diumenge, 30 de gener del 2005

Confiança

El primer dia que vaig escriure aquí vaig parlar sobre els meus millors amics. Faig un copy-paste del que vaig dir aleshores (fa 2 o 3 mesos):

Però devem ser unes de les poques persones que després de molt de temps sense veure'ns, continuem en contacte. Ens solem escriure uns 10 o 12 mails a la setmana, bastant llargs, i pràcticament ho sabem tot l'una de l'altra.


En fi, suposo que parlava per mi. El fet de que jo li expliqués el que pensava i el que em passava no vol dir que ella m'ho digués a mi.

Avui me n'he enterat que fa més d'un mes que té nòvio. Me n'he enterat per una altra persona, no per ella. M'ha sabut greu que no m'hagués dit res. M'ha sabut greu la cara d'idiota que se m'ha quedat quan m'ho han dit. Però, sobretot, m'ha sabut greu el fet de que no em tingui la suficient confiança com per dir-m'ho.

No m'he atrevit ni a trucar-la. Total, per què? Ella tampoc ha trucat. Total, per què? I si hagués trucat, no li hagués agafat el telèfon. Després de més d'un mes, ara tampoc cal que vagi amb presses.

M'ha enviat un mail. Com sempre. Ja és normal en nosaltres. M'ha dit que li sabia molt de greu i bla, bla, bla... Doncs, si et sap tan de greu, per què no m'ho deies?

L'excusa m'ha fet tanta gràcia com tot el demés. Venia a dir que ella no havia tingut nòvio en la seva vida i no sabia com dir-ho. Bé, de fet dir-ho no és massa difícil. I menys fer-ho per mail. S'obre un nou mail, on hi pots posar el subject que vulguis, per exemple "notícia" i a dintre hi poses: "Hola Estranya. Recordes aquell noi de qui et vaig parlar? Doncs és el meu nòvio." No cal posar-hi res més. Però no. Es veu que ho ha fet per mi. Per mi????????????????? Diu que com que jo no tinc nòvio, que es pensava que m'entristiria el fet de veure que ella en té. Però, si és la meva amiga, per què no me n'hauria d'alegrar per ella? Per què no m'ho podia dir?

En fi, que les coses no sempre són com esperàvem, i a vegades la gent ens decepciona. Ja s'ho farà.