dilluns, 12 de desembre de 2005

Una foto

Ahir ni tan sols vaig mirar el correu. Vaig veure que tenia 200 mails, vaig deixar que s'anessin baixant, i vaig abandonar els mails sense ni tan sols mirar si n'hi havia algun d'interessant. Però aquest matí ho he mirat i me n'he anat directa a un mail que hi havia perdut enmig de la llista.

Acabo de llegir el paràgraf anterior i això ja sembla el típic "avui he fet això, he fet allò altre i tal i qual..." buf, hauré de canviar-ho, que ja fa massa dies que dura, això de l'"avui he fet".

Doncs això, que me'n vaig de tema. Me n'he anat directa a veure un mail. De fet, ja hauria d'haver pensat que tindria aquest mail, perquè un dia abans de marxar em va dir que me l'enviaria. Però ja no hi havia pensat més.

He vist el mail i he premut directament la tecla "Av Pág". Que per què? Doncs perquè el mail és quilomètric. De fet, és la resposta a un mail meu també quilomètric (qui ho diria, llegint els meus posts?) És d'aquells mails en els que hi ha una resposta al mig del que escriu l'altre, i al mig la resposta de l'altre, i acaben essent unes converses llarguíssimes. Però me'n torno a anar de tema...

Per què me n'he anat al final? Doncs és que a vegades se me'n va una mica l'olla (bé, de fet se me'n va massa sovint). A vegades jo mateixa m'animo i acabo fent propostes que després penso que són una tonteria.

I, és clar, com que tothom que llegeix això és prou intel.ligent i ja he preparat el tema, al final del mail hi havia una proposta, sí. I tenia ganes de saber què m'havia dit. Estava segura que em diria que no. De fet, ja des del dia següent de fer la proposta vaig pensar que em diria que no, i que era una tonteria. Però ja l'havia fet. Ja havia fet la proposta, i com sempre, ho havia fet amb molt d'entussiasme.

I ara, què hi té a veure el títol del post amb tot això? Ah, és que ja sé que tots els que llegiu això sou molt intel.ligents i sabreu què hi he trobat al final del mail...

Doncs sí, exactament una foto!

I per què explico tot el rotllo aquest? Per què estic escrivint això mentre parlo amb la persona que m'ha enviat el mail a través de l'ICQ? Per què no l'interrogo més sobre santa Llúcia i per què al seu poble (ciutat?) es donen els regals de Nadal per santa Llúcia i no per Nadal o per Reis? Però no molestaré massa, almenys no avui.

Avui és el seu aniversari. Fa vint-i-molts anys. Bé, de fet, no sé per què dic vint-i-molts, perquè jo en tinc vint-i-molts menys un, així que...

Ja fa molt que ens coneixem. No ho sé exactament, però en aquella època encara pagàvem amb pessetes. Perquè recordo haver-ne parlat. I no m'estranya, perquè amb els mails quilomètrics que ens enviem, d'alguna cosa hem de parlar, dic jo.

Que per què m'ha fet il.lusió la foto? Doncs perquè després de tot aquest temps, és el primer cop que li veig la cara.

No li he pas demanat jo, que m'enviés una foto. Li ha sortit de dins. De fet, a mi ja m'ha vist en més d'una foto (i en més de 10, diria jo). Però sempre s'havia quedat a l'anonimat, i veure la cara que feia tampoc era important. És una persona amb qui es pot parlar i amb això ja n'hi ha prou. No necessito tampoc posar una cara a la gent amb qui "parlo".

Això sí, m'ha sorprés. Perquè no em pensava que fos com és. Sempre havia dit que la bellesa no era el seu fort (a no ser que fos la bellesa interior) i que s'assemblava a cert personatge de dibuixos animats no massa afavorit. I jo, que sempre em crec el que em diu la gent, m'ho havia cregut. Però resulta que no. Resulta que m'enganyava. Sí, ja ho sé, jo també me m'enric de mi mateixa, però jo tinc raons. O potser és que en tenia una imatge que jo m'havia fet i que no era real.

Per sort no m'ha passat com sempre, que quan m'espero una persona raonablement lletja i em ve una persona que no és lletja aleshores em sento malament i crec que no voldrà parlar amb mi. És clar que tampoc l'he trobat cara a cara. Després em queixo de la gent superficial. I resulta que jo ho sóc, però en comptes de discriminar els lletjos, m'autodiscrimino jo davant dels guapos. Ai, val més que deixi aquest tema.

Per cert, m'ha dit que sí de la proposta. Però no sé si seguir amb la proposta o no. Sí, ja ho sé, sóc una cagadubtes, però bé, la proposta tampoc tenia massa sentit. Només sóc jo que de vegades m'emociono i faig propostes que potser no hauria de fer. És clar que si ha dit que sí... En fi, m'ho pensaré. Portem gairebé una hora parlant i no ha tret el tema. I jo tampoc el trauré. Ja li contestaré el mail quilomètric aviat.

7 comentaris:

Dan ha dit...

200 mails?!!! No spams sino mails de veritat?
Osssttrrreeessss!!! Pero si no hi ha temps de res mes. Sols pensar-ho,, quin stresss

estranya ha dit...

Bé, algun spam hi ha... I la majoria s'esborren al moment, sense llegir-los (mala persona que sóc...) I eren els mails de... 10 dies.

Anonymous ha dit...

Jo mantindria en peu la proposta... La vas fer amb el cor, i pot ser una cosa ben maca! No crec que te'n penedeixis.
A.

solarist ha dit...

Anys i anys per molts anys... moltes felicitats!!! i endevant amb la proposta!!!

estranya ha dit...

Això dels anys i anys no m'ho hauries de dir a mi. I la persona que feia anys dubto que es passi per aquí... i si es passa per aquí, tampoc crec que ho entengués. Així que...

Pel que fa a la proposta... bé, a veure què passa... Que no me'n penediré? Ui, ja veurem...

solarist ha dit...

M'havia confos, ultimament estic una mica empanat...

estranya ha dit...

Però, quants cops a l'any creus que és el meu aniversari? Tinc gent a la família que tenen 2 sants, perquè tenen un nom compost i aprofiten per cel.lebrar el sant el dia del sant de cadascun dels seus noms. Jo si fes servir el meu sant i el dels meus altres dos noms... tindria 5 sants (visca els noms compostos i la mare que els va fer...) Però d'aniversaris només se'n pot tenir un... I gràcies, perquè, almenys el meu, no hi ha forma de que se'n recordi gairebé ningú, a part de ma mare (i perquè a ser la que em va parir, que sinó) i dues o tres persones més, entre elles la del post.