dijous, 8 de setembre de 2005

La bibliotecària

Sincerament, em cau la cara de vergonya. Encara no sé amb quina cara he d'anar a veure-la.

Fa uns mesos, el meu pare em va enviar a la biblioteca a fer unes coses. Ell ho havia intentat abans i no se n'havia sortit. Jo hi vaig anar. Tampoc me'n vaig sortir, però vaig saber per què no podia. Li vaig explicar a la bibliotecària i va dir que ho intentaria arreglar i jo vaig prometre que ara, amb l'inici del curs, tornaria. Fins aquí, tot normal.

La bibliotecària és molt simpàtica i molt agradable. Fa anys, quan la van obrir, hi havia una persona a qui jo no trobava tan simpàtica. Potser és que llavors jo era una nena que no feia més que donar-li feina. La biblioteca va obrir en una època en la que jo no podia fer esport, degut a una lesió, i alguna cosa havia de fer amb les 3 o 4 hores diàries que dedicava normalment a entrenar. Com que m'agradava llegir, i allà hi havia llibres gratuits, anava molt sovint a la biblioteca. Llegia un o dos llibres a la setmana. Va arribar un moment en què ja no sabia on anar a triar llibres, perquè m'havia llegit tota la secció de llibres per nens i adolescents.

Però aquesta bibliotecària és diferent. Li agraden els llibres. Sempre que hi he anat, l'he trobat molt alegre, amb moltes ganes de fer coses. Però, sobretot, li agrada que la gent llegeixi. Com hauria de ser una bibliotecària, sí senyor!

L'últim cop que hi vaig anar, fa un mes, em va dir: "Tu, tant venir per aquí, no et voldries emportar algun llibre?" M'ho va dir amb una cara d'"ai, ara em dirà que no li agrada llegir". Però de seguida ens vam entendre. En menys d'un minut jo estava contentíssima. Només diguent-li una mica el que havia llegit últimament, em va portar fins a una estanteria i em va ensenyar un llibre, que és d'una escriptora que m'agrada bastant, i que, a més, el protagonista és el mateix d'un llibre que vaig llegir no fa pas massa. També em va donar un altre llibre, perquè provés a veure si m'agradava. Un llibre per nens, que jo vaig pensar que llegiria en un moment. Un d'aquells llibres amb la lletra grossa i que no arriba a 200 pàgines. Un d'aquells llibres que si t'agraden te'ls pots llegir d'una sentada (en cas de tenir temps).

Però aquest estiu les coses no van anar com jo em pensava que anirien. Primer, vaig acabar de llegir el llibre que estava llegint. Després, vaig començar un llibre (també curtet) que em vaig comprar el dia que vaig anar (i no vaig entrar) al museu de la ciència amb l'Anna. El llibre m'agradava molt. Però cap al dia 20 el llibre es va quedar tal com estava i ja no l'he tornat a obrir. Primer, estava massa trista com per llegir. I ara vaig massa de bòlit i ja gairebé no em recordo de què anava el llibre. Així que em fa una mica de mandra agafar-lo.

El problema és que demà ja he de tornar els llibres a la bibliotecària. Ni tan sols he obert cap dels dos llibres. I no sé què dir-li. Bé, sí que sé què dir-li, però no sé com.

Vull llegir-me els llibres. Un, estic gairebé segura que m'agradarà. I l'altre, el vull llegir. Vull poder anar i dir-li "mira, m'ha agradat" o "mira, no em va pas agradar". Li agraden els llibres i sé que ella sempre em sabrà aconsellar, i a la que em trobi el gust, sabrà exactament quins llibres recomanar-me i quins no. Se li veu a la cara. I això em suposaria d'una banda estalviar-me un munt de diners, i de l'altra, trobar nous llibres que sinó no coneixeria. És clar que sempre trobes alguna proposta, com la que feia avui en pere, que ja m'he apuntat i que estic gairebé segura que m'agradarà. Però bé, li vull donar un vot de confiança a la bibliotecària. La pregunta és: me'l donarà ella a mi?

4 comentaris:

pere ha dit...

Tant la bibliotecària -n'estic segur- com jo et donem un vot de confiança. A la fi, però, si no et llegeixes els llibres, encara serem a temps de recomanar-te'n uns altres i uns altres i uns altres. Ja saps que la bibliotecària, tu i jo sempre tindrem més llibres que els que serem capaços de llegir.

El que mai et vaig dir ha dit...

No ha de ser tant difícil...Amb un senzill, els vull tornar a agafar perquè durant aquest temps no he tingut temps de llegir-los n'hi hauria d'haver prou, no?

Pitjor és recordar que has de tornar el llibre dues setmanes després de la fi del termini...

estranya ha dit...

Sí, pere, segur que la bibliotecària em dóna un vot de confiança. Però no m'agrada presentar-me allà al cap de gairebé dos mesos i dir-li que ni tan sols he obert cap dels llibres.

Sí, elquemaietvaigdir, no és tan difícil. Només hi ha el fet aquest dels dos mesos... Recordar-me que hi he d'anar, me n'he recordat, perquè he d'anar a arreglar el que no vaig poder arreglar abans de l'estiu. Espero que avui pugui...

El que mai et vaig dir ha dit...

ànims