Laia ha dit...

És com quan vaig tornar de vacances, que no havia tastat la fruita en dues setmanes i en arribar i menjar-me una poma va ser un plaer indescriptible! me n'alegro que tot et vingui de cara! Uns espaguetis després de tants dies, connexió wifi a l'aeroport...fantàstic! Potser a hores d'ara estaràs volant. No ho sé. O estaràs esperant un altre avió. O potser li estaràs demanant a algú si et deixa anar a la finestreta, que jo segueixo amb la meva teoria que ho pots aconseguir! No pots deixar escapar Groenlàndia!

Pel que fa a la maleta... No crec que ningú que faci servir la roba i l'hagi de tornar a posar dins la tingui plana i planxadeta... Si és així, és sospitós... Que porta la mateixa roba tota la setmana? Brut, brut!

Bé, espero que quan arribis t'estiguin esperant aquests espinacs! salut i un petó molt gros!

mossèn ha dit...

m'has fet molta enveja ... quin viatget !!! ... per compensar-ho, em faig un bon pà amb tomàquet i pernilet !!! ... apa, salut

Lluna ha dit...

Perdi, el quart no va poder ser... No tenia internet a l'aeroport... Ara, si hagués perdut l'últim avió, m'hagués divertit moltíssim fent els posts! (Ara, a l'aeroport aquell no massa, suposo...)

Home, Jo Mateixa, estava completament sola al poble de doctor en Alaska. Alguna cosa havia de fer! :-) A l'avió pots encendre el portàtil, com els mp3 i altres aparells electrònics, sempre que no sigui a l'hora d'enlairar-se o aterrar.

Laia, jo quan vaig arribar a casa em vaig menjar un iogurt i un préssec. Era la glòria! :-) Però al final no vaig poder veure Groenlàndia :-( Una pena.

La maleta? Vaig descobrir que fins i tot m'havien obert l'estoig de les ulleres velles i havien tret les ulleres i el drap de netejar-les! Ho sé perquè sóc molt maniàtica i, tot i que sóc molt desendreçada, hi ha coses que sempre poso de la mateixa forma. I les ulleres estaven mal posades. Jo no les podria haver posat d'aquella forma! Si fins i tot van obrir els llibres que portava dins d'una bossa i els van treure! (També estaven mal posats).

Quina mala llet, mossèn... Però bé, el pa amb tomata i pernil ja me l'he fet jo aquest matí :-)