Ell o ella?

Era diumenge a la tarda. Estava avorrit. No tenia res a fer i ningú a qui trucar. Va engegar l'ordenador. I va pensar que podria entrar a algun xat. Però el xat l'avorria. Sempre era el mateix. Va decidir entrar al xat. Es posaria un nom de noia. Va escollir Carla.

Només d'entrar, un munt de nois li van començar a parlar. Bufa! Ho hauria de provar més cops, això. Amb nom de noi o nom neutre, passava desaparcebut, i ara podia parlar amb qui volgués. Va riure una estona. Hi havia nois que eren molt patètics intentant lligar.

Un d'ells li va cridar l'atenció. Es deia Albert. Però qui coi es posa el seu nom en un xat????? Pensant-ho fredament, ell també s'havia posat Carla. Així que, bé, potser també podria ser un nom fals.

Van parlar una bona estona. El tal Albert era diferent de la resta de nois que es posaven a parlar amb ell. Va ser l'únic que no li va preguntar com era físicament. Així que no li va donar la resposta que donava a tots: "rossa, ulls blaus, metre vuitanta, prima, cabells llargs". Després de la descripció, la majoria de nois deixaven de parlar perquè no s'ho creien. Però l'Albert no li ho va preguntar. Només parlaven de la vida. Ell tampoc li va preguntar com era físicament. Total, tampoc li interessaven els nois.

Al cap d'uns dies, es va tornar a trobar avorrit a casa seva. I va tornar a entrar al xat. Quan li van demanar l'àlies, no s'ho va pensar dos cops: Carla. L'altre dia s'ho havia passat bé. Només d'entrar, un tal Albert li va dir hola. Va somriure. Ostres! Ja he lligat! Així que li va demanar si es podrien trobar en algun lloc. Així sortiria de casa i riuria una estona al veure el noi plantat en el bar, esperant a una Carla que no apareixeria. L'Albert va accedir de pressa. De fet, li va dir que si ella no li hagués preguntat, li hauria preguntat ell. Quedarien el diumenge següent. L'Albert portaria una bufanda vermella i la Carla un jersei lila.

Va arribar el dia. Ell va arribar abans d'hora. Tenia ganes de veure entrar l'Albert, veure com buscava la noia que no apareixeria. Va entrar al bar. Va veure una noia guapa i es va asseure prop d'ella. "Mira, potser fins i tot matarem dos ocells d'un tret".

Va esperar molta estona. Però no va entrar cap noi amb una bufanda vermella. Ja feia 20 minuts de l'hora que havien quedat. Però com s'atrevia a deixar-lo penjat??????????? Aquell noi era un penques!!!

Es va fixar en la noia. Ella també esperava algú. I qui havia quedat amb ella tampoc havia aparescut.

- Si jo hagués quedat amb tu, no t'hagués deixat plantada.

Ella se'l va mirar.

- A tu sembla que també t'han deixat plantat.
- Doncs sí. Hola, em dic Carles.
- Hola, jo em dic Berta.

Un pensament li va creuar el cap. Carles, Berta? Carla, Albert? No, no pot ser. O potser sí?