Malgrat que he de treballar fins divendres (he dit ja que he de treballar fins divendres?) em quedo sense connexió a internet com a mínim fins el dia 27. Coses de la vida, de la família i altres varietats. Així que bones festes a tothom.
Avui és un dia especial. Potser perquè és el solstici d'hivern? No, no és per això. És un dia que sempre em fa agafar els dits i comptar, com si fos una nena petita. Avui ha sigut: "un, dos, tres, quatre". Només he comptat fins a quatre, però m'ha semblat que comptava massa.
Avui he caminat una bona estona. Mentre caminava, escoltava la radio del meu pare. La proposta no va sortir de la meva boca. Jo vaig dir que la radio s'havia mort i la meva mare em va oferir la radio del meu pare...
Pensava que sóc molt egoista. Sí, podria estar millor. Sí, hi ha molta gent que està millor que jo. Però n'hi ha molta més que està pitjor. Per què sempre miro els que estan millor i em queixo per no poder tenir algunes coses? I no em refereixo a possessions materials, que de fet, això és el menys important de tot.
Sí, d'acord, en determinades coses el meu cas és un cas crític. Però, per què no em fixo en determinades coses (no materials) que jo tinc i altra gent no té? Per què em queixo jo per misèries i companyia quan d'altra gent té coses molt més grans? Bé, potser no són misèries, potser el pròxim cop que ho expliqui a algú es tornarà a quedar amb la boca ben oberta, però són tonteries al cap i a la fi. Bé, no són tonteries, però no són coses tan importants com d'altres.
Però, aleshores, i després de pensar tot això, per què estic trista? Per què estic trista per mi quan hauria d'estar molt més trista per una persona que conec i que realment té problemes? Sí, em sap molt greu el que li passa a aquesta persona, i durant tot el dia no he pensat en mi. Però ara, el que li passa a aquesta persona, que és molt més greu, ha quedat en segon terme, i estic aquí, que gairebé no tinc forces ni d'aixecar-me de la cadira per una tonteria meva. I, el fet és que podria fer alguna cosa per intentar posar-hi solució. Però no funcionaria. I el meu cap m'impedeix de fer-ho, perquè sap que no serviria de res.
Bones festes a tothom. Bones festes a aquesta persona que té problemes, tot i que dubto que ho siguin gaire, de bones. I bones festes... en fi, deixem-ho estar.
dimecres, 21 de desembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
5 comentaris:
Ja hi tornem a ser amb els posts semicríptics? Ah, el dia que pensis menys i actuïs més... Un impossible?
M'ho pensava que acabaries amb la ràdio del teu pare.
Bones festes, estranya.
jo també sabia que acabaries amb la ràdio del teu pare... era evident jeje xD
Bon nadal, dona criptica!
sense conexio fins el 27? Ostresss, quin "mono"!!
Bones.
Gràcies, pere. Sí, em sembla que estava cantat, que acabaria amb la radio del meu pare. Però aquesta setmana ja me n'aniré a comprar una de nova :-) Un impossible? Doncs realment sí. Podria actuar més? Sí, però ara em sembla que em centraré més en altres coses i deixaré estar aquests impossibles. Al cap i a la fi, impossibles són i impossibles seran la resta de la seva vida.
Sí, imma, però ja li vaig tornar la radio el divendres.
Bon nadal a tu també, Dan (encara que ja hagi passat). "Mono"? No creguis. No estic tan enganxada.
Bones anònim.
Publica un comentari a l'entrada