dissabte, 10 de setembre de 2005

Ets...?

Realment, m'ha sorprès. Mai ningú li havia preguntat a l'estranya directament si era una determinada persona. De fet, em sembla que mai ningú m'havia preguntat res directament. Bé, sí, però per mail, i em sortia per la tangent :-)

Però avui no. Perquè algunes som una mica lentes de reflexes i quan et pregunten alguna cosa per messenger, no tens temps de reacció (com quan et trobes amb algú cara a cara).

No sé què és el que m'ha sorprès més: si el fet que em preguntés si jo era una persona o si al preguntar-m'ho només em digués un nom de pila. Perquè, és clar, si m'hagués dit si era la Filomena, la Petra o la Palmira, doncs hagués trobat normal que no hi hagués posat cap cognom ni res. Però amb un nom bastant normal, doncs m'ha sorprès. Però, en fi, això només ha sigut el que m'ha fet pensar en dues coses: què li hagués contestat si m'hagués preguntat si jo era jo? I qui és aquesta noia que es pensava que era jo?

Pel que fa a la primera pregunta, doncs no sé què contestar. La veritat és que si algú m'arriba a preguntar (li pregunta a l'Estranya) per messenger si sóc jo, doncs no ho sé. Suposo que em quedo col.lapsada i no puc arribar a contestar. Perquè... bé, jo sóc incapaç de dir gairebé res en persona. Llavors, li he de dir a algun conegut que jo sóc jo i que pugui llegir tot això sabent que jo sóc jo? Perquè hi ha algunes coses (i les que vaig escriure fa temps i que ara no recordo) que em farien molta vergonya. Però, és possible que algú, llegint això, pugui arribar a saber que jo sóc jo? L'Anna em va dir que ella podria haver llegit qualsevol dels posts i que no s'hagués pensat mai que era jo qui ho escrivia. Aleshores, una persona que només em conegui pot arribar-se a pensar que jo sóc jo? Amb la de gent que hi ha a Catalunya, com pensar que podria ser jo? Em sembla que ja m'estic embolicant. I encara no sé si arribaria a dir que si en cas de que algú em preguntés si jo realment sóc jo.

Llavors he pensat en la noia per la que em preguntaven. La noia que es diu com jo, però que no sóc jo. Aquesta noia, s'assembla a mi? O és completament diferent? Si algú es pensa que jo sóc ella, potser sí que ens devem assemblar. Però, si coneix a aquesta noia, per què m'ho ha preguntat a mi i no a ella?

Ai, que m'embolico jo sola. En fi, que si algú llegeix això, val més que no em pregunti directament qui sóc, a risc que em quedi penjada. O a risc que comenci a fer preguntes sobre la persona que es pensava que era jo.

4 comentaris:

solarist ha dit...

El mon, sovint es molt mes petit del que ens pensem...

erakkia ha dit...

s'em fa tan estrany que algun conegut pogués coneixer el meu blog que no sabria pas què contestar...

Berenguer ha dit...

Jo, per contra, si pensés que conec a l'estranya(o a qualsevol altra persona que escriu un blog amb pseudònim) no intentaria mai fer-li saber que la conec. Em sembla fer-li una mala passada... no sé, potser és perquè jo intento mantenir-me anonim i no voldria saber que hi ha algú que coneix el meu "secret"...

estranya ha dit...

Però a vegades potser el món és més gran del que ens pensem i no sempre hi ha d'haver els mateixos protagonistes, la mateixa gent que nosaltres coneixem.

Sí, erakkia, seria una mica surrealista que algú conegut pogués conèixer el meu blog.

Gràcies Berenguer. Ja veus, a mi tampoc m'agradaria que algú que em descobrís m'ho digués. Però, en fi, si algú em descobreix i m'ho vol dir, jo tampoc ho puc evitar.