divendres, 28 d’octubre del 2005

Normalitat

- Ei, Estranya, com va?
- Bé.

En tota la meva vida, puc comptar amb els dits de les mans les ocasions en les que no he contestat bé a la pregunta. Simplement, em surt de dintre. És una resposta automàtica, que surt sense que jo li digui que surti. Ja puc estar a 40 de febre i amb una cama trencada, que si ve algú i em pregunta com estic, la resposta serà "bé".

Suposo que és una mica aquella filosofia que diu que si és algú que és amic, s'alegrarà que estigui bé. I si és algú que pregunta per saber si estic malament, doncs que li piqui que estigui tan bé.

No, la veritat és que no sé per què ho faig. Simplement, em surt de dins. El "bé" em surt abans no pugui pensar si realment estic bé o no ho estic.

Però no és l'únic moment en el que dono respostes immediates, sense pensar, que la major part de les vegades no són del tot exactes.

Ahir algú em va preguntar que si aniria a Fires. La resposta va ser un "sí" sense pensar. Vaja, la resposta que dóno des de que anava a l'institut, i que crec que ha sigut més cops mentida que veritat. Per què ho faig? No en tinc ni idea. Simplement, a l'institut deia que sí, per no ser diferent, perquè no se'm miressin (encara més) com a un bitxo raro. Ja en tenia prou amb arribar cada dia mitja hora abans a l'institut (la culpa no era meva, era de l'autobús, que passava massa aviat) i en comptes d'anar a matar el temps al bar (em feia cosa anar-hi, perquè mai no prenia res) em quedava pel pati llegint algun llibre d'aquells que la gent creia estranys (vaja, que no eren novel.les) fins que començava a arribar gent, que canviava el pati per la classe. I ja me'n vaig de tema, per variar.

La veritat és que a mi a Fires no se m'hi ha perdut res. Em quedaré a casa. Treballant, que ja em convè. I de tant en tant, mataré el temps amb alguna cosa. Com aquest joc que he descobert recentment (ja em queden poquetes pantalles :-) ). També llegiré una mica, sobretot ara que tinc un llibre nou a casa. A vegades penso que la bibliotecària llegeix aquest blog i que sap qui sóc jo, perquè l'últim cop que hi vaig anar, em va preguntar si m'agradava un llibre que semblava que s'hagués llegit el meu últim post. Potser són coincidències. Potser sóc més transparent del que em pensava. Però ara tinc un llibre a casa que em volia comprar, i així tindré l'ocasió de fullejar-lo amb temps per veure si me'l compro o no :-) Val a dir que no és cap novel.la.

El que deia, que a mi a barraques no se m'hi ha perdut res. I últimament ja tinc prou atraccions jo com per veure les que hi ha per la devesa. Que per què ho dic? Doncs perquè el planxista (es diu així?) estarà molt content amb mi. En l'últim mes, el meu cotxe ha picat amb dos cotxes diferents. En un jo no en vaig tenir cap culpa. Ni tan sols estava a dintre! Algú va picar amb el meu cotxe aparcat. El segon ha sigut ha sigut avui. En una rotonda, una persona ha frenat. Jo a darrera. M'he quedat parada a darrere del cotxe parat. I quan feia com un o dos minuts que estava PARADA, un taxi que es volia fer l'espavilat, m'ha volgut avançar, ha calculat malament i ha enganxat el meu pobre cotxe, que a hores d'ara ja sembla més una xatarra que un cotxe nou. Coi, que era un taxista! Dic jo que si és un taxista es deu passar moltes hores a la carretera i ja podria tenir les mides del cotxe preses! En fi, que ara el meu cotxe torna a estar fet un cromo. I pobre del que em digui que sort que encara no havia portat el cotxe al planxista des de l'últim cop, que així amb un sol cop m'arreglaran els dos "xocs". Perquè, la veritat, ja n'estic ben farta!

En fi, que ara tinc quatre dies de festa, que aprofitaré per NO anar a Fires, per treballar, per jugar i per llegir. Tot i que, si algú em pregunta, el més normal és que em surti la resposta que sí que aniré a Fires sense pensar, només com a resposta automàtica al que seria normal que contestés.

1 comentari:

Anònim ha dit...

són les típiques converses fàtiques (crec que es diu aixçi), jo també faig respostes d'aquestes automàtiques... com el "nar tirant"... mai he sabut què volia dir, però la dic jeje...

per cert això de fires, a mi tb em passava, jo hi acabava anant... cada any.. fins que vaig ser prou forta per dir PROOUU!!!! jejeje