diumenge, 18 de desembre de 2005

Future me

Avui estava pensant coses que no hauria de pensar. Fins que he trobat una pàgina amb la que et pots enviar missatges per rebre'ls d'aquí a un temps. De moment, me n'he enviat dos (que es mantenen privats, ningú els pot veure) i un altre que... Bé, me n'he enviat 3. Però... el millor de tot és anar a on hi ha els missatges públics i llegir-ne algun. No sé, m'han fet gràcia. És com llegir blogs.

Això sí, com a molt tard us podeu enviar un mail al vostre jo del 2035. Però em sembla que és suficient.

N'hi ha hagut un que m'ha fet molta gràcia:

Dear FutureMe,

Just think, you could have had an extra 30 seconds if you hadn't sent yourself this stupid email.

Pthhhlbbbbb!

(and wtf are you still doing with that same hotmail account?!)
(written Wed Mar 31, 2004, to be delivered Wed Mar 31, 2021)


On serem tots al 2021?

Mirant, mirant, em dóna la impressió que m'estic ficant en la vida de molta gent. Però, al cap i a la fi, si tota aquesta gent no haguessin volgut que jo ho llegís, ho haurien posat privat, no? Jo ho he posat privat.

Més que fan gràcia:

Dear FutureMe,

This is you in the past telling you that you've reached 50 and it's about time to call it quits. I mean, come on, 50?

Ok, time to go die now...
(written Tue Oct 21, 2003, to be delivered Wed Aug 23, 2023)


I un altre, enviat precisament avui. De qui serà?

Hola ****,

Avui és 18 de desembre de 2005, diumenge. Fa més de 4 anys que vaig escriure aquest mail.

Fa quatre anys, els diumenges a la tarda et dedicaves a estar davant de l'ordenador, mig treballant, mig fent el burro per internet. Espero que això hagi canviat i et dediquis a fer alguna altra cosa. O, com a mínim, que no et quedis sola a casa, sense xerrar amb ningú.

Avui t'has passat tot el dia sola a casa. Els teus pares han marxat a les 9 del matí i no tornaran fins a les 9 del vespre. Bé, de fet no estàs sola del tot. T'has de cuidar d'en ***. Amb una mica de sort, en *** encara viurà quan rebis aquest mail. I, amb una mica de sort també, tu ja no viuràs a casa teva, però aniràs sovint a veure'l.

No ha sigut la única persona que s'ha quedat amb tu aquí a prop. T'has quedat cuidant la iaia. Quan es va morir l'avi, tothom va dir que la iaia no s'havia de quedar mai sola. Però qui ho deia són els que marxen dia sí i dia també i al final els teus pares i tu sou els únics que us quedeu.

Com que ens coneixem, recorda el que deies fa temps. Recorda el que vas escriure a mitjans de novembre del 2004, ara ja fa més de 5 anys. Em sembla que ja va sent hora. Sí, ja ho sé, ara et fa vergonya llegir-ho. Al 2005 també te'n feia, de vergonya. I et preguntaves com coi podies escriure tantes coses. Encara escrius? O t'ha agafat un rampell com els que t'agafaven de tant en tant i ho vas deixar? O ho vas deixar i hi vas tornar?

Avui t'has passat una bona part de la tarda enviant postals de Nadal. És una tradició que espero que continuis durant molt de temps. Fa anys que ho fas. L'últim cap de setmana abans de les festes et passes unes horetes buscant adreces de mail i postals per enviar. Si no t'equivoques i se te'n va el dit, les postals arribaran el dia 22 o 23. Si te'n descuides, arribaran avui mateix, perquè tens mal cap i no t'has recordat de canviar la data.

Estaria bé que això no fos només un missatge d'anada i poguessis contestar. De fet, fins i tot no sé si el rebràs, aquest mail. Podria ser que ja no estiguessis en aquest món. O que no tinguessis aquest mail. O... O tantes altres coses! I només són 4 anys i uns dies.

Això sembla una història que vas llegir fa temps sobre la possibilitat dels viatges en el temps (de fet, això és un viatge en el temps, d'una forma o altra). Deuria ser de l'Asimov. Parlava d'unes màquines del temps amb les que es podia viatjar al futur, però que s'havia demostrat matemàticament que no es podia viatjar al passat. A la història, la gent anava al futur i tornava. No ho vas entendre mai. Sempre vas dir que si anaven al futur, tornar al passat era d'una forma o una altra anar enrere en el temps i que no seria possible. Espero que hagis trobat algú a qui li agradi parlar d'aquests temes i que la gent no et comenci a mirar amb cara estranya quan parlis d'aquests temes.

T'envio aquest missatge perquè el rebis l'1 de gener de 2010. Et costarà canviar la desena. Per què aquest dia? Doncs és un dia com qualsevol altre.

Jo mateixa.

2 comentaris:

Dan ha dit...

Qui pot ser que envii un misatge tant llarg, ambiguo, que li agradi la ciencia ficcio, i que es mengi el tarro d'aquesta manera??? No se, no se. No se m'acud ningú!!
;-)

estranya ha dit...

Llarg? Bé, de fet he trobat missatges més llargs per allà al mig. Si fins i tot m'he trobat un missatge d'un escrit en català per d'aquí a 10 anys que es preguntava a si mateix si havia anat a l'enterrament d'en Jordi Pujol. Hi ha gent que està més malament que jo.

De fet, i després de llegir-ne alguns, he vist que la major part de la gent es diu el mateix a ells mateixos. La majoria són auto-felicitacions d'aniversari (reconec que el primer que em vaig enviar jo també va ser una auto-felicitació d'aniversari...) I d'altres en el que pregunten coses. Gairebé tots parlen dels mateixos temes.

Ambiguo? No massa. Jo l'entenc perfectament. Només hi he tatxat dos noms.

Menjar-me el tarro? Bé, en aquest missatge no massa.

En fi, veurem la gràcia que em fa rebre'l l'1 de gener del 2010. Em recordaré que el vaig enviar?