divendres, 1 de juny de 2007

Coses petites... petites coses

Com sempre, les coses petites són el millor que hi ha. Una petita cosa, com ara un somriure, és un dels millors regals que es poden fer a algú.

I jo n'he fet molts, de petits regals en forma de somriure, avui. Perquè, des que m'he aixecat, no podia parar de somriure.

I quan he aixecat la persina i he vist la nina, he somrigut durant molta estona. Ara, la nineta, en comptes d'aparcar tots els seus vehicles a l'era de casa, es dedica a repartir nines. Així, tu obres una finestra, i et trobes una nina allà. Que tens el cotxe a l'era? Cap problema, quan el vagis a buscar, segurament t'esperi una nina al cantó de la roda. Que vas a buscar una flor? És possible que et trobis una nina al mig del roser. I aquestes coses no deixen de fer gràcia. I se't col.loca un somriure a la boca.

Encara somrius quan obres la porta de casa. I allà, esperant, a davant de la porta, què t'hi trobes? Doncs una nina, està clar!

Marxes de casa, amb el somriure als llavis. I mentre condueixes, sents una fressa coneguda. Somrius, mentre esperes trobar algun semàfor vermell. I quan el trobes, llegeixes l'sms. Algú que et diu, entre altres coses, que és possible que hagis rebut el mateix missatge 10000 vegades. I somrius, mentre esperes arribar a la feina, per poder mirar el mail, a veure quin és el missatge que t'ha arribat 10000 vegades.

Arribes a la feina amb un somriure a la cara. Obres el mail i veus que tens 3 missatges nous. I quan mires, veus que són tots de la mateixa persona, el mateix missatge, que ha arribat 3 cops.

Somrius.

I continues somrient.

Més que de costum.

Et creues amb gent, i veus com alguns et miren estranyats.

A d'altres els canvia la cara, i es posen a somriure també.

I això fa que tu encara somriguis més.

I més.

I el somriure no marxa de la cara. Per què hauria de marxar?

I et preguntes com pot ser tan fàcil. Per què cosetes tan petites (o no tan petites) fan que el somriure aparegui a la teva cara i no marxi en hores?

Què dic? Però si encara ha de marxar!

I saps que avui aniràs a un lloc. A repartir somriures. Sí, somriures. Perquè és el millor que pots oferir: somriures que s'encomanen.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi ningú no em deixa nines perquè les trobi, llàstima. Però els mails, alguns, si que em fan somriure i m'alegren els dies. Un post molt maco, i que també m'ha posat de bon rotllo.

Tirai ha dit...

M'encanta el post! No deixis mai de somriure! :-)

Lluna ha dit...

Ei, jo no he dit que la nineta em deixi nines perquè les trobi! Ella reparteix, i quan jo les trobo, em fan gràcia.

I els mails... bé, els mails sí que solen alegrar els dies. Sempre que veig un mail amic, somric.

Sembla mentida que els somriures s'encomanin també per internet! :-)

Tirai, de moment encara somric :-) I espero seguir fent-ho tot el dia. I, ja que hi som, tot el cap de setmana :-)

perdedor ha dit...

Sóc poc original: m'has fet somriure!

Lluna ha dit...

:-)