dijous, 22 de setembre de 2005

El millor moment del dia

Aquests dies han estat plena de moments. Moments que, quan hi ets, et dius: "Aquest és el millor moment del dia". Però és el millor moment en aquell moment, però no sabria quin triar com a millor moment. Cada cosa al seu temps.

Entre aquests moments, el que potser és el millor moment del dia. Arribes al vestidor amb la cara vermella. Una vermellor que no marxarà fins al cap de 3 o 4 hores. Gairebé no pots amb els teus peus. Però no hi ha res com posar-se a sota la dutxa, amb l'aigua lleugerament calenta, que relaxa. Gairebé diria que és el millor moment del dia. Només em fa dubtar el moment de posar-me al llit, amb la meva manta, ben calenteta, i estant tan cansada que l'únic que recordo són dos o tres segons de felicitat, estant allà sota la manta, perquè em quedo adormida de cop.

Però els bons moments no acaben aquí. Un dia te'n vas a dormir cansada, tens un problema a resoldre i no te'n surts. Al final ho deixes estar, perquè saps que amb la son que tens, és impossible que puguis pensar i trobis la solució. Però el teu cap se'n va a dormir pensant en el problema. Durant la nit, et vas despertant cada mitja hora, amb idees que et venen per resoldre el problema. Les vas apuntant en un paper, perquè saps que al matí no te'n recordaràs. Al matí arribes a la feina, el primer que fas és provar les idees que t'han vingut mentre dormies. I... funciona! Aquest moment no té igual.

Seguint amb el mateix tema, portes 3 hores barallant-te amb un coi de programa, que no funciona ni a la de tres. I te n'has d'anar. Has d'anar a fer alguna cosa. Just sortir te n'adones del que està malament. Quan pots tornar, ho proves i funciona. Ui, aquests moments de superació personal compensen les hores i hores pensant que ets idiota, que no te'n surts.

I els nens... Vas amb els teus problemes, pensant en les teves coses. Normalment sempre fa il.lusió anar a veure els nens. Però a vegades faries alguna altra cosa. Però, de cop, el dia que més ho necessites, arribes i un nen té una sortida bona. Sempre em fan riure. És anar a veure els nens i t'oblides de tots els problemes, tots et fan riure. A vegades et posen dels nervis, però sempre és millor el que et donen d'alegria, que no pas els dies que et fan enfadar perquè xerren.

O quan arribes al vespre, fa fred, és tard. Has d'obrir la porta del garatge. Busques les claus de casa i quan vas a sortir del cotxe... la porta del garatge s'obre sola :-) Bé, no s'obre sola, algú l'obre. Què faria sense aquests petits moments que podrien ser el millor moment del dia?

No em feu ni cas. Ahir al vespre estava a 38.5 i ara fa poc que m'he aixecat, després d'haver dormit 14 (sí, 14!) hores seguides. No sé ni perquè m'he posat a escriure res. Segur que ho llegeixo quan ja no tingui febre i em dones ganes d'esborrar-ho tot.