dimecres, 12 de gener de 2005

La constitució europea

Em fa mandra. Em fa molta mandra. D'aquí a poc més d'un mes faran un referèndum per preguntar-nos si estem d'acord amb la constitució europea. I m'estic preguntant què he de fer. Tranquils, que no us ho diré pas. No sóc política, ni tinc cap intenció d'entrar en política, i tothom ha de tenir la seva opinió sense necessitat d'haver de llegir el que diu una desconeguda al respecte.



Mai he tingut cap problema a saber què he de votar. Sóc d'aquelles persones que van néixer un any que van tenir la sort de que quan tenien 17 anys es van fer totes les eleccions possibles i el primer cop que van anar a votar ja tenien 21 anys i les coses bastant clares. Aquest és el primer cop que dubto, i suposo que és falta d'informació.



Estic pensant a llegir-me la constitució europea per prendre jo mateixa la decisió que cregui correcta. I això és el que em fa mandra. Perquè si almenys patís d'insomni, em podria servir per ajudar-me a dormir. Però sóc d'aquelles persones que tan bon punt es posen al llit ja dormen (i en el meu cas, ronquen, cosa que desespera als veïns de llit).



Ja sé que des del govern volen fer anuncis per promoure el coneixement de la constitució europea. Però suposo que aquests anuncis només en diran les bondats. Perquè, al cap i a la fi, si al govern li interessa que s'aprovi la constitució i ells fan la propaganda, no crec que el que diguin sigui del tot objectiu. I no sé si fiar-me massa d'una cosa que el PP recolza i que diu que serà bona per la unitat d'Espanya. És clar que tampoc em penso creure tot el que diguin els polítics catalans (total, perquè em vinguin amb què ara hi estic d'acord, ara no, ara hi torno a estar d'acord, ara hem decidit al partit que sí, ara hem decidit que no, ara ja no sabem què fer).



Així que només em queda una solució: agafar la constitució i llegir-me-la per mi mateixa. No entenc de lleis, així que potser em costarà una mica. Però almenys el dia que vagi a votar hi aniré convençuda. O no. El que sí que tinc clar és que vull votar a una constitució, no a un partit polític. Almenys aquest cop.



I ja que he decidit que em llegiré la constitució (algú sap d'on la puc treure?), se m'ha acudit pensar què em dirien les dones de la meva família. Podríem començar per la meva àvia:



- Què fas?

- Llegeixo.

- Llegeixes massa. Què llegeixes?

- Mai es llegeix massa. La constitució europea.

- La què?

- Allò que hem de votar d'aquí a un mes per veure si hi estem d'acord.

- Ah.

- Com que jo vaig a votar, em preocupo del que he de votar. Aquest cop aniràs a votar o faràs com sempre i et quedaràs a casa?

- ...

- Vale, ja veig que et quedaràs a casa.

- ...

- Bueno, doncs me'n vaig.

- Ja te'n vas?

- Sí. Adeu.

I mentre me'n vaig, jo penso: "Com vols que no me'n vagi? No em deixes llegir, però tampoc em dones conversa. I tot el que faig, ho veus malament". I ella té uns pensaments que se li senten, encara que no digui res:"Mare de Déu senyor! Què en farem, d'aquesta noia? Cada dia és més rara! En comptes d'anar a fer coses que hauria de fer una dona es dedica a fer política. I qui llegeix aquestes coses tan rares? I des de quan s'ha d'estudiar per anar a votar?"



També en podria parlar amb la meva mare:



- Què fas?

- Llegeixo.

- I què llegeixes?

- La constitució europea.

- I això?

- Perquè vull prendre la meva pròpia decisió sobre si vull votar que sí o que no.

- Ah, vale, doncs quan hagis acabat ja m'explicaràs què hi diu.

- Vale.

- Vinga, segueix llegint.



I també podria parlar amb una persona de la meva edat que també pertany a la meva família:



- Què fas?

- Llegeixo.

- I què llegeixes?

- La constitució europea.

- La què?

- La constitució europea.

- I què és això?

Mirada assassina de sorpresa per part meva. Però com pot ser que no ho sàpiga?????????????? A punt de dir-li que la vida no és només el gimnàs, estar guapa i anar a la perruqueria.

- El que votarem d'aquí a un mes en referèndum. Una constitució que servirà per tots els països de la unió europea. Hem de decidir si hi estem d'acord o no.

- Ah. Vale, ja et deixo llegir.



I mentre se'n va, li puc llegir els pensaments: "Aquesta noia cada dia està més rara. Per què no aprofita el temps d'alguna altra manera? Per què no va al gimnàs? O a la perruqueria, que té uns cabells que sembla una bruixa? O sortir i intentar lligar amb algun noi? Bé, de fet potser hauria de dir amb una noia? En fi, quan la tenquin al psiquiàtric ja l'aniré a veure".