dimecres, 7 de desembre de 2005

Venimos cuando llegamos
nos vamos cuando marchamos
y si no nos encuentras
es que no estamos.


Això és el que posa a la porta del ciber, just a sota del "abrimos todos los días del año, de 8:00 a 22:00". Així que quan arribes, està tancat, i veus això, el primer que dius és "quins nassos!"

Llavors penses en el que et va costar trobar-lo. El primer dia, quan vas arribar, després de donar 10000 voltes amb el cotxe, perquè en aquest coi de poble tot són direccions prohibides, vas anar a dinar.

"Vas a comer sola?" T'ho van preguntar de 10 a 12 vegades. I tu només feies que repetir que sí. D'una banda pensaves que és el que has estat fent molt de temps. De l'altra, sortia no sé qui que portes dins i estava a punt de dir-los: "He vingut sola. Estic asseguda sola. Estic jugant amb l'anell. M'he mirat el mòbil 10 vegades sabent que no hi hauria cap trucada ni cap sms, a no ser que sigui algú que s'equivoca. I t'he dit 10 vegades que sí. Quina altra confirmació necessites?"

Dines sola i envies un sms a algú´que com a mínim contestarà un_any_d'aquests.

Ho_sento._M'he_cansat_del_coi_d'espai_que_no_funciona_en_aquest_ordenador_i_que_he_de_prémer_10_cops_perquè_em_faci_cas._Ara_els_espais_seran_guionets.

Mentre_dines,descobreixes_que_la_cambrera_parla_en_català_a_tothom_menys_a_tu._Així_que_tu_li_parles en català (ho torno a intentar...). I aleshores veus que li has de repetir tot perquè no t'enten. Visca! L'escoltes quan parla i veus que té un accent molt marcat. Però que tingui un accent tan marcat no vol dir que no t'hagi d'entendre. Coi, que jo també parlo català central!

Tornes on has de dormir. Mentre t'hi acostes, veus dues ambulàncies parades a prop. Te n'aniries a l'habitació, però les ambulàncies et fan venir mal rotllo. Aixíque preguntes si hi ha un ciber a prop. Recalques l'"a prop", perquè ets conscient que aquí "a prop" no vol dir el mateix que allà d'on vens tu.

Et diu que has d'anar al carrer principal. A tu gairebé se t'escapa el riure. Carrer principal? Tu ets de poble i allò no és niun carrer principal ni res. T'explica on hasd d'anar. Diu que has d'agafar un carrer que surt d'una plaça. Un carrer estret, diu. Te'l mires amb cara de poker. Si el carrer principal és d'una sola direcció, amb un sol carril per cotxes i unes voreres estretes, et preguntes què serà un carrer estret. PEnses que potser hi hauràs de circular de cantó, de tan estret que serà. O potser de cantó no, perquè amb com estàs ara ni tan sols hi passaràs de cantó.

Busques pels carrers que desemboquen a la plaça. Cap té un ciber. Així que vas més enllà i al cap de dos carrers et trobes un ciber una mica (molt, de fet) cutre, però ciber al cap i a la fi. Però... el ciber està tancat :-( I això que posa que obren cada dia!

Tornes sobre els teus passos mentre estudies l'oferta:
- mitja hora (temps mínim) - 1 euro
- 5 hores - 5 euros

Comences a comptar... I ara que comptes veus que el post que tenies escrit és massa llarg. Si l'espai de l'ordenador anés bé, ja l'hauries escrit, però així... Així es quedarà a mitges, com un munt de posts que tens ja escrits a la llibreta...

Tornaré quan als del ciber els doni per obrir... i espero que no em torni a tocar aquest ordenador, que els altres funcionen bé!!!

4 comentaris:

imma ha dit...

jajaja, vinga estranya!!! relaxa't!!! petons gironins!!!

Dan ha dit...

Quin nivell la nota del ciber! Que bo!
I amb la tecla espai que no funciona (mai funciona als cibers)No se si et relaxaras gaire així...

estranya ha dit...

Je, je, ja em relaxo... Avui m'han ofert el mateix ordenador i jo me n'he anat a un altre. I ja funciona l'espai :-)

Bé, veurem si em relaxo els dies que queden...

estranya ha dit...

Jeje, ahir algú em va enviar un sms dient que no estic al cul del món i que hi ha d'haver algun ciber decent. Així que hi he anat... i estava tancat. Ole, ole! Però aquí està bé... si no et toca l'ordenador xungo...