dimecres, 29 d’agost de 2007

Un anyet...

- Va, vinga, nens, ajudeu a la Lluna a bufar l'espelma, que vosaltres sou més grans.
- Vinga, un... dos... tres...

- I ara una foto!
- Sí, una foto, tots plegats!
- Vinga, poseu a la Lluna a dalt de la cadira, així estareu a la mateixa alçada.
- Marc, cuida't d'agafar la cadira, que no caigui. Maria, aguanta a la Lluna, que no caigui de la cadira.
- Va, que us faig la foto. Rieu! Un... dos... tres... Vinga, ja està!

- PERÒ QUÈ FEEEEEEEEU??????????????????? NO DEIXEU A LA LLUNA SOLA A SOBRE DE LA...
- Pataxaf.

- Nena! Lluna!!!!

- Tira-li aigua.
- Sembla que respira.
- Però no fa res.
- Directa a l'hospital. Engega el cotxe!

- I, a sobre, l'entrada a la ciutat està plena de gent. No hi ha forma d'anar més ràpid????????

- Mama?
- Nena! Estàs bé?
- Set.
No, no és que comptés, és que tenia set...

Sempre hi ha alguna cosa a cel.lebrar. Si ens ho proposéssim, estic segura que cada dia trobaríem alguna cosa per cel.lebrar. Si ens ho proposéssim...

A vegades, però, aquestes coses que es podrien cel.lebrar ens passen desaparcebudes. No ens en recordem. Potser perquè no els donem prou importància. Segurament sigui això. Però sempre hi ha algú que se'n recorda. O jo, o algú altre, i llavors surt la parida de torn. Com per exemple que avui és el dia que en Saruman va entrar a la Comarca. O que fa 32 anys que va aparèixer la Nova Cygni 1975. Sempre hi ha coses a cel.lebrar, encara que siguin xorrades (i vaja, que això d'en Saruman no és massa per cel.lebrar, però... si es busca, sempre hi ha alguna cosa).

Així que res. Un anyet, que és més que un anyet. I que crec que no ho hauria de cel.lebrar. Perquè em nego a cel.lebrar-ho, per les circumstàncies, perquè no em va agradar.

Però algú m'ho ha recordat i he pensat que què carai! Un anyet és un anyet, i s'ha de cel.lebrar!

23 comentaris:

aina ha dit...

jops...

ara no sé si t'he de felicitar o no... què hauria de fer? perquè felicitar-me a mi mateixa no, no? avui es podria celebrar que és el dia en que va haver-hi la degollació de sant joan baptista, però em sembla que tampoc es una cosa per celebrar-la...

en fi,
felicitats (per si de cas i et ve de gust, ni que sigui per alguna altra cosa, com per posar aquella frase interactiva que cada vegada que entro a casa teva canvia, i no puc pensar ni en com es deu poder fer...)

aina ha dit...

sí...
et felicito:

felicitats!

mossèn ha dit...

això és poesia en estat pur ... congratulations !!! ... salut

XeXu ha dit...

Doncs jo trobo que ja s'ho mereixien els hobbits que els entrés Saruman per allà, perquè són tots una colla de dropos que es passen el dia bebent cervesa i fumant herba.

Felicitats Lluna.

Tirai ha dit...

Ei! Doncs res, això s'ha de celebrar clar que sí. Felicitats!

Lluna ha dit...

aina, gràcies. Ja he vist que al final has vist què era... Però jo també et felicito a tu mateixa! Per trobar això de sant Joan! Jo he anat buscant coses, i no trobava res que em semblés ni prou interessant, ni que fos alguna cosa coneguda així en general.

I això de la frase, si vols t'explico com ho faig...

Gràcies, mossèn.

I gràcies també, XeXu. I pobres hobbits! Si ells són feliços!!!

Gràcies també, Tirai!

aina ha dit...

sí noia, a vegades em costa una mica agafar les indirectes ;) i resolent el dubte de la frase interactiva tindria més coses per celebrar! que lo del sant joan ho he tret del calendari de casa...

Zincpiritione ha dit...

Que molts anys més siguin complerts per tu, en vida de tots amb salut i fenya, i que vist pugui ser per nosaltres!!!! ;-)

Laia ha dit...

Per molts anys! Has d'estar orgullosa d'aquest petit espai que has anat construint i enriquint mica en mica i que ves per on, ja té un anyet. I tant que s'ha de celebrar! I tal com ho has fet tu: amb un segon post escrit un 29 d'agost, amb un munt de comentaris i milers de petonets per a tu. Adéu!

Lluna ha dit...

Bé, aina, és que jo acostumo a parlar en clau sovint... I això de la frase... miraré a veure si trobo el teu mail i t'ho explico!!!

Zinc, moltes gràcies li són donades per la Lluna :-)

Gràcies, Laia. Orgullosa? Bé, és que la història és llarga... Em tocaria cel.lebrar aviat 3 anyets, que és temps!

Laia ha dit...

Mmm me n'he descuidat... Jo també vull saber el secret de com canvien aquelles frases de dalt :P Que serveix també per fotos?

Lluna ha dit...

Doncs també t'envio un mail a tu! :-)

perdedor ha dit...

Oh! Un any de lluna. La lluna sempre ha tingut una llum especial. I tant que ho has de cel·lebrar, i tant que sí. Ho hem de cel·lebrar.

Lluna ha dit...

Gràcies, perdi! Ara ja un any i un dia (això sona a condemna!)

Ara, s'ha de recordar que la Lluna, per més que il.lumini, no seria res si no fos perquè reflecteix la llum del Sol!

perdedor ha dit...

Això ho diuen els científics. Jo, fins que no hi vagi, seguiré pensant que la lluna té llum pròpia. ;-)

annatarambana ha dit...

1 any! Felicitats!!! :)))

Menys mal que el desconcert inicial va passar i ha donat pas a la LLuna! ;)

Lluna ha dit...

Jaja! Perdi, la Lluna està plena de làmperes com la meva i per això fa llum de nit :-) Ai, no, que la llum de la Lluna és blanca! M'hauré de reformular la teoria...

Moltes gràcies, Anna Tarambana. Sí, em semblava impossible que tornés, però tot ha tornat més o menys a la tranquil.litat. M'ha fet molta il.lusió que et passessis per aquí.

Dan ha dit...

Ostres, si que he trigat a pillar-ho.... Pero millor tard que mai. Felicitats!!

Yeral ha dit...

Felicitats per aquest any que brilla amb llum pròpia!

Boira ha dit...

Doncs res, que ho vulguis o no ho vulguis celebrar: Moltes felicitats!

Lluna ha dit...

Gràcies, Dan! És que... la veritat és que jo acostumo a parlar massa en codi i és difícil entendre'm :-)

Gràcies, també, Yeral i Boira!

annatarambana ha dit...

Lluna, és que jo sóc lectora annònima del teu bloc! Però shhhhhhhhh no ho diguis a ningú!

Prou de broma!!! Et tinc al RSS i et llegeixo sempre, però em costa comentar...

Lluna ha dit...

Mmmm... em pregunto el perquè.

Jo també sóc lectora anònima del teu blog (també et tinc al RSS, però això ja ho deus saber), però no hi deixo mai comentaris. I em pregunto el perquè.

Apa, vaig a deixar-te un comentari ;-)