Cada cop que el meu "jefe" em demana que faci alguna cosa i em diu que serà una cosa fàcil, ja tremolo. Si el que em demana ha de ser difícil, llavors ja m'entra un atac d'histèria.
Aquesta vegada, em va demanar dues coses: una de fàcil i una de més complicada. Òbviament, això significa que quan ho vaig veure, em va entrar un atac d'histèria. Directament.
He començat per la part "fàcil". No havia de ser difícil... si sabia com es feia. Només es tractava de fer uns gràfics a partir d'unes dades. Aquest matí agafo i em poso a fer els gràfics. I no hi ha manera. Consulto el meu amic google. Trobo una solució, però el meu ordenador es queixa d'un error de sintaxi. Casum la ...!
Porto una hora barallant-me amb l'ordenador. Obro el mail. Demanaré ajuda al "jefe". Segur que quan li digui que m'he passat tanta estona per fer una cosa tan fàcil, es posa a riure i em diu que per què no li demanava ajuda.
De cop, em ve a la memòria una conversa d'ahir. Estava parlant amb dues persones i una li diu a l'altra: "És trempada, eh, l'Estranya". Jo fujo. Mai he portat bé que em diguin coses bones. No m'agrada. Suposo que a tothom li agrada, però jo no em sento bé quan em diuen coses bones. A part de que no solen ser certes.
Tenco el mail. Sóc capaç de fer-ho sola. Si realment fos trempada, sabria fer-ho sense demanar ajuda (i sense passar-m'hi tanta estona).
Em continuo barallant amb el google i amb el programa.
Finalment, dues hores i mitja després trobo la manera de fer-ho. Jo sola. Bé, jo sola amb l'ajuda de l'amic google (mira que m'ha costat!!!) Estic contenta. Ho he aconseguit jo tota sola, encara que m'hi hagi passat mig matí.
El primer gràfic m'ha costat dues hores i mitja. La resta dels gràfics que havia de fer els faig en menys de 10 minuts. Realment, era una cosa molt fàcil (si sabies el que havies de fer). No li diré al jefe que m'hi he passat tanta estona, perquè es pensarà que sóc idiota. Realment, molt intel.ligent no sóc pas. Si fos més intel.ligent, ho hauria trobat de seguida.
Queda la part "difícil". És hora de dinar. Tenco l'ordenador. Si és la part difícil, em costarà bastant.
Al vespre m'hi poso. Estic disposada a quedar-me aquí fins a les tantes fent la feina. Sé que em costarà bastant. M'és igual. No vull deixar-ho per demà, perquè llavors arribaré a demà al vespre i encara no ho hauré fet.
M'hi poso. No sembla difícil. En 10 minuts estic. Ni jo mateixa m'ho crec! Ho podria haver fet abans d'anar a dinar. És igual. De fet, ho prefereixo així.
Acabo de fer la feina i em poso a mirar el correu i a fer una mica l'idiota per internet. M'ho mereixo, he fet la feina difícil en 10 minuts :-) Algú que només conec per internet em diu que l'ha impressionat una cosa que ha trobat meva per internet. I jo dic el mateix que sempre, que no té per què. Si sabés que m'he passat dues hores i mitja per fer una tonterieta, segur que no s'impressionaria tant. A part de que no tot és el que sembla. I no ens hem de fiar del que es diu per internet...
En fi, espero que la pròxima feina que em demani el jefe sigui "difícil".
divendres, 26 d’agost del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
8 comentaris:
Sembla que no ets gaire intel·ligent, Estranya. Encara no ho sabies que les aparences enganyen?
Hola Estranya, pots explicar què et passava amb el gràfic i com ho has buscat a internet?
T'ho pregunto pq a mi mai se m'ha acudit q és pogués trobar una solució d'aquestes per la xarxa.
Gràcies
Una que sí que ho és d'idiota
Sí, pere, les aparences solen enganyar. Però quan és qüestió de fer alguna cosa, no sé com m'ho faig, però sempre em costa molt més del que hauria de ser normal.
Que què em passava amb el gràfic? No res, havia de fer un gràfic d'una certa forma i no sabia com. La solució era buscar manuals del programa que fa els gràfics o gent que expliqués com es feia. Tot depèn dels gràfics que s'hagin de fer. Però si haguessis de fer els gràfics que he de fer jo, segur que sabries on buscar i com fer-ho. No és tan difícil. Una mica laboriós, potser, però difícil, no.
Estic d' acord amb en Pere. M' ha passat un munt de cops que m' he tirat hores i hores intentant fer una cosa que tothom deia que era senzilla. I després es quedaven sorpresos de veure com, el que era més complicat, ho feia en un no res. Cadascú és com és...
Bé, de fet la cosa "senzilla" ho era molt, de senzilla. El problema és que jo no ho sabia fer. I ho hauria d'haver sabut fer a la primera. Però bé, això ja tindrà remei aviat.
No et rendeixis, estranya (t'escric aquí perquè al comentari anterior no puc). És commovedor això que expliques perquè em recorda coses que vaig passar. Mira, no esperis tant de la gent, i fes tu el gest de trucar algú a fer un cafè perquè sí. És clar que no cal que truquis més de dues vegades seguides, quan has de trucar algú una tercea vegada perquè ell o ella no t'ha trucat abans vol dir que no té interès. No es pot agradar tothom, igual que a tu no t'agrada tothom. Una altra cosa que va bé és el sopar quinzenal fixe amb grup d'amics reduït però estable, p.ex. primer i tercer dimecres de mes. S'ha de saber començar i acabar, que a casa nostra la gent no sap anar-se'n, es queda i es queda. Es pot quedar per a un parell d'hores, i més seguidament, i sembla que no però la gent s'hi acostuma i ho acaba esperant. No et rendeixis, estranya, que hi ha moltes coses que pots fer. antoni quaderns.net
Al post anterior no es poden deixar comentaris perquè no he volgut que ningú n'hi deixés.
Tot això que dius és molt maco, però jo no tinc ningú a qui trucar per anar a fer un cafè. El problema és a qui truco. Truqui a qui truqui em dirà que no o em donarà llargues. Jo no tinc el problema de que sempre sigui jo la que truqui, perquè ja directament la resposta és no.
Grup d'amics reduït? Sopar quinzenal? Què coi és, això? Si existeix, jo no ho conec.
La raó per la que no volia comentaris és aquesta. Qualsevol comentari d'aquest tipus encara em fa veure que les coses estan pitjor del que jo realment pensava.
El teu Em Rendeixo es dur ..jo tambe he dedicat molt temps a treballar i a altres bajenades pero sempre he estat disposat a fer un dos o tres cafes Ara treballo menys i faig mes cafes amb gent diversa no tinc problemes o sigui que si vols pendre un cafe ja saps o trucas tu o truco jo tampoc tinc problemes
Joan finger39@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada