dimecres, 31 d’agost del 2005

Fressa

Estic sola a casa. De fet, és el segon cop en pocs dies que em quedo sola a casa durant la nit. Entre la feina i cuidar malalts, tothom marxa.

Mai m'ha importat quedar-me sola a casa. De fet, m'agrada i tot. Així estic més tranquil.la i ningú em pregunta què faig o què deixo de fer.

I què coi té a veure això amb la fressa, algú es preguntarà. Això suposant que hagi sentit la paraula abans i sàpiga què vol dir la paraula fressa.

Doncs això té a veure amb la fressa perquè ara fa un moment acabo de sentir una fressa. De fet, suposo que el correcte seria dir que he sentit un soroll. Però, malgrat que escrigui soroll, aquesta no és una paraula que jo digui mai. Al meu poble, la gent normal déiem fressa i la gent "pija" en deia soroll. I jo no em feia massa amb aquest segon grup de gent. De fet, no em feia massa amb ningú, però si m'havia de fer amb algú, preferia que no fos d'aquest segon grup.

Mai se m'havia passat pel cap que fressa no pogués ser correcte. Ni tan sols se m'havia passat pel cap que algú que parlés català no entengués la paraula fressa. Fins que vaig arribar a la universitat. Hi havia gent que es diferenciava bastant del català que parlava la gent de Barcelona. Jo no. Jo parlava un català central una mica apagesat, però català central, al cap i a la fi. Així que ningú es pensava que jo pogués dir coses rares. Fins que en deia alguna. Notava que havia dit alguna cosa que no s'entenia quan veia que la gent se'm mirava d'una forma rara.

El primer cop que vaig dir fressa, només hi havia una persona prop meu. Una conversa una mica surrealista:

- He sentit una fressa.

Se'm mira d'aquella forma que jo entenc que he dit alguna cosa que no entèn, però tampoc sé què he dit que no pugui entendre.

- Maduixa?
- Eh?

Jo ja m'he perdut.

- Sí, fresa.
- Fresa? No, fresa no: fressa.
- Maduixa?
- Eh?
- Fresa.
- Ah, soroll!

Després d'això va seguir una discusió de si fressa era correcte. Era un divendres. Quan vaig arribar a casa, vaig anar directa al diccionari a veure què deia. I d'acord, vaig descobrir que fressa en el sentit que jo ho deia no era correcte. Una fressa és un soroll, però si és repetitiu. Així que si vaig a la riera i sento l'aigua com baixa, estic sentint una fressa, però si tiro una pedra al riu, el que faré serà soroll.

Des d'aquell dia, em va quedar clara la diferència entre fressa i soroll. Bé, la diferència del diccionari. Per mi, un soroll sempre serà el que senten la gent de Barcelona i els pijos que corren per aquí. Jo he seguit diguent fressa, conjugant els verbs malament (malgrat que sé que ho faig malament), parlant de brunyols, peques i altres coses que es diuen per aquí.

Així doncs, fa un moment he sentit un cop sec, una fressa :-) Hauré de mirar que les portes estiguin ben tancades, només per si de cas. I sinó, sempre tinc el gos que em defensaria davant de qualsevol intrús (il.lusa de mi!)

1 comentari:

Anònim ha dit...

hola. no em coneixes, però estava avorrit per internet i he trobat el teu blog. sóc valencià i per això entenc el català. està molt be aquest blog teu. podries dir-me en un comentari com has ficat el contador? moltes gràcies. entra en la meua pàgina que ficaré d'ací uns dies, però que encara no està ficada i fas si vols un comentari: http://milyunafrases.iespana.es. fins altra.