Durant la setmana, només hi ha dos dies en els que arribo a casa a una hora raonable. He de fer feina, però m'ho prenc tot amb més calma. Estic a casa, em prenc el meu temps per dinar (i no dino sola), vaig a veure els malalts...
Però no, les coses no funcionen massa bé. Només fa falta que tingui algun moment per posar-me a pensar i mirar les mosques que volen per l'habitació perquè em posi a pensar en el que no he de pensar. O perquè determinades coses em sàpiguen greu. De fet, són xorrades. Però em saben greu.
Ara vull dormir. Tot just són les 9 i els ulls se'm tenquen. Estic feta caldo, i avui tampoc he fet gaire esforç físic. Bé, de fet sí que n'he fet. I d'esforç mental, doncs com cada dia.
Però sé que no podré dormir. Per començar, perquè és massa aviat. Qui coi va a dormir a les 9 del vespre? I encara he de sopar. De fet, encara m'he de fer el sopar. Vaig tard, però què hi farem! Però no, la raó per la que no podré dormir, malgrat que estic mig zombie és una altra. Una cosa que m'ha sabut greu, però que ja era d'esperar. De fet, no sé pas què coi pensava. Bé, sí que ho sé. Jo sempre m'invento històries, i llavors la tornada a la realitat és una mica dura. Com més històries em munto, més dura és la tornada a la realitat. I com més temps tinc, més històries em munto.
Vull que totes aquestes coses se me'n vagin del cap. Però sembla impossible. Ni tan sols estant tan feta caldo com estic avui, que pràcticament no sóc capaç ni de pensar quin dia és demà, me n'he pogut oblidar i ha vingut a la meva ment.
Vull dormir.
Vull tenir un dia per poder-me'n anar a dormir sense posar el despertador el dia següent. Perquè sé que m'acabaré aixecant abans de les 8, però dormiré molt més tranquila, sense saber que el despertador és allà, esperant-me a primera hora del matí.
Vull que plogui. Però no quatre gotes, com avui, sinó un bon ruixat. Si pot ser, mentre jo sigui a casa, però sinó, m'és igual.
Vull tantes coses... Coses que he dit, coses que no he dit i coses que ni tan sols sóc conscient de voler. Però, de moment, m'hauré de conformar sense cap.
dijous, 29 de setembre del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
8 comentaris:
tothom vol d tot i sovint no tot es pot aconseguir, pero si et dire una cosa: van a dormir a les 21 els que estan realment cansats i ho necessiten, aixi que.... descansa!
Hola Estranya. Tot just he descobert aixo dels blogs i el teu sembla fascinant. Pero no es estrany. De fet l'estrany fora no voler coses lluny del nostre abast.
I aixo de la son... Ostres com t'entenc! I tal com diu en Bob sols hi ha una sol.lucio: A dormir!
Hola Extranya! torno a ser l'anònima :P sisi, la de l'horòscop! ni me'n recordava que t'havia deixat un comentari i esclar...no havia vist la teva resposta! sóc una despistada... :S
Jo crec que ets...BALANÇA
Apa, ja està dit...si és que no ho ets...diga'm quin signe ets! ok?
apa un muak!(ja no vui ser més anònima, que és lleig)
Sí, Bob, Dan, ja descansaré...
No, BlavA, no sóc balança. Tampoc sóc aries. Només tenia curiositat per saber si en realitat ho endevinaries... Però ja dic jo que això dels horòscops no és massa "científic"...
i no em dius quin signe ets.... :_(
jeje em sembla que jo sí que sé quin signe ets.... jeje.... signe Estrany.. :)
petonneeets!!!!!!
Envia'm un mail i te'l dic... (sempre fa il.lusió rebre un mail, i últimament no en rebo massa :-( )
Sí, em sembla que sí que ho saps, imma. No és un signe estrany... és un signe com qualsevol altre.
uuuui, casi l'encertu.... jeje... la veritat és que vaig dir aries perquè és el primer signe que dic sempre que intento endevinar l'horoscop d'algú, més que res perquè les coses que no m'importen(com això de l'horoscop) les acostumo a posar en ordre alfabètic :-).. i a sobre tink 1/12 probabilitats d'encertar-la!
Publica un comentari a l'entrada