Sóc una nerd, sí, i què?

Ahir vaig fer el test que hi ha al post de més a baix i em vaig espantar. Perquè, no ens enganyem, la gent que fa aquest test ja és una mica nerd per definició (sinó no el farien). I va i resulta que surto que sóc més nerd que el 96% de la població. O, el que és el mateix, que només un 4% de la gent que ha fet el test són més nerds que jo.

Abans que res, dir que no m'agrada la paraula nerd. Però, és clar, em sembla que no hi ha cap paraula que s'hi acosti més. Podria dir alguna cosa semblant a "empollona", però és que tampoc ho sóc, d'empollona. Bé, crec que hi hauria força gent que no estaria d'acord amb la meva última frase, però jo no era la típica que sempre estava fent la pilota als profes i coses per l'estil. Jo simplement feia tots els deures i estudiava. Però a classe callava i intentava no dir res. Quan algun profe preguntava a la classe en general, jo no contestava ni borratxa, encara que sabés la resposta. Encara que veiés que el profe s'estava cabrejant perquè ningú sabia la resposta i veiés que ens cauria a tota la classe una ració extra de deures. Com a molt, li deia a qui seia al cantó, perquè contestés ell/a. Només contestava si se'm preguntava directament. Jo sempre estava lluny dels típics "empollons". De fet, estava lluny de tothom (ai, que això em sembla que encara em converteix amb més nerd del que em pensava, perquè ni tan sols m'entenia amb els "empollons"). Tampoc diria que sóc friki. Estranya potser sí. Sinó, d'on ve el nom del blog? Buf, ja m'embolico com sempre.

Tampoc és que sigui intel.ligent, com diu la definició que enllaço una mica més amunt. Això de la intel.ligència és molt relatiu. Si des que la meva ment recorda, sempre he llegit llibres de divulgació científica (i ara també per internet), no seria normal que sapigués coses d'aquestes? El que seria estrany seria que no en sabés. De totes formes, tampoc és que en sàpiga massa. Només que les preguntes del test eren molt fàcils. Perquè hi ha moltes coses que no sé. De fet, gairebé no sé res, em falta molt per aprendre.

El que sí que estic d'acord que sóc és socialment "torpe". O com se li vulgui dir a aquest fet. O, com a mínim, com el personatge d'un altre acudit, que també he sentit per diferentes professions:

Se li pregunta a un enginyer si és millor tenir una esposa o una amant. L'enginyer, de seguida, diu que el millor és tenir les dues, perquè mentre l'esposa es pensa que està amb l'amant, l'amant es pensa que està amb l'esposa i així ell pot aprofitar per fer la feina.

De totes formes, i parlant seriosament, m'agrada ser així. Reconec que moltes vegades la meva falta d'habilitat social em fa tornar boja. Reconec que moltes vegades em queixo per ser el que jo en dic idiota, que no és res més que ineptitud social. Sí, el meu cervell treballa a poc a poc i li agrada treballar sol. En companyia, el meu cervell treballa més lent. I com més companyia, més lent treballa. A no ser que agafi molta confiança. Però, i aquesta és una cosa que em sorprèn i que suposo que també sorprendria a molta gent que em coneix, no canviaria la meva ineptitud social per ser com la gent "normal". M'agrada entrar al test i reconèixer en Maxwell a la primera foto (i saber qui és en Maxwell, és clar!) i el gran Newton a la segona. Fins i tot em fa gràcia mirar i veure que aquests personatges apareixen al test. M'agrada riure al veure la pregunta de la velocitat de la llum, i com hi posa el mateix número amb m/s i Km/s. M'agrada tenir clar quina és la resposta, sense haver-ho de preguntar a ningú, sense dubtar si són metres o Kilòmetres. M'agrada saber quin símbol químic és el Mn sense necessitat de buscar-ho al google o a cap taula periòdica (de veritat que la gent normal no ho sap? Si això ens ho ensenyaven a l'institut!) I no, no tinc alertes de perill biològic a la meva habitació (ni n'hi hauria de tenir!) Però no canviaria el conèixer els símbols de gairebé tota la taula periòdica, conèixer alguns científics importants per la seva cara, saber la velocitat de la llum i moltes altres coses per ser algú més socialment hàbil (o com coi es digui això). I no, no sóc intel.ligent. Simplement, m'agrada llegir i aprendre. I no, no sóc una empollona. Simplement, sé coses rares (que ja veus de què serveixen). I no, no em penso tornar a espantar per ser nerd. Jo sóc així i és el que hi ha. I a qui no li agradi, que es vagi a buscar algú més popular, que amb l'edat que tinc dubto que canvii...