Maia

Hola, em dic Maia. Estic aquí, mirant com aquest ésser està davant d'una pantalla lluminosa, mentre fa algunes coses amb els dits i m'escolta. Diu que escriu el que jo dic, però no sé què vol dir escriure, ni sé què passa quan es mouen els seus dits, ni res de res.

Avui aquest ésser em parlava d'aniversaris i números rodons. No entenc què vol dir, amb això de números rodons. Crec que vol dir que són un múltiple del seu número de dits. Però, és clar, per mi aquesta no seria una edat rodona (tot i que no sé si se'n pot dir edat rodona).

Jo tinc tres braços. Crec que ella en diu braços, però no sé si això meu també se'n diuen braços, o si se'n diuen d'alguna altra forma. Tinc dos braços amb mans que em serveixen per agafar coses, i hi tinc quatre dits a cada mà. L'altra mà, la del tercer braç, només en té tres, de dits. Ella diu que m'hi falta el polze, però la resta dels que són com jo tampoc el tenen, aquest polze. Al cap i a la fi, tinc dues mans per agafar coses, com ella. No serà ella la que té un braç de menys?

Ara riu. Em diu que tots els de la seva espècie tenen només dos braços. Diu que no li falta cap braç. Me la creuré. Tot i que jo només l'he vist a ella.

Vaig arribar aquí que tot estava fosc. Vaig veure una llumeta, i m'hi vaig acostar. I ens vam trobar. Diu ella que ara ha passat un dia. Entenc el que vol dir amb dia. I amb any. I amb aniversaris rodons. Em diu que fa temps que només fa que veure aniversaris rodons a tot arreu, que només fa que felicitar a gent pels seus aniversaris rodons.

Jo li dic que els meus dits són molt més fàcils per comptar. A part dels números petits, els grans sempre els pots dir amb un número exacte de mans. Ara mateix, ella té una mà grossa i una petita de mans grosses d'anys. Fàcil, no? I el proper cop que sigui el seu aniversari, farà dues vegades una mà petita de mans petites i una vegada una mà petita de mans grosses.

Torna a riure. Diu que no entén com una civilització (aquesta paraula no l'entenc, però ja m'ho explicarà) tan avançada com la meva pot comptar d'aquesta manera tan caòtica (això també m'ha d'explicar què vol dir).

Em parla de joguines i no l'acabo d'entendre. Diu que des d'avui té una nova joguina. M'ha explicat que els nens juguen amb joguines, m'ha explicat què són els nens. El que no entenc és: per què, si ella no és una nena, juga amb joguines?

Diu que és una joguina per comunicar-se. Entenc què vol dir amb comunicar-se. Jo era al seu cantó quan l'ha provat. Però no funciona massa bé. A més, hi ha una cosa que no entenc. Ella ha buscat el rodó. Ara no sé per què riu. Li fa gràcia que digui a algú "el rodó", però si és el que fa un aniversari rodó, per què no li puc dir rodó?

El que no entenc és per què li fa gràcia tenir una joguina per comunicar-se, troba el rodó, i simplement no estableix comunicació.

Hem de parlar de moltes coses, hi ha moltes coses que no entenc, i moltes preguntes que li he de contestar. Diu que sóc una mina, que podrà explicar moltíssimes històries amb mi. De moment, però, me l'emporto amb mi, per avui.