dilluns, 27 d’agost de 2007

1

Un pèndol de Newton. Feia molt que en volia un, i finalment me'l vaig anar a comprar lluny (com si no n'hi haguessin per aquí...)

Un llibre: Spin, d'en Robert Charles Wilson. Sembla que encara sense traduir al castellà (i, òbviament, al català).

Un puzzle d'una il.lusió òptica, que està a mig fer (el vaig intentar començar a fer ahir al vespre, quan estava mig caiguda de son, i no podia concentrar-me en res, però si no feia res, queia dormida).

Un caleidoscopi. Aquí podria dir que a l'aeroport m'avorria moltíssim i així podia fer alguna cosa, però la realitat és que m'encanten aquests trastos. De color groc, per suposat :-)

Una làmpara, que va a piles, que li la gires, llavors comença a fer llumetes de colors. No he provat si il.lumina quan és fosc. Aquesta nit ho provaré. Funcionalitat de la làmpara? Cap ni una. Però és xul.la, i a mi m'encanten aquestes coses. Vale, no ho he pogut resistir: he anat al sòtan i sí que il.lumina. Sembla una discoteca :-) I em recorda cert aeroport. Perfecte! :-)

Un doodle-mag. Vaig jugar-hi bastant a l'aeroport. És entretingut :-) I molt didàctic :-)

Una promesa a mi mateixa: no canviaré mai, i aquestes coses d'aquí a dalt m'encanten. No és cap vergonya que m'encantin. He de deixar d'amagar que m'encanten aquestes coses. Tampoc cal portar un cartellet dient que m'encanten, però puc perfectament dir que m'agraden i comprar-les quan estic envoltada de gent. He dit.

Un avió petit i cutre per creuar l'Atlàntic. La bona notícia: la fila F era finestreta.

Un sentiment d'enyorança. No hi ha pantalleta personal a l'avió. Enlloc posa on som, la velocitat, la temperatura, ni aquestes coses que m'agraden tant. Ningú al meu costat comentant que volem per sobre del no-res, o que vigila a veure quan els quilòmetres recorreguts són més que els que falten per recórrer, i abans que jo pugui dir res (que estava a punt), deixi anar un "ja hi som!"

Un parell d'hores dormides (no hi va arribar), des que tanquen els llums després de sopar fins que surt el sol.

Un mar de núvols sobre Groenlàndia. O Islàndia. O l'Atlàntic. O vés a saber què. Només es veien núvols. Hi hauré de tornar per veure Groenlàndia per fi! :-)

Una porta d'embarcament a 35 minuts de la porta d'on surto, segons la pantalla de l'aeroport (crec que no hi havia portes més lluny) i queda un quart d'hora perquè hagi d'embarcar al següent vol.

Una cua impressionant per passar el control de passaports. Curiosament, i comptant que porto els cabells d'un color completament diferent, d'una llargada completament diferent, i que a la foto hi ha una diferència d'uns 15 quilos amb la Lluna d'ara, l'únic lloc on es miren la foto, se'm miren a mi, i tornen a mirar la foto, se'm tornen a mirar a mi i penso que potser no em deixaran entrar és per entrar a Europa. He fet un fotimer de controls de passaport aquests dies, i ningú m'havia mirat tant com aquesta noia...

Una son que m'entra de cop esperant entrar a l'avió que em porta cap a Barcelona. He dormit dues hores, i segons el meu rellotge intern són les 5 del matí. Pujo a l'avió i no recordo res més. Ni que l'avió s'enlairés, ni que s'asseiés ningú al meu costat, ni res de res. Em desperto una hora més tard, quan reparteixen entrepans (ja no hi sóc a temps) i em bec una coca-cola, que no és qüestió de tornar-se a quedar ko.

