diumenge, 3 de febrer del 2008

L'advocat del diable

Avui hauria d'estar feliç. Molt feliç. Avui és un dia per ser feliç.

Avui estic orgullosa de mi mateixa, cosa que no és massa fàcil. Però avui puc estar molt orgullosa de mi mateixa.

A més, avui les coses ens han sortit molt bé.

Però...

Per què la felicitat mai no pot ser complerta?

Per què una petita cosa fa que t'enfonsis i que tot el que ha tingut de bo el dia quedi en segon terme, només per aquest mal rotllo que t'ha entrat?

Per què he de fer d'advocat del diable? No m'agrada. No, no m'agrada. Per què he de defensar algú que no crec que tingui raó?

I per què he de ser precisament jo? Jo, la que he de fer trucades a tort i a dret intentant arreglar una cosa que algú altre ha fet malament.

Un algú altre que s'ha enfadat amb mi, malgrat que jo no he fet res mal fet.

Ara estic esperant que soni el telèfon. Merda. Ja fa molta estona que hauria d'haver sonat. Moltíssima.

Si no hagués d'esperar a que sonés el telèfon, agafaria i trucaria jo. Directament. Trucaria i ja estaria fet. I llavors suposo que estaria una mica més tranquil.la. O no, però no tindria aquest neguit que tinc a dintre.

Però no. He d'esperar a que soni el telèfon. I després fer d'advocat del diable.

Quina manera més trista de passar un diumenge a la tarda que hauria de ser un gran diumenge!

Amb mal rotllo. Esperant que soni el mòbil. Per què no sona? I esperant que soni, per després entrar en un mal rotllo amb qui truqui, i després continuar amb mal rotllo amb algú més, i encara més mal rotllo amb algú més. Per després... perquè després el "diable" (si sabés que li dic així, em mata!) segueixi enfadat amb mi.

Coi de diable! Per què em fiques sempre en aquests merders? Per què no em deixes assaborir els bons moments? Per què no podria tenir un diumenge a la tarda de verdadera felicitat?


PD: Tres.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Buf! Quina situació!
Espero que tot s'acabi arreglant!

Anònim ha dit...

Per què?

Anònim ha dit...

Jo diria que la resposta a totes les teves preguntes és "perquè ets massa bona persona". Posar-te de mediadora enmig d'un problema alié és intentar aportar el teu petit granet de sorra perquè les coses no vagin malament. Intenta no agafar-t'ho així i pensar que tu només intentes fer les coses ben fetes. I recupera aquest sentiment de felicitat que descrivies al principi del post perquè te'l mereixes, és teu i només teu i cap mal rotllo te l'ha de pendre!
una abraçada i perdona si he parlat massa o he dit alguna cosa fora de lloc... no sé massa de què va el tema i potser m'he equivocat de mig a mig!

Anònim ha dit...

Gràcies, Tirai! Al final ho he mig arreglat...

Per què què, pere?

Moltes gràcies, iruNa. Jo no crec que sigui massa bona. Però en fi... Avui em costarà dormir, ja ho veig a venir :-(

Anònim ha dit...

Tenim aquesta estranya tendència a fer passar les coses dolentes per davant de les bones, és una llàstima, perquè no sempre tenim coses per celebrar. Espero que al final s'arreglés, tornes la calma i el somriure, i que acabessis de passar el diumenge de la manera que tocava.

Anònim ha dit...

No, XeXu, no es va pas arreglar. Però en fi, jo vaig fer el que vaig poder.