Quant de temps!

No sé què ho fa, que últimament només faig que trobar-me gent que feia temps que no veia.



Fa uns dies, en una botiga, em vaig trobar una noia que havia treballat amb mi. Em vaig adonar que feia molt que no la veia perquè l'últim cop que l'havia vist portava els cabells rapats, era morena i li sobraven uns 15 o 20 kilos. Ara era rossa, portava els cabells llargs i només li deuen sobrar uns 5 o 6 kilos. Passar de morena a rossa es soluciona amb una horeta de perruqueria. Però la resta costa temps (a no ser que porti perruca i s'hagi passat l'escarpa i el martell). Així que em vaig posar a pensar i vaig calcular que feia uns 4 anys que no ens véiem. Bé, feia uns 4 anys que jo no la veia a ella. Perquè als dos segons de dir-li jo que feia molt de temps que no ens veiem, ella em va deixar anar: "Bé, jo t'he vist uns quants cops, però mai t'he dit res". Tinc pocs moments de lucidesa, jo, però en aquell moment el meu cap, que normalment és lent amb ganes, em va dir: "Ostres! Si t'ha vist altres cops i no t'ha dit res, per què et diu algo ara?" I llavors vaig veure que com que la botiga era petita, no s'havia pogut escapar de mi. Així que vaig sortir amb la típica frase de "ho sento, tinc pressa". I el pròxim cop la saludarà sa mare, perquè ja veig l'interés que té ella a saludar-me.



El pitjor de tot és la relació que teníem. Jo era la seva "jefa", per dir-ho d'alguna forma. No es feia amb ningú de la feina, però amb mi parlava. Jo creia que érem amigues. Però quan vaig deixar la meva antiga feina, li vaig enviar algun mail i mai em va contestar. No vull pensar per què era "amiga" meva quan treballàvem. Val a dir que jo era tonta i més d'un cop havia fet la seva feina perquè ella tenia tal problema o tal altre. En fi...



Uns dies més tard em vaig trobar amb un altre noi. Va ser per qüestions de feina. Al veure'm, em va preguntar: "Ara treballes aquí?" Li vaig dir que sí, però vaig pensar: "Ostres! Fa 3 anys que treballo aquí! Sí, ara treballo aquí, però fa 3 anys també". Vaig deixar-ho estar. Tot i així, quan vaig necessitar saber el seu nom, no li vaig preguntar perquè ja el sabia. Però ell em va recalcar com es deia. A veure, si m'has conegut i t'he saludat perquè sabia qui eres, per què em recalques com et dius? Perquè potser tu no te'n recordes de com em dic jo?



I ahir em vaig trobar amb una altra noia. Amb aquesta no vam parlar. També era una amiga. Anàvem juntes a l'institut. Ens asseiem de cantó. A l'hora del pati anàvem juntes. Ens passàvem el dia xerrant. Però vam anar a universitats diferents, a ciutats diferents. I vam deixar d'estar en contacte. Coses que passen. Ella estava igual que quan anava a l'institut. Pel carrer, gairebé xoquem. Li vaig dir hola. I ella em va girar la cara. I ara no sé si és que jo he canviat massa i no em va conèixer o si és que es va enfadar per alguna cosa. O que ara té una bona feina i es pensa que és superior a la gent que va anar a l'institut amb ella, que algun cas ja n'he conegut.



En fi, crec que prefereixo més no trobar-me a gent que fa temps que no veig. O em surten ranes, o no saben qui sóc, o em giren la cara :-(