Normalitat

Ja torno a ser a caseta. El viatge de tornada no s'ha fet massa llarg. El problema és que demà és dilluns. I tot el dia, que és dilluns! De les 6 del matí a les 9 del vespre...

Ja se m'han passat els nervis. El que passa és que, com ja sabia, un cop passats els nervis he acabat feta una porqueria i ara estic cansadíssima. No m'estranyaria que avui fes alguna d'aquelles coses que faig de tant en tant d'anar-me'n a dormir a les 8 del vespre...

He intentat obrir el mail. A la primera compta que he obert hi tenia 200 (sí, el número rodó, no és cap exageració) mails. Només de veure allò, he tancat i he pensat "demà". No hagués obert cap compta més, però he hagut d'enviar una cosa del meu pare, així que n'he obert una altra. "Només" hi havia 63 mails... Això també demà. O demà passat. O l'altre. O quan sigui.

Però ara me n'aniré a jugar amb el que em vaig comprar :-) Quan he arribat a casa, el meu pare de seguida m'ha dit: "A mi siempre me han gustado". Jeje. Esperaré que no hi fiqui les mans, que segur que no se'n pot estar. Però és meu, ho he comprat per mi. I si hi fiqués les mans m'espatllaria la diversió. Quan estigui acabat que faci el que vulgui, però ara és meu.

Encara tinc la maleta per desfer. Em fa mandra. Però aquest matí ha entrat tot bastant a pressió (menys els llibres). I sé que a la que l'obri m'agafarà alguna cosa. És clar que amb això no puc pas dir "demà". Ha de ser "avui".

De mentres, però, llegiré algun blog, a veure si s'obre sola :-) (tinc una cara que me la trepitjo!)