És difícil

No volia que l'últim post es quedés aquí com al primer post que es veiés durant més d'una setmana. Hauria de tenir algun post guardat a la màniga per situacions com aquestes. Algun post com a esborrany per poder posar. Ara només tinc un post com a esborrany. Un post que té un mes i mig aproximadament, però s'ha d'acabar i tampoc en tinc ganes. També tinc un post pendent. Però ara tampoc és el moment. Si algú vol, però, pot llegir de què anirà el post, el dia que l'escrigui. I també he deixat una història a mig explicar. De fet, gairebé ni l'he començat. Però tot al seu temps.

Voldria ser capaç d'escriure alguna altra cosa, però és difícil. A més, ara de cop les il.lusions semblen molt llunyanes. Sé que no n'hi haurà cap que es compleixi, però al cap i a la fi, ara m'és ben igual. De fet, a qui li importen aquestes il.lusions?

Hi ha més coses difícils. És difícil donar la cara. No sé, després de l'últim post (i algun de semblant) es fa una mica difícil posar-se a parlar amb algú que ho hagi llegit. De fet, se'm fa una mica difícil parlar amb algú que hagi llegit tot això. No ho sé, jo sempre tan callada, sense dir el que penso, se'm fa difícil mirar a la cara a algú que hagi llegit tot això. No, no és que no vulgui. Sinó que em cohibeix una mica. Sí, jo, la que fa poc deia a algú que no havia de tenir vergonya. Però em conec. I em cohibeixo. I acabo callada com no sé què. I no em faré enrera (de veritat te'n dec tants? ;-) ) Ja "parlarem" quan torni. Però m'alegro que t'anés tan bé!

Apa, bon aqüeducte (altrament dit santa setmana) a tothom!