Sóc una mala persona

Sóc una mala persona. La veritat és que no m'estranya que ningú m'aguanti. Encara no sé com els meus pares encara m'aguanten i no m'han fet fora de casa.

Em costa poc enfadar-me. La major part de les vegades ni tan sols sé per què m'he enfadat (de fet, quan no sé per què m'he enfadat, se'm passa ràpid, però això ja és un altre tema). Però m'enfado i sóc cruel. I normalment no tinc raons per enfadar-me tant (o sí, què sé jo, si m'enfado serà per alguna cosa, dic jo).

El problema és que jo penso que tinc raó. Però tampoc exposo les meves raons. Simplement m'enfado. Ignoro a la persona amb qui m'he enfadat i que la/el donguin. No recordo haver-me discutit amb ningú en molt de temps i suposo que és el que hauria de fer, en comptes de guardar-m'ho per mi i ignorar a qui sigui.

No accepto cap tipus de disculpa. Qualsevol intent de conversa o de disculpa encara fa que m'enfadi més.

Hauré de fer alguna cosa amb el meu mal caràcter, perquè no sóc una bona persona.

Sóc tan mala persona que fins i tot no deixo que ningú deixi comentaris a aquest post (un altre cop). No fos cas que a algú li donés per corroborar tot el que he dit. Perquè ja ho vaig dir un dia: jo puc dir-me a mi mateixa que sóc mala persona, idiota o el que sigui. Però quan és algú altre que m'ho diu llavors m'enfado. Perquè sóc mala persona i no sé acceptar una crítica, és clar.

El millor que podria fer seria anar-me'n a viure tota sola a una ermita i no molestar a ningú més, no fer enfadar a ningú més i no enfadar-me jo amb ningú més. No fer pena a ningú més.