dijous, 29 de setembre de 2005

Son

- Déjalo, que tienes unos ojitos de sueño.
- No, ya lo hago, si es un momento.

És un tros de la conversa (si se'n pot dir conversa) que vaig tenir ahir (avui?) amb el meu pare.

La veritat, no sé per què estic tan cansada. Sí, d'acord, fa dies que no dormo tot el que hauria de dormir, però tampoc és com per haver d'anar tot el dia com una zombie pel món. I si ara estic així, com estaré d'aquí a dues o tres setmanes?

Ahir al vespre finalment vaig poder acabar la feina que m'ha tingut ocupada els 3 últims vespres. D'aquests, dos fins a 2/4 d'1. L'altre, fins a les 12. No és tant. Així que no sé per què el cap ha deixat de funcionar correctament.

Ahir mateix, entro al cotxe, agafo les ulleres de sol, i ho veig tot borrós. Què passa, què passa? Em trec les ulleres, hi veig bé. Me les torno a posar... per què costen tant de posar? Ai, mare! És que portava les altres ulleres posades! I, és clar, si doblo la graduació, llavors sí que ja no hi veig clar (realment doblo la graduació si em poso les dues ulleres? El que veig jo si em poso unes ulleres a sobre les altres, és el mateix que veuria algú que no tingués problemes de vista si es posés les meves ulleres?)

Aquesta setmana he fet una cosa que feia anys que no feia. No sé ni com va arribar a passar. Dimarts vaig anar a dormir i reconec que estava molt cansada. Recordo que li vaig fer alguna cosa al despertador, però no ho recordo massa bé. Sé que vaig comprovar que l'alarma de la radio estigués posada i que em vaig posar el despertador a les mans. A partir d'aquí, em vaig quedar fregida. L'endemà al matí va sonar la radio. Vaig obrir un ull i vaig esperar el mig minut o un minut abans que sonés el despertador. Només que... bé, em vaig quedar adormida. A 2/4 de 7 vaig obrir un ull. Vaig sentir la radio. Encara no ha sonat el despertador? Va, ja sonarà... Però això no ho he pensat ja abans? Sí... Ostres, que estrany. Quina hora és? Quina hora és? No, no pot ser!

- Mama, per què no em cridaves, si veies que no m'aixecava?
- T'havia de cridar?

La pobra dona se'm mira amb cara de "què coi li passa a aquesta?" Des que vaig començar a anar al cole, que m'aixeco jo tota sola amb el despertador. La meitat dels dies ma mare era a casa, jo m'aixecava i ella controlava que anés al cole. La resta dels dies, m'aixecava, esmorzava, em vestia i anava a casa la veïna a què em passés revista. Com han canviat els temps! Anava a dir que no fa tant de temps, però ben pensat, ja fa 20 anys! Quina mare deixaria ara la seva filla de 6 anys sola a casa sense cangur, perquè s'aixequés i es vestís sola? En tots els anys que vaig anar al cole, la veïna no em va haver de venir a cridar ni un sol dia. De fet, quan arribava a casa seva, la filla de la veïna encara dormia. En aquella època, la meva mare em deixava la roba preparada abans de marxar a treballar, em feia portar els cabells gairebé rapats i així no m'havia de pentinar. Des que vaig deixar d'anar a la guarderia, mai més em va tornar a cridar al matí.

No recordo l'últim cop que em vaig adormir. De fet, tampoc és que m'adormís, només que em vaig descuidar de posar el despertador. Però, de totes formes, tampoc recordo l'últim cop que em vaig descuidar de posar el despertador.

Però ara ja tinc la feina feta :-)

- Mira, ya lo tengo hecho.
- Ah, sí?
- Sí, ahora lo imprimo y te lo doy.
...
- No, espera, que ya te lo doy.
...
- Es esto?
- Sí.

S'està 10 minuts llegint-ho. Els 10 minuts que necessito per fer el que em deia que deixés. Ho faig. Li dóno. Tenco l'ordenador. Demà (avui?) serà un altre dia. A més, tinc sort i, com que he d'arribar abans a la feina, em podré aixecar "tard". Sí, no m'he equivocat: si he d'arribar abans, m'aixeco "tard". És clar que això de tard i aviat és molt relatiu. I em sembla que el meu "tard" no és tan tard com podria semblar. Per exemple, demà m'aixecaré "tardíssim". Perquè he de ser a la feina aviat, però no tan aviat com avui. Suficientment aviat per no poder anar al gimnàs al matí, però suficientment tard com per poder-me aixecar a les 7! Això fins que trobi un gimnàs que obrin a les 6... però millor no el busco, o acabaré anant-hi cada dia a les 6.