Avui m'he proposat...

Avui m'he proposat... escriure un post que no fos depriment. Perquè tal com estan les coses, això ja sembla un culebró veneçolà d'aquells on tot són desgràcies excepte a l'últim capítol. Com continui així, potser fins i tot els envio el currículum... o l'adreça del dip, a veure si em contracten per explicar desgràcies!



El problema és que jo solo escriure coses depriments, així que no sé pas què sortirà. I més perquè no tinc un guió establert, ara mateix no sé ni què escriuré ni com serà el post. Així que perdó si la cosa al final no té massa sentit...



Per començar una pregunta. Va d'exàmens, però no d'exàmens orals, sinó d'exàmens escrits, com els de tota la vida. Ahir em preguntava què fa la gent que fuma quan ha de fer un d'aquells exàmens que duren i duren i duren... Jo és que no tinc aquest problema. No fumo. Ni bec. I, ja que hi som, tampoc vaig amb dones :-) Dels homes prefereixo més no parlar-ne avui, o això es convertirà en un post depriment :-S Al que anava, els fumadors: què fan en els exàmens llargs? Perquè en conec més d'un que no es passaria més de 2 o 3 hores sense sortir a fumar. I un examen comporta nervis. I els nervis duen ganes de fumar (o això diuen). L'altre dia vaig veure un noi amb dos xupa-xups entrant a un examen. Un fumador? Un nen que no ha acabat de créixer? Vaja, que jo anava als exàmens amb 3 o 4 bolis no fos cas que se m'acabés la tinta i no pogués acabar l'examen (i amb dues calculadores, posant-me dos despertadors al matí, amb dos caps... ai, no, que només en tinc un!) i ell anava amb dos xupa-xups... serà per si un dels dos no funciona?



I canviant totalment de tema, us heu parat a pensar mai que potser parleu més del compte? Jo ja ho sé, que a vegades parlo més del compte. Bé, per ser més exactes, sempre fico la pota. Però l'altre dia no vaig ser jo. Tinc un cotxe estrany. No m'agraden els convencionalismes, ser com tothom, i tenir el típic Ibiza (que em sembla que és el cotxe més venut a Espanya) blanc o vermell. Així que tinc un cotxe que... destaca. Se'l veu, i és diferent. L'altre dia sortia de la feina. Tenia el cotxe aparcat a vora de la porta de la feina. Just sortir per la porta, hi havia un grupet de 3 o 4 persones parlant. I just obrir la porta (i entrar en el camp d'audició de la conversa), sento: "Si, un com aquell **** d'allà, però més discret". Els asteriscos indiquen la carecterística especial del meu cotxe. En aquells moments salta un altre i diu: "Sí, perquè aquests cotxes acaben cansant, al cap de poc". I la conversa va continuar per aquí, cada cop s'animava més a criticar el meu pobret cotxe. Vaig estar a punt de girar-me a dir-los: "Què li passa al meu cotxe? Teniu algun problema amb ell?" Perquè jo ja fa temps que tinc aquest cotxe. I no em cansa. Al contrari, cada cop m'agrada més. I és que jo sóc molt despistada. Ja deu venir de família. L'altre dia una cosina meva es va haver de recórrer 3 (sí, 3!) aparcaments per trobar el cotxe, que no sabia on era. Jo arribo a un aparcament, faig un saltet, i ja tinc el cotxe localitzat. I ja de pas, m'estalvio aquella situació tan estranya on algú et pregunta si treus el cotxe de l'aparcament i et van seguint a dues passes amb el cotxe mentre tu busques on carai has aparcat el cotxe. Jo simplement els dic: "És aquell **** d'allà" i m'estalvio la parafernàlia.



Em sembla que ho deixo aquí. Després d'aquest post, em sembla que he tirat per terra dues idees per fer posts interessants. Però és igual. Ja tindré més idees algun altre dia. Ara me'n vaig a explicar-li les meves penes a la meva amiga, l'ampolla de whisky. Ai! Ja no me'n recordava que no bec!