El despertador (segona part)

Fa temps us vaig parlar del meu despertador super-mega-fashion.

El dia que a ma mare li va caure el despertador a terra, no li va passar res. Vaig tornar a col.locar la pila i vaig tenir una gran decepció quan vaig descobrir que funcionava.

Uns dies més tard, vaig notar com els números del despertador començaven a fer figa. Va ser una cosa progressiva. Al principi ni me n'adonava, perquè mai mirava al despertador quina hora era (entre altres coses, perquè me l'havia d'acostar a dos dits de la cara i era més còmode mirar la ràdio, que malgrat que també marca l'hora en digital, els números eren més grans). Tampoc mirava l'hora a la que posava que toqués, perquè cada dia el posava a la mateixa hora.

Però cada dia els números es veien menys. Fins que vaig tenir verdaders problemes per veure'ls. Fins aquí, cap problema. Total, tampoc els mirava...

El problema va arribar divendres a la nit. Sense que jo li digués res, ell es va prendre la llibertat de sonar a la 1 de la nit en comptes de fer-ho a les 6 del matí. El cap de setmana va estar parat, però aquesta nit ha tornat a fer el mateix. I com que no sona precisament fluix, doncs no és qüestió que cada dia es desperti tota la família a l'hora que al despertador li dóna la gana.

En resum: aquesta tarda m'he anat a comprar un altre despertador. Un despertador amb broques (s'ha acabat la feina de traduir les 5:20 per 1/4 i 5 de 6, per exemple), gran (sí, això és el millor! Ara el podré veure des del llit sense necessitat de fer sobreesforços i posar els ulls mig clucs com una xineta), té llum (i s'engega amb un botó gran), les broques són fluorescents (així tampoc cal engegar el llum), no està controlat per satèl.lit (i ja està posat 6 minuts avançat, demà em podré aixecar a les 6 i 6 :-) ), no sona massa fort (m'estalvio de despertar als meus pares quan m'aixeco, si és que per alguna casualitat encara dormen) i, sobretot, a mi m'agrada!

He arribat a casa. El meu pare se l'ha mirat. No ha dit res. Al cap d'una estona ha dit: "Es guapo, pero a mi casi que me gustaba más el otro". Traducció: "El despertador que vaig comprar era més bo que aquest". Però, al cap i a la fi, la que s'ha de barallar amb el despertador cada matí sóc jo, no ell. I si a mi el despertador que m'agrada és aquest, per què m'he de quedar amb un altre, només perquè algú es creu que és millor?