Casa meva, o la casa del costat, tant li fa, havia sigut una casa de pagès. En cert sentit, continua essent una casa de pagès, pel simple fet que hi ha gallines, conills i un parell d'horts. Ara ja no hi ha altres animals, i els camps els conrea algú altre, però continua essent una casa de pagès.
I, com a bona casa de pagès que és, té una era. El que passa és que ara l'era ja no és el que era (ho sento, és que era massa fàcil). Ara, a l'era hi juguen els nens i s'hi aparquen els cotxes.
Ningú ha dit mai on s'havien d'aparcar els cotxes, però tots, quan aparquem el cotxe a l'era, el deixem al mateix lloc, i tots els cotxes aparcats en bateria. Per què? No ho sé. Tothom ho fa així, i ja ningú es pregunta el perquè. Si arribés algú i aparqués diferent, llavors qui arribaria al darrere no sabria on aparcar.
De totes formes, els habitants de les cases deixem els cotxes a dintre el garatge, normalment. Només els deixem a fora de tant en tant.
Avui, quan he arribat a casa, he hagut de somriure. La nineta m'ha fet somriure, tot i que no hi era.
Al lloc on deixem els cotxes, hi havia aparcats, en bateria, uns quants vehicles. Tots molt ben arrenglerats. Tots gairebé tocant el límit. Tots amb la mínima distància entre ells, de forma que n'hi cabessin el màxim possible en el mínim espai. Però cap tocava el del cantó.
Hi havia un cotxe de bateries, una bici, un tricicle, un patinet, un altre tricicle, un altre patinet, i un cotxe petit, sense bateries.
dimecres, 9 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
8 comentaris:
Que bo! Com n'aprenen els petits!
A mi també m'ha fet somriure! :-)
Jejejejejejeje, quina canalla més avançada que teniu per l'era ;-)
Dolços somnis bonica!!!!!!!
És que els nens fan el que veuen, i són més espavilats del que de vegades ens pensem...
Espero que a ningú se li acudeixi convertir l'era en zona verda. és clar que els nens pagarien en carmels.
Doncs a mi, el joc de paraules, m'ha fet descollonar!
Per cert, l'era té alguna resta de rajola catalana?
Zinc, és que aquesta nena ho copia tot, tot i tot! Però a vegades té algunes coses, que fan riure!
Gràcies, Jo Mateixa! La nena és molt espavilada. Té 4 anyets acabats de fer.
I tant, XeXu! I aquesta ho és molt, d'espavilada.
Zona verda? Ai, que no sóc de Barcelona... Per mi, zona verda seria herba... Anava a dir que ja n'hi ha una mica, però suposo que no anaves per aquí. A l'era hi aparcament de sobres per 10 o 12 cotxes, així que em sembla que no cal zona verda.
Rajola catalana? Ara m'has deixat... no sé pas què és... Hi ha les rajoles que hi havia de quan van fer la casa, però no sé si són catalanes.
Si dona, la rajola catalana és aquella que és un rectangle, i que acostuma a ser de color terrissa o granate si està en interiors, i un pelet més clara si està en exteriors. A gairebé totes les eres s'hi posava.
(Res, tothom té els seus friquismes...)
Ah! Doncs n'hi ha, però és quadrada... no sé si serà rajola catalana.
Publica un comentari a l'entrada