dilluns, 19 de desembre de 2005

Adéu :-(

Ahir ja ho deia, que estava a les últimes. I tenia raó. Fa un moment s'acaba de morir la meva radio centenària. S'ha passat tot el matí fent el tonto, i això que li vaig donar vacances des de dijous a la tarda. Però avui ha dit prou, i diria que no tornarà a sonar.

De fet, ja ho deia ahir, ja li tocava una mica. Però em fa pena. La de quilòmetres i quilòmetres que hem arribat a fer juntes! Des que anava al cole i un dia va aparèixer a la meva vida en forma de regal. I pensar que no em va agradar! No em va agradar perquè era digital, i en aquella època havia de ser molt cara i els meus pares no s'ho podien permetre. Però ja era meva.

Al principi no la feia servir massa. La vaig començar a fer servir quan vaig anar a la universitat. M'acompanyava al matí quan anava a peu fins a la facultat. M'acompanyava al migdia quan tornava a peu cap a casa. M'acompanyava tota la tarda mentre estudiava. M'acompanyava al tren quan anava a Barcelona. M'acompanyava al tren quan tornava a casa.

Més tard, m'acompanyava a tot arreu. Sempre la portava a sobre. I com que sempre vaig sola, em feia companyia.

Mai he volgut res més que la meva radio. La setmana passada una persona em va preguntar: "Ostres, van bé, aquests aparatets, eh!" Es pensava que era un reproductor d'mp3. No n'he tingut mai, jo, d'això. Ni de reproductor de cd portàtil. Ni res que se li assembli. Per què n'hauria de tenir, si tinc la meva radio?

Ara ha deixat de funcionar. En aquest moment tinc una "P" pintada amb blau a la mà esquerra. Això significa que se m'han acabat les piles aquest matí i quan arribi a casa les he de posar a carregar. Però... però ara posar-les a carregar ja no té sentit. Perquè les piles de recanvi estan ben carregades i la radio no funciona.

Bé, sí que funciona. Busca emissores, i amb els auriculars sento com les busca. Fins i tot les troba. Però ja no té força per dir una paraula més. Ja no té força per cantar una cançó més. Simplement, s'ha quedat muda. I els auriculars, que ja deuen ser els sisens o setens que ha sobreviscut la radio, per un cop han aguantat més que ella.

Ara ja sí, m'hauré de comprar una radio nova. Sense la radio no puc viure. El que no sé és com sobreviuré a aquesta setmana. Una setmana sense riure amb els APM al matí. Una setmana amb un viatge a Barcelona, que serà molt trist si no puc escoltar la radio al tren i quan vagi a peu fins al meu destí. És més, si no hi ha radio, suposo que agafaré el metro, per una vegada a la vida. Quin sentit té anar a peu si no pots escoltar la radio? Una setmana llarga, molt llarga. Treballo fins el 23. Sortint de treballar, ja m'esperaran a la porta per fer un viatge llarg. Què faré tot el viatge llarg sense la radio?

Em sembla que hauré de cometre un robatori, per sobreviure fins al dia de Reis... Tot i que, si cometo el robatori que estic pensant, deixaria el meu pare sense radio... I no sé què és pitjor, si que es quedi ell sense radio o que m'hi quedi jo. Bé, de fet ell només l'escolta a estones, jo hi estic tot el dia.

En fi, adéu, radio, adéu. M'has acompanyat més de la meitat de la vida. I t'he fet treballar molt. Et mereixes un descans. Però em fa pena dir-te adéu.

5 comentaris:

pere ha dit...

Fes-li un bon comiat a la ràdio antiga pels serveis prestats i compra'n una de nova ràpidament, demà mateix. Queda clar que és la prioritat més important que tens en aqust moment. (no tinguis mals pensaments amb la del teu pare)

imma ha dit...

li dedicarem un rèquiem a la teva ràdio.. Oh LAcrimosa!!!

estranya ha dit...

Ui, pere, això de demà està una mica difícil. Més que res perquè demà "treballo" de 9 a 10 (i no precisament una hora). Veurem com ho soluciono, això de la radio...

Jeje, imma, amb el temps que fa que la tinc, potser s'ho mereix!

solarist ha dit...

Un strepsils pel mal de gola no li aniria be?

estranya ha dit...

No, els strepsils no funcionen :-( Què més voldria jo! Però bona, aquesta!