dilluns, 24 de gener de 2005

El noi que no em parla

La setmana passada em vaig creuar pel carrer amb el noi que no em parla i que encara no sé què li he fet. Tot i així, com que el conec, quan va estar a prop, li vaig fer un somriure i li vaig dir hola. Ell no em va dir res.



Aquest matí me l'he tornat a trobar. No estava de gaire bon humor, i com que l'altre dia no em va saludar, doncs no l'he saludat. Total, que quan passava pel meu cantó he sentit un "adéu". Quina vergonya! Ja podia haver saludat, jo!



Així que, com que no tenia massa pressa, m'he girat i l'he atrapat.



- Mira, tu i jo tenim un problema.



Se m'ha quedat mirant amb una cara que era tot un poema. Venia a dir: I ara què coi em diu aquesta? Així que he continuat parlant:



- Mira, no sé què et passa, què t'he fet. Suposo que no et caic bé, perquè no em saludes pel carrer i ...

- Ep! Jo t'acabo de saludar i tu no m'has dit res.

- Sí, avui sí, però l'altre dia va ser al revés. I com que em pensava que no em saludaves, doncs no t'he saludat.

- És el que vaig fer jo l'altre dia.



La meva cara devia ser un poema, perquè s'ha explicat.



- Un dia et vaig veure, et vaig saludar i no em vas dir res.

- No ho recordo. És probable que anés despistada. Sempre vaig despistada. I per això et vas enfadar?

- És que m'ho vas fer més d'un dia.

- Segur que era jo?

- Doncs sí.

- Doncs ho sento, però no et vaig veure. I és per això que no em dirigies la paraula?

- Doncs sí.

- Doncs ho sento. Intentaré no anar tan despistada per la vida.

- Quina hora és?



Miro el rellotge. Per què coi em pregunta quina hora és? Són les 6 i 9 de la tarda. Però no era al matí?



- Són les 6 i 9.

- I quina hora ve després de les 6 i 9?

- Les 6 i ...

- Titititit tititit titititit TITITIT TITITIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIT!!!!!!!!!!!!!!!!



Coi de despertador!!!



En fi... Ens aixecarem. Estava clar que era un somni. Si no hagués sigut un somni, no m'hagués girat a preguntar-li què coi passava, per què no em dirigia la paraula. A la vida real m'hagués passat els 5 minuts següents dient-me a mi mateixa que sóc idiota. Parlant sola pel carrer. I la gent se'm miraria com si estigués boja. Potser ho estic. Així que el proper cop que me'l trobi pel carrer el saludaré, encara que tingui un mal dia i l'últim cop no em saludés. No fos cas que ell em saludés, jo em comencés a dir idiota, algun psicòleg em veiés i em tanquessin al manicomi.