Et molesta que fumi?

Jo no fumo. I no m'importa que la resta de la gent fumi... si ho fa lluny de mi. El fum em molesta molt. I no és que tingui ganes de tocar la pera als fumadors. Simplement, quan algú fuma a prop meu en algun local tancat i el fum ve cap a mi, els ulls se'm comencen a posar vermells, fins a arribar a plorar si hi ha massa fum, i se'm fa com un tap a la gola que em fa tossir. I no només és això. Hi ha gent que no es creu els estudis sobre fumadors passius. Jo sí. Quan algú ha fumat al meu cantó (i no em refereixo només a un cigar, sinó a 3 o 4 cigars, un puro o algú que fumi en pipa) estic un dia o així en el que em costa respirar, em sento els pulmons carregats. Potser sóc massa sensible? Potser sí. Però si estic en un lloc destinat a no fumadors, crec que tinc el dret de no respirar fum.



L'altre dia, al tren, va pujar una noia i es va posar a fumar. Ara no es pot fumar, als trens. Hi ha uns cartells molt macos que ho indiquen. Si vols fumar, te'n pots anar a l'espai que hi ha entre vagons. Et fumes el que vulguis, i llavors tornes a l'espai tancat i sense fum. Però aquella noia sembla que no ho sabia, això, o no ho volia saber. El tren anava força buit, i a prop només em tenia a mi (sembla que tingui un imant pels fumadors). No li vaig dir res. La noia havia entrat cridant al tren, mostrant la seva mala educació, i s'havia ficat amb mig vagó. Vaig pensar que encara que li digués alguna cosa, ella fumaria igualment. Així que em vaig posar a tossir, a veure si es donava per aludida. Però la meva tos només va fer que en comptes de tirar el fum cap a no sé on, me'l tirés a la cara.



Tot i així, almenys a aquella noia li podia maleir els ossos. El problema ve quan algú et pregunta: "Et molesta que fumi?" Normalment, si hi ha 4 o 5 persones al voltant, no ho pregunten a l'altra gent. M'ho pregunten a mi, perquè saben que em molesta. A veure, si ja saps que em molesta, per què m'ho preguntes? I quan m'ho preguntes, què representa que he de contestar, jo? Algun dia provaré de dir que sí, que em molesta, que prefereixo més que no fumin. A veure quina cara se li queda a qui m'ho ha preguntat. Perquè jo sempre dic el mateix: "No, cap problema." I jo sé que és mentida. I el fumador sap que és mentida. Però té ganes de fumar. I qui sóc jo per impedir a algú que fumi en un restaurant o similar? Doncs no sóc ningú. El problema és que llavors ho passo malament. Tinc moltes ganes de tossir i em piquen els ulls. I tusso. Però intento contenir-me. I no puc maleir els ossos a ningú, perquè, al cap i a la fi, jo he donat permís al fumador perquè fumés.