dimecres, 28 de desembre del 2005
Perdre l'anonimat
Ja fa temps que estic per aquí, amagant-me a darrere d'una capa d'anonimat. Ja va sent hora de que perdi la por i deixi de ser anònima públicament. Així que m'he decidit a dir-vos el meu nom i a posar una foto perquè em pogueu reconèixer pel carrer. Tot això, i molt més,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
waw!! estas mes blanqueta que jo!!
Jeje, sí, ja ho veus, blanqueta, blanqueta. I és que jo sóc mooooolt blanqueta! :-)
a més està molt bona!!!xDD
http://deprimit.blogspot.com/
Es un blog meu, i m'agradaria comentar i ajduar a tothom que hagi estat deprimit algun cop a la seva vida.
Publica un comentari a l'entrada