Tinc un blog que només puc veure jo. I per què serveix un blog que només puc veure jo? Doncs precisament per això: per posar-hi coses que només puc veure-hi jo :-D
En aquest blog només hi publico dos posts per setmana, tots els diumenges al vespre. És possible que alguna setmana hi publiqui tres posts. Però no més.
El primer tipus de posts són els que tenen l'etiqueta de "propòsits". 3 propòsits per setmana, que en principi m'han de fer millor. Sí, només 3. 3 i prou. 3 són suficients com per no ser massa pocs. I més de 3 ja seria exigir massa.
Són coses senzilles. Coses que no són massa difícils de complir, però que necessites algun estímul per fer-les. Estímul? Bé, alguna raó.
Per complir-les no em dono cap premi, només el premi de la satisfacció personal. I el premi de poder escriure un post amb l'etiqueta "progressa adequadament", en comptes de "necessita millorar".
Un dels propòsits d'aquesta setmana era que avui havia d'anar a fer la volta. Una volta que faig normalment corrent. Una volta que, com que no sóc als matins a casa, fa molt que no feia i que... vaja, que no és res que costi, més enllà de l'hora que estic per fer-la, però que posar-s'hi pot fer mandra. Sobretot quan fa temps que no t'hi poses.
Però aquest matí plovia, feia molt mal temps i... i he convençut a ma mare: no hi vaig al matí, però a la tarda hi anirem tu i jo.
A la tarda plovia, i ma mare tenia molta mandra. Però hi ha d'anar. És part de la recuperació que ha de fer. I, com que jo m'ho havia proposat, l'he estirat i hem anat les dues a donar la volta.
No, no ha sigut el mateix que fer-la corrent, però també ha sigut una volta més llarga, que és 1 Km més llarga que la que jo acostumo a fer corrent... així que suposo que puc dir-me a mi mateixa que he complert el propòsit.
Però ara hem tornat i estic contenta. Ella també. Jo, perquè he agafat una idea per una nova ruta que evita el meu principal problema: una casa amb gossos lliures, que et persegueixen si passes corrent. I ella perquè plovent no hagués anat a caminar.
Hi tornaré. Sola, a córrer. Per la volta encara més llarga. I amb la Mama. Amb servidora fent-li de llebre, ha fet la volta amb 10 minuts menys que fent-la sola... i ni tan sols s'ha adonat que caminava més ràpid!
Un altre d'aquells petits moments per conservar.
diumenge, 14 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Umm... jo no em faig cap propòsit per la setmana, però, potser, ho hauria de fer. 3? A veure, el primer per la setmana vinent seria aprendre a explicar-me millor a una persona. El segon, llençar la roba que vull llençar d'una vegada al contenidor. I el tercer, intentar no escriure posts tant pornogràfics emocionalment.
Un bon moment haver fet la volta i a l'hora, haver ajudat a una altra persona. Sí, un gran bon moment!
Molt bé, això és una tarda ben aprofitada. De vegades s'arriba més lluny caminant que no pas corrent.
Jeje, Tirai, veig que sóc una bona influència :-P Són bons propòsits, excepte potser el tercer. Però aquest de la roba és un dels que jo hauria fet!
Gràcies, gripaublau. De fet, vaig arribar a casa, una estona després de sortir-ne :-P
Home, els propòsits que ens plantegem i som capaços de complir són petits premis. Està molt bé que l'acompanyis amb la recuperació, així segur que tot anirà més ràpid, que forçar una mica la màquina no va malament. A la meva iaia crec que li han fet el mateix i també la fan caminar... i de vegades li fa mandra també! ;)
Ostres, em fa molta gràcia el control absolut que tens sobre les rutes, els temps i les distàncies que recorres. Has pensat mai fer una guia de recorreguts? :)
Sí, Laia, li va bé que l'acompanyin. A veure si la teva àvia també es recupera aviat!
No, Jansy, no tinc control. El que passa és que n'hi ha poquetes...
Publica un comentari a l'entrada