Molts cops veus algú que plora i sembla que rigui; n'hi ha que ploren de riure; que riuen per no plorar; i mil coses més. Al final, depèn de tan poca cosa. Només falta el "click", veure que depèn de ben poca cosa. És que és molt poca cosa. El millor de l'alomisme és que hi hagi sigut. perdedor ............................................................................................................................

dimecres, 28 de desembre del 2005

Perdre l'anonimat

Ja fa temps que estic per aquí, amagant-me a darrere d'una capa d'anonimat. Ja va sent hora de que perdi la por i deixi de ser anònima públicament. Així que m'he decidit a dir-vos el meu nom i a posar una foto perquè em pogueu reconèixer pel carrer. Tot això, i molt més,

4 comentaris:

Anònim ha dit...

waw!! estas mes blanqueta que jo!!

Anònim ha dit...

Jeje, sí, ja ho veus, blanqueta, blanqueta. I és que jo sóc mooooolt blanqueta! :-)

Anònim ha dit...

a més està molt bona!!!xDD

Anònim ha dit...

http://deprimit.blogspot.com/

Es un blog meu, i m'agradaria comentar i ajduar a tothom que hagi estat deprimit algun cop a la seva vida.