dimecres, 14 de setembre de 2005

Anells



Aquest matí, mentre anava cap a la feina amb el cotxe, he començat a veure com un dels anells que porto ballava més del normal. És el senyal inequívoc de que ja no fa tanta calor, que aviat hauré de començar a agafar una jaqueta, que hauré de posar la vànova d'hivern al llit...

Sempre tinc el mateix problema amb els anells. No sé per què, sempre em compro anells a l'estiu, mai a l'hivern. Començo a mirar-me els anells i em comença a entrar la sensació de sempre: els meus dits són molt prims i tots els anells em van grans. I no, no penso dir que el problema és meu. Ja n'hi ha prou de dir que el problema és meu. Si hi ha dits de totes mides, trobo que el més normal és que facin anells de totes mides. Vaja, això és el que crec. Però no és el que passa.

Començo provant-me els anells que veig més petits. I sempre em van grans. Perquè qui sigui que fa anells és incapaç de fer-ne de mida petita. Que coi, els meus dits no són tan prims! Hi ha moltes persones amb els dits més prims que jo (bé, potser no tantes, però vaja).

Em vaig provant els anells al dit anular. Tots em van grossos. Tots em ballen. Tots els anells són enormes. Fins que en trobo un que m'agrada i que no em balla. Bé, el que passa és que després de provar-me'n tants d'enormes, quan en trobo un que només és gran, crec que em va bé. I si m'agrada, me'l quedo. El problema és que quan me'l torno a posar, veig que em va gros. És clar, com que no me n'he provat 10 o 12 abans que m'anessin enormes... En resum: tots els anells acaben al meu dit del mig, que té la mida justa per la majoria dels anells que em compro. Ja ho sé, si sempre em passa el mateix, per què no vigilo més? La veritat, no ho sé. Total, com que sempre acaben anant bé al dit del mig, tampoc és preocupant. I si valguessin molt, encara em preocuparia, però com que són baratets, doncs tampoc em fa res.

El problema ve quan arriba l'hivern. Amb l'arribada del fred, els dits s'encongeixen (encara més del que ja ho estaven) i aquell anell que m'anava bé al dit del mig, em balla de mala manera. Els pocs anells que tinc que em van bé al dit anular són perfectes, perquè a l'estiu me'ls poso al dit anular i a l'hivern, al dit del mig. Però els anells que a l'estiu van al dit del mig... es queden al calaix fins a l'estiu següent.

Al final em cansa, això de que els anells sempre siguin massa grossos. He intentat regalar-ne algun, però sempre que ho he intentat, la gent a qui he intentat regalar un anell tenia el dit massa ample. Així que... em quedo jo amb els anells grossos, que el proper estiu, amb una mica de sort, em podré tornar a posar al dit del mig.

És una pena que la gent no es dediqui a fer coses per tothom. Per exemple, hi ha una parada d'artesania de les que es posen al pont de pedra de Girona que tenen uns anells que són molt macos. Però només en fan 3 mides. Jo hi passo de tant en tant, i sempre tinc la mateixa temptació: provar-me'n algun. La persona que ven sempre em deixa provar els de la mida més petita. Però no hi ha res a fer: a l'estiu, al dit del mig, quan me'ls provo, em ballen moltíssim. Així que no me'n puc comprar cap. Sé que el pròxim cop que hi torni a passar tornaré a provar-me'n. I sé que no m'aniran bé. Jo em pregunto: comptant amb que hi deu haver molta gent com jo que té els dits prims (vaja, jo me'ls miro i no els veig prims, però si tots els anells em van grans, serà que són prims), per què no fan anells més petits?

És que el món està mal repartit: jo sempre queixant-me que no és just que determinades botigues no tinguin prou talles de roba, perquè les bruses estan fetes per noies que estan completament planes i les que tenim un pit normal no ens en podem comprar perquè hi ha un determinat botó que no tenca ni a la de tres (i jo no tinc els pits grans, no sé què faran les noies que tenen molt de pit), llavors m'he de queixar perquè tots els anells són massa grossos!

4 comentaris:

Bob ha dit...

Has pensat d posar els anells que et van grans en un collaret i aixi poder lluir-los?? les coses tenen sol3lucions varies :)

erakkia ha dit...

a mi tb em passa aiò amb els anells! I bé, no es que tingui els dits prims, si no més aviat, petits.. De fet, tota la ma la tinc petita. Doncs tots els anells acaven o bé al dit dl mitg o bé al dit gros. I bé, això no només passa amb els anells o les samarretes.. i els pantalons, que els fan per noies sense cul i de 2 metres? I la majoria de coses, que son fetes només per dretans?
Els esquerrans tb hi som :D!

Berenguer ha dit...

A mi totes aquestes coses en fan pensar en un mar immens de possibilitats per fer-me empresari emprenedor... aquí hi ha un gran negoci a fer... i a més a més estaràs ajudant a altres persones(vaja que es pot ser gairebé una ong i alhora fer-hi negoci).

estranya ha dit...

Bona, aquesta, Bob. Ho tindré en compte :-)

Sí, erakkia, jo també em trobo amb aquests problemes amb els pantalons. Però pensa que si són per noies de 2 metres nosaltres els podem escurçar, però si els fessin per noies de 1.50, llavors la majoria no els podria allargar. Aquest és un problema "menor". I jo no tinc el problema dels esquerrans, però reconec que ha de ser bastant difícil, això dels regles, les tisores, els pilots que deixen la mà ben pintada,...

I a què esperes, Berenguer? L'erakkia i jo (i un munt de gent més) estarem contentíssimes. I d'idees segur que no ens en falten. Apunta't això dels pantalons per noies que tenen cul, de les bruses una mica més amples de pit, sabates per gent amb el peu prim, i una cosa que tinc unes amigues a qui porta pel camí de l'amargura: botes per noies amb les cames una mica amples, que se les puguin cordar, i botes per noies amb les cames una mica primes, que no els caiguin. I la llista podria seguir...