dimecres, 26 de març de 2008

Qui sóc i qui vull ser?

(Ho sé, ho sé! Avui tocava un altre post, que hi ha coses més importants a explicar :-P Però estic cansadíssima, i tinc fred. (Potser) demà. )

L'altre dia em vaig trobar el noi que va canviar de camí per no saludar-me el sant Jordi de l'any passat. Potser per la proximitat de