Joguines i altres

Aquest matí m'he aixecat tard pel que m'acostumo a aixecar. És que a vegades sóc una mica nyicris i portava una setmaneta una mica maca. Així que he aprofitat i m'he quedat dormint fins a 2/4 de 9.

Quan m'he aixecat, m'he trobat amb un catàleg de joguines a sobre la taula de la cuina. A casa s'han fet els suecs, però jo ja sé perquè hi era, el catàleg, allà sobre. Hi era perquè volien que jo el trobés i era una espècie d'indirecta. Amb tants nens com hi ha últimament a la família, ma mare no sap mai què comprar-los i el meu pare sempre es fa el suec (i, a més, de veritat, que la meva mare a vegades fa l'esforç d'acompanyar-me a comprar els regals). Així que acabo anant a comprar jo tots els regals: els que els faig jo i els que els fan els meus pares. Així que quan em veuen entrar a la botiga de joguines, els amos ja es comencen a fregar les mans, perquè no surto d'allà amb menys de 10 joguines. Bé, amb el mínim de 10 joguines pels nens i segur que jo em compro alguna cosa per mi, perquè realment és com si jo fos una nena petita.

I, és clar, si els meus pares em deixen el catàleg de joguines a sobre la taula, jo què faig? Doncs demanar! I mira que em sap greu, demanar coses. Però ja que diuen que jo sóc tan difícil, que costa tant fer-me un regal, doncs jo demano. Realment costa tant fer-me un regal? Jo crec que no. Fa temps els va donar per regalar-me jocs Arjeu i derivats. A mi m'encantaven. I encara me'n falten molts. L'any passat em vaig haver d'autoregalar un cub de Rubik perquè el meu l'havia perdut feia temps i què és una casa sense un cub de Rubik? Què és un viatge de 12 hores en bus sense un cub de Rubik o similar per poder-se entretenir? (En bus, evito els llibres o em marejo). I així, un munt de coses.

Ahir em vaig passar tota la tarda muntant un puzzle en 3 dimensions. M'hi vaig posar que deurien ser les 4 i a les 9 el vaig acabar :-) Em vaig anar traslladant per la casa, mentre ma mare també s'anava traslladant d'un lloc a l'altre i m'explicava els embolics familiars que hi va haver a casa quan jo era fora la setmana passada (buf! Sort que vaig ser fora!) De fet, ens (els?) va visitar una persona (familiar) que viu per allà les espanyes i l'últim cop que va venir a prop de casa, va trucar per telèfon i estava jo sola a casa. Va preguntar si hi havia els meus pares i quan li vaig dir que no, la seva resposta va ser: "Ah, entonces si estás tu sola no hace falta que venga". Ole, ole, i ole! Però aquest tema millor el deixo aparcat, que d'aquí a una setmana hauré d'anar jo a veure-la. I si ella va ser incapaç de fer 30 Km per venir-me a veure, jo n'hauré de fer 70 per anar-la a veure. I em mosqueja. I molt, que em mosqueja! Però... deixaré estar el tema, que estava amb els puzzles, cosa molt més divertida.

Doncs res, que he trobat un altre puzzle, també esfèric, de la mateixa marca, que m'agradaria tenir/fer al catàleg. El problema és que ara no el trobo per internet :-( Ahir a la tarda m'ho vaig passar pipa fent aquell puzzle, i un cop muntat, ha quedat tan maco que ma mare el vol posar per algun lloc de la casa com a decoració. A part, ha quedat dur com una pilota, així que intentaré que cap dels nens el vegi o es posarà a jugar a pilota i l'hauré de tornar a muntar. Ben pensat, potser sí que el podria posar en un lloc ben visible :-) Així que si aconsegueixo que em comprin l'altre (sinó ja me'l compraré jo), quan l'acabi ja li faré una foto i així es podrà veure la meva obra d'art :-)

Tot i això, espero que ningú de la família faci cap comentari sobre el tema... És que ahir algú va veure el meu últim treball manual (just l'anterior al puzzle en 3 dimensions). I és algú que és més o menys de la meva branca. Se'm va mirar amb una cara... I em va preguntar què era allò. Bé, no què era, sinó que li va fer molta gràcia. Sí, m'ho vaig comprar en una botiga de nens i posava de 8 a 12 anys. Algun problema? Qualsevol li explica quin és l'altre joc he demanat del catàleg... Em sap greu, però porto una estoneta i tampoc l'he trobat per internet. L'altre puzzle és perquè és una novetat d'aquest any i no està ni tan sols a la pàgina oficial dels puzzles. Ni tan sols a la versió alemanya. I aquest... aquest només perquè no en sé la marca. Si en sabés la marca seria més fàcil. Només sé què és (altre cop foto el dia que el tingui) i que a la capsa hi posa "a partir de 6 anys". Jo me'l compro per explicar coses als nens, és clar :-)

El problema és que demano massa. Com que em diuen que sóc tan difícil, jo ja vaig donar una llista amb 5 llibres. A part, la meva radio està a punt de morir-se. Recordo que ja la tenia quan anava al cole, i vaig deixar al cole l'any 92 (si no m'he descomptat). Em sembla que ja aniria essent hora de que em comprés una radio nova... malgrat que em faci pena deixar l'antiga. Però, és clar, ma mare ja m'ha dit que me'n comprarà una. I a mi ja m'agafa un complexe de nena mimada, que m'ho compren tot... Massa coses, massa coses.

I, per acabar-ho, d'adobar, hauré d'anar a fer una visita a l'òptica. Realment, ja em convè. Les meves ulleres més noves me les vaig fer quan em vaig treure el carnet de cotxe (i ja me l'he de renovar abans de 2 anys). Me les vaig fer per dues raons: perquè en necessitava unes de recanvi al cotxe i perquè vaig notar que necessitava canviar-me la graduació. I ara... Ja fa dies que tothom veu una cosa i jo no la veig... encara que porti les ulleres. Abans podia llegir les lletres de la tele des del seient més proper a la tele (sense ulleres). I ara ja no. De fet, ara amb les ulleres no puc llegir des d'on l'altra gent ho pot llegir normalment. Conclusió? Em sembla que no fa falta que la digui. Esperaré a dir que he d'anar a mirar-me la vista després de les festes. Així almenys ningú no tindrà la genial idea de regalar-me les ulleres. Perquè una cosa són llibres, jocs que no passen dels 30-35 euros i una radio (que, volent com jo una radio sola i sense virgueries, també serà barateta). I una altra cosa són unes ulleres, graduades per miopia i estigmatisme. Les últimes crec que em van costar 35.000 pessetes, ara ja fa... masses anys!