Què fas?

- Hola.

- Hola.

- Què fas?

- Escric.

- La bitàcola un altre cop?

- Doncs sí.

- I com et va?

- Vaig fent.

- No et va bé?

- Sí, però últimament escric coses més depresives que de costum. I normalment ja són depresives...

- I per què?

- No ho sé, em surt així.

- A veure, què és l'últim que has escrit?

- Una història. Un noi i una noia. Tots dos fan l'idiota. I acaba malament.

- Volies que acabés bé?

- No, de fet crec que així és més realista.

- Per què?

- Perquè la gent solem ser massa orgullosos i ens preocupa massa el que pensen els altres.

- Potser tens raó. I abans que això, què vas escriure?

- Sobre una noia.

- Per què?

- La vaig veure al tren, i em va semblar molt trista. I vaig voler escriure sobre la seva tristesa.

- I per què escrius sobre una noia trista?

- No ho sé. Potser per recordar-me que hi ha gent més trista que jo?

- I abans que això?

- Sobre la constitució europea.

- I això és trist?

- Doncs... de fet no.

- Així... per 2 posts tristos ja dius que el que escrius és depriment?

- Bé, però lo de la constitució no era ni alegre ni depriment.

- Ja, però tu ho has dit, no era depriment.

- Potser tens raó.

- Jo sempre tinc raó :-)