Un passeig per Catalunya a vol d'ocell. Entrem pels Pirineus, pel cap de Creus. Veig Figueres. Estic a la finestra dolenta per veure casa meva. Busco l'estany de Banyoles (fàcil de trobar), però hi passem per sobre i no es veu. Baixem fins a Tarragona i pugem per tota la costa fins a Barcelona. Les platges estaven pleníssimes, per si a algú li interessa.

Una maleta que surt entre les altres. La meva maleta :-)

Un sol espaterrant a Barcelona, i jo amb un forro polar penjat del braç... (al poble de doctor en Alaska no em feia cap mena de nosa...)

Un mòbil que sona quan surto de l'avió. Però... si jo el portava parat! Ah, sí! És migdia a Barcelona (ja comença a ser mitja tarda...), però és el despertador, que sonava cada dia a aquella hora...

Uns papes que no apareixen i un mòbil sense bateria. Esperaven a la terminal que no era...

Un nen molt content amb la seva avioneta. I és que és una altra cosa de les que m'encanten. Jo també en tinc una. Ho he dit mai, que de petita tenia una col.lecció de cotxes envejable? I que les nines només les feia servir per ensenyar-los a sumar amb una pissarra que em van comprar?

Un cansanci impressionant. Incapacitat de llegir res, perquè les lletres em ballen. Parlo sense massa sentit. Ja no tinc edat per no dormir...

Una postal que gairebé no entenc. Mig en italià, mig en anglès. Aquest matí l'he mirat i sí que l'he entès. És tan maco! Sempre es recorda de mi.

I... un llit! El meu llit! Per fi! Una dormida de 14 hores seguides, sense aixecar-me per anar al lavabo ni despertar-me per res. I ja torno a ser jo. Ja torno a ser aquí. I sí, encara tinc edat per dormir 14 hores seguides i despertar-me com si no hagués passat res, com si no hagués anat enlloc, com si ahir no portés un cansanci a sobre que no m'aguantés dreta.

13 comentaris:

aina ha dit...

uau!
:)

ara sí que ja has tornat: benvinguda!

XeXu ha dit...

Benvinguda a casa, Lluna. Gran explicació d'una tornada exitosa, sense incidents, i que et portarà molts records, com tot plegat, això sens dubte. Hi hauria molt per comentar, perquè el post m'ha agradat molt, però te'n diré una, que potser és la més important. No t'amaguis mai de ser tu mateixa, ningú no t'ha de dir com has de ser, i en qualsevol cas, no facis cas de ningú. Si t'agraden aquestes coses, i ets d'una determinada manera, cony, nosaltres contents de saber-ho. De què serveix amagar-se? Prou feina tenim en viure, que a sobre ens hem d'estar escapolint de mirades i comentaris? No paga la pena, crec. Sigues tu, no en volem cap altra.

Lluna ha dit...

Gràcies, aina! Sí, ara sí que ja sóc a casa :-)

Gràcies a tu també, XeXu. Sé que no m'he d'amagar de ser qui sóc, però és que com que més d'un cop he sentit algun comentari xungo... Recordo un dia, jo acabava de comprar 3 llibres, i va passar algú per allà i va dir ben fort alguna cosa de l'estil de "buf, quins llibres més frikis. S'ha d'estar molt malament per comprar-se un llibre d'aquests". Aquests comentaris fan mal, però... crec que ha passat el temps d'amagar-me. Si m'agraden, m'agraden. I ja tinc una edat com per anar-me amagant de les coses que m'agraden. Entre altres coses, ho he après d'altra gent aquests dies.

tirai ha dit...

Un post genial! I evidentment, no canviïs.
Ah! jo a les nines només les despullava i perdien l'interès (no sé que diria en Sigmund al respecte)

Lluna ha dit...

Jajaja! Quin riure amb això de les nines! Jo els tallava els cabells, ben curts, perquè no s'esperruquessin. I llavors les ensenyava a sumar :-)

Coi, sembla que tinguem telepatia. Just en el moment en què jo et deixava un comentari, tu me'n deixaves un a mi!

XeXu ha dit...

Jo no he fet servir la paraula friki en cap moment, perquè em semblava despectiu en aquest moment, però sabia a què et referies. En el cas de llibres i altres coses, dir friki és la solució fàcil, però no deixa de ser cultura, i prefereixo les teves lectures que aquests 'súper-lectors súper-guais' de best sellers. Almenys ets especial, i no una ovella més del ramat.

On estan les dones de sempre, aquelles que jugaven amb nines a prendre el te i a fer cuinetes...? Quin parell de bestioles la Tirai i tu. Ensenyar-les a sumar... em fa pensar que les coses no canvien tant des que som petits. Ara que això de despullar-les i perdre l'interès... ara si que no sé si en vull saber el significat... realment, sort que en Sigmund ja cria malves fa temps...

Laia ha dit...

Ooooh jo també vull un pèndol de Newton! (acabo de saber que s'anomena així...) Això i un rellotge de gelatina (igual que els de sorra però amb una espècie de substància gelatinosa)són dos objectes que encara em queden pendents (veus? Els podria haver demanat per l'aniversari i vaig dir que no volia res.. merda!)
Apa que m'embolico.

Ah! I encara que tot fossin núvols... vas anar a la finestreta i vas endevinar Groenlàndia!

Me n'alegro que hagis tornat sencera i que hagis carregat les piles amb aquesta marató de son que necessitaves! Un petó!

Per cert, xexu... Jo a les nines les posava en fila l'una al costat de l'altra i jo davant d'elles, amb un armari petit que feia servir de mostrador, i els explicava la lliçó i de pas jugava a mestres. I alhora feia 5 o 6 exàmens que els havia posat! (és que eren més mandroses... No feien mai els deures!)Així que res de res de te.
Ah Lluna, jo de petita volia ser perruquera, així que les meves també tenien uns pentinats "especials"

Una abraçada a tots! (massa llarg el comentari... Sort que només és això!)

Lluna ha dit...

Gràcies, XeXu. Sé que no has fet servir la paraula friki, però estava implícita. Jo tampoc la vaig fer servir. Però em quedo amb una frase. Una frase que va dir algú aquesta setmana: "tothom té alguna cosa o alguna altra, només que hi ha gent que ho amaga i gent que no".

De dones d'aquestes de sempre, en tinc la família plena. Totes juguen i jugaven amb nines. I totes les meves companyes d'escola. Jo ja era la rareta des de petita. Però la Tirai i la Laia són com jo, i m'alegro de veure que les nenes no juguen amb nines i és la cosa més normal del món, perquè al meu voltant, tothom em mirava amb cara rara. No és tan raro fer de mestra amb les nines!!!

Laia, fes els comentaris tan llargs com vulguis!

De pèndols de Newton n'he vist a la botiga del Cosmocaixa, i a algunes botigues de joguines. I els rellotges de gelatina... coi, no em parlis de coses d'aquestes, que m'emociono!!!

mossèn ha dit...

no hi han efectes secundaris ??? ... vaja, bo ... benvinguda de nou !!! ... salut

Jo Mateixa ha dit...

Uauuuu, 14 hores clapant??, déu ni do nena, veig que tornes a estar al 100% eh!!!! :-)

Petonets!!!!!!!!!!!!!

Lluna ha dit...

Efectes secundaris? Jet lag? La veritat és que no. Ara és més tard que normalment, però ara mateix vaig a dormir, i ja estic cansada. No l'he notat...

Sí, noia, 14 hores dormint! No ho acostumo a fer, però veig que encara sóc capaç, si estic molt cansada!!!

Dan ha dit...

Benvinguda, noia! Pero aixo que no tens jet lag... ja sortirà, ja!
;-)

Lluna ha dit...

Vale... ho reconec... Ahir vaig intentar anar a dormir a les 12 i vaig ser incapaç d'adormir-me fins les 2... No és massa, però diguem que no és normal...