Els bessons

La notícia de l'embaràs no va ser ben rebuda per la família. I ara què farem? Ja som prous a casa, no ens ho podem permetre.



La mare es va posar de part una nit de primavera. Varen ser bessons. Dos rossets tan macos que te'ls menjaries. Tot i així, a casa seva no se'ls van voler quedar.



A la família els van posar Pere i Pau. No eren uns noms massa apropiats, però ja que es quedarien poc temps a casa, els va fer gràcia posar-los Pere i Pau.



Van viure a casa seva durant dos mesos, mentre la seva mare els alletava. I al cap de dos mesos, els van portar a unes noves famílies d'adopció.



I des de llavors, no s'han tornat a veure mai més. Cap d'ells.



Però són feliços. A un d'ells el vam adoptar nosaltres. Ara té 3 anys. Li hem canviat el nom. Li donem de menjar. Es passa el dia al jardí. Però si plou o fa molt fred, li deixem que es quedi al garatge.



És el millor gos que he tingut mai. De fet és l'únic gos que he tingut mai. M'agradaria conèixer els amos del seu bessó. Però no sé ni qui són ni on viuen. Seria maco un retrobament dels dos bessons.