dissabte, 10 de desembre de 2005

Arribaré tard. Segur. Bé, només cinc minuts. Però és que porto un matí... i només són quarts d'onze!!!

Per començar, l'operació "en busca de los calcetines perdidos". Sona el despertador. Obro la maleta. Agafo alguna cosa de roba. I veig que no tinc mitjons. Ai mare! Però si jo en vaig agafar prous perquè en tingués uns per cada dia i me'n sobressin uns. Començo a rebuscar per la maleta. Aparto un llibre. Aparto un altre llibre. Les maletes no haurien de portar roba en comptes de llibres i altres coses?

Desisteixo dels mitjons per una estona. Em maleeixo per no posar la roba a l'armari. Si a l'habitació hi tinc un armari, per què la roba segueix tota a la maleta i d'allà no en surt?

Trec tota la roba de la maleta. La començo a anar posant tota altre cop a dins la maleta. Almenys em servirà per posar-hi una mica d'ordre. Els mitjons no són enlloc. Ja em començo a mosquejar amb mi mateixa. Ara ja no sé ni comptar fins a 7! Segueixo buscant. Fins que... fins que decideixo que aniré a la bossa on hi ha la roba bruta i agafaré uns mitjons bruts. Obro la bossa i allà em trobo 3 parells de mitjons nets i plegadets allà dins. Què fan els mitjons allà? Qui els hi ha posat? Ah, misteris de la vida!

Aleshores em recordo d'una trucada a mitja nit. Em miro el mòbil. Jeje, abans que jo l'agafés hi havia 5 trucades perdudes. Per sort, la persona que em trucava em coneix des de que era petita i ja està acostumada a que tinc molts problemes per despertar-me durant les nits. Amb el despertador al matí, cap problema, però els imprevistos... ja poden anar trucant a la porta, trucant per telèfon, picant a on sigui, que jo no em desperto ni a la de tres. En aquest cas, a la de 5.

Em sembla recordar que vaig veure uns mitjons on no havien de ser i vaig posar-los a la bossa de la roba bruta. Això a mitja nit. Eren entre les 3 i les 4. Què em va passar pel cap? Ni idea.

Un cop trobats els mitjons, intento tancar la maleta. No tenca. Típic. El problema és que en aquest moment tinc 2 llibres de tapa dura a fora la maleta. Demà aquests llibres han de quebre a dintre la maleta. Ai, que riurem! I no és l'únic que tinc fora la maleta. Perquè ahir vaig anar a la ciutat i vaig anar a petar a una botiga de joguines i em vaig comprar una cosa per mi. Quan arribi a casa, ma mare em matarà. Bé, no em matarà. Començarà a fer que no amb el cap, mentre el meu pare s'ho mirarà i somriurà. I llavors em dirà que ho vol per ell. Però no, és meu!

També he d'afegir a la maleta 3 llibres. No tinc remei. La meva mare se'ls mirarà i farà que no amb el cap. El meu pare se'ls mirarà. De dos, em dirà que són coses rares. I de l'altre... com si el sentís: "Un libro que compras y que yo me leería y lo compras en inglés. No lo podías comprar en castellano?" No, no podia. Potser d'aquí a un temps. Però està publicat al setembre del 2005. De totes formes, dubto que el tradueixin.

I ja se m'acaba el temps. Bé, de fet em sembla que aquest comptador de temps no va massa bé. Perquè el ciber estava tancat quan he aparegut per aquí. He anat a l'altre ciber (un passeig de 20 minuts). Hi he arribat que eren les 10 i 10. Posava que els dissabtes obrien a les 10. I allò estava ben tancat. Així que he tornat aquí. Eren més de 2/4 que he entrat per la porta. Ara són menys 10 i em queden 6 minuts de ciber... diria que m'estan timant. Però ja no tornaré. Demà ja seré a caseta :-) i així podré arribar a l'hora, que he quedat a les 11 i no voldria fer tard.

La més bona? Ahir algú em va preguntar si no em sentia estranya. Si pogués aixecar les celles com en Sobera ho hagués fet. No sabia si riure o contestar. Però això ja ho explicaré un altre dia i no tenia res a veure amb aquest blog.