dimarts, 21 d’agost de 2007

Ulls



Aquest post és trampós. S'ha escrit des de caseta un diumenge a la tarda. Tinc mal de cap, perquè gairebé no he dormit la nit passada. He intentat anar a dormir aviat, però no me n'he sortit.

Estic cantant la cançó i no puc pensar, així que no sé què dic. El post, ho sé ara, no sé si es publicarà el dia que jo vull que es publiqui.

M'encanta aquesta cançó, no ho he dit prou vegades?

He buscat una poesia que vaig escriure a setè o vuitè, no ho recordo massa bé. Em van donar el premi per sant Jordi, el primer premi de la classe, com gairebé cada any. Però aquell any... aquell any per poc em poso a plorar davant de tot el col.legi llegint el que havia escrit.

He trobat totes les llibretes de setè i vuitè. Exàmens. Redaccions. Hi ha unes quantes redaccions que m'han fet molta gràcia. Però la poesia no era enlloc. Quina pena. Parlava d'ulls, de mar i de cel. M'hagués agradat posar-la.

I, com aquell dia, davant de tota la classe, sé que avui, en algun moment o un altre, acabaré plorant. Perquè sóc una bleda. D'alegria o de tristesa, tant li fa. No recordo l'últim cop que no plorés. Des d'un dia de mòbils trencats, a un dia de colònies rentant els plats. Des d'un dia que vaig fer una gran gesta, davant d'una persona que segur que tots haureu vist algun dia a la tele, fins a un altre dia, un any més tard, que aquella persona es va recordar de mi, se'm va acostar i em dir alguna cosa de l'estil de "hi, how are you?", però amb això ja n'hi havia prou. Des d'un ós amb una motxilla a un mail amb una data i jo mirant i dient que ho sabia.

I, en aquest precís moment, en el moment en què la primera llàgrima comenci a sortir, els meus ulls es tornaran glaucs.

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... un post que és una mica estrany... publicat en el futur?? Segurament. Publicat a les 00:21h a l'atzar? No ho sé. Els teus ulls glaucs, una grandíssima cançó, la que podria ser la banda sonora d'aquest blog, la teva cançó. Troba el poema, i posa'l, no hi ha presa. Et felicito per estar tant lluny i seguir atraient-me cap aquí. Et felicito per escriure posts que sempre em fan donar voltes al cap. Et felicito per plorar, perquè això et fa ser persona. I et felicito i punt.

Lluna ha dit...

Gràcies, XeXu.

Però... em fas por! Sovint canvio l'hora del post, per posar-hi l'hora a la que el publico. He de dir que aquest post l'he publicat just quan el meu ordenador marcava les 0:21, que no són les 0:21 d'on sóc, però sí que són les 0:21 de l'ordenador (o de casa, digues-li com vulguis).

Però no, no està publicat a les 0:21 a l'atzar. No pensava que ningú se n'adonés. Qui es fixa en aquestes coses??????????

(Encara) no he plorat, tot i que hi he estat a punt...

Tirai ha dit...

Si val comentar un post només amb això :-) ?
Si trobes la poesia penja-la i plora tant com necessitis. A mi, m'agradaria saber plorar millor que no vol dir ni més ni menys, simplement, millor. Buf! Em sembla que tinc un post

mossèn ha dit...

ulls ... només ells ... sense llàgrimes ... salut

Lluna ha dit...

Pots comentar amb el que vulguis, Tirai.

No crec que la trobi, la poesia. Si de cas, li preguntaré a ma mare.

Jo no sé plorar. Però sí que ploro amb... bé, ja et contesto al teu post!

Mossèn, les llàgrimes no tenen perquè ser dolentes...

Boira ha dit...

Un post molt maco, que dona molt que pensar. Cada cop em costa més plorar. I quant ho aconsegueixo és com si em tragués un pes de sobre.

Un petó maca, i plora. La meva àvia, quan plora i algú li diu que no plori, sempre diu:
-Dejame llorar! Necesito llorar.

Lluna ha dit...

Gràcies, Boira.

Plorar ja ho té, que et treu un pes de sobre. Però avui no havia de plorar de pena (o potser sí).

A la quarta he estat a punt de plorar. Però no ho he fet. Ara ja gairebé són les 12 a casa (anava a posar-hi a Barcelona, que és el que sento més aquests dies, que tothom parla de l'hora de Barcelona). Encara no he plorat. Si ploro a partir de les 12 (hora catalana), però abans de les 12 (hora local), hauré plorat avui o demà?

Però no ploraré. Ara ja no tinc raó. O, com a mínim, no tinc una raó de les que em farien plorar (pel.lícula, llibre o algú que fa alguna cosa per mi). Me'n vaig a sopar!

mossèn ha dit...

tan cert com que avui és dimecres ... salut

perdedor ha dit...

Jo no puc escoltar Glaucs, és que no puc. És un drama, superior a mi.

Jo Mateixa ha dit...

Espero que hagis pogut plorar, a gust, amb ganes i que despres hagis estat capaç de deixar anar un gran somriure.

Un petonet dolcet bonica!!!!

Lluna ha dit...

Avui ja no és dimecres :-)

Ja ho sé, perdedor. Però a mi m'encanten...

Jo Mateixa, no vaig plorar. I saps què? Que no en tinc cap ganes! :-)