dijous, 22 de setembre de 2005



- Hola guapa!
- Hola
- Està refredada, avui.
- No et preocupis, jo també.
- Vols venir a jugar?

Com a resposta, un somriure.

- Vine, mira això.
- Què xooo?
- Ja veuràs, bufa.
FFFFFFFFFFFFF!!!!!!!!

Se'm mira amb cara de no entendre res. Bufo jo. Es posa a riure.

- Més!
- Mira, allà n'hi ha un altre.

- Bufa!
Fffffffffffffffffff!

No passa res.

- Ara tana!
Fffffffffffffffffffffff

- Més!
- Té, bufa!
Ffffffffffffffffffffff!
- Ara tana!
Ffffffffffffffffffff!
- Nata!

- Mira, allà!
- Tana!
- Bufo jo?
- Zi.
- Nata!

- Allà. Mira, que te l'agafo. Bufa! No, amb la mà no!
- Hahahahaha!
- Has de bufar!
- Nata!

- Nem llà! Llà nata!
- No, amb la mà no!
- Més! Nata!

...

- S'han acabat.
- Més!
- Ja no hi ha més jardí.
- Nata!
- I d'on vols que la tregui? Mira, saps què, et donaré una cosa. Què vols, un sugus o un palote?
- Patote.
- Molt bé, de quin color el vols?
- Verd.

...

- Fem un salt?
- Zi.
- Un, dos, tres...
- Ara Tana!
- Un, dos, tres!
- Ara nena! Un, do, teeeeeeee!!!!!!!!!!!!!

...

Un quart d'hora més tard...

- Un, dos, tres...
- Ara Tana!
- Un, dos, tres!
- Ara nena! Un, do, teeeeeeee!!!!!!!!!!!!!

- Vols anar amb la mama?
- Nooo!
- Et quedes a jugar amb l'estranya?
- Zi.

...

- Vinga, a sopar!
- Noooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
- Va, sí, que ja és tard!
- Noooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!
- Adéu, jo me'n vaig a casa teva.
- No!
- Sí, mira, adéu!
- No.

Camino cap a casa seva. Als dos segons em corre al darrere. Em dóna la mà. La porto fins a casa seva. Estic a punt d'entrar, però la deixo a la porta.

- Demà et torno a venir a buscar i bufem.

Se'm mira, a punt de plorar.

- Sí, que el sol ja és a dormir.

Em giro. Me'n vaig. Sa mare tenca la porta de casa. Començo a sentir els plors. No ho puc suportar.

Sí, demà aniré a jugar amb ella. Però, tornarà a plorar? No vull provocar un drama dia sí, dia també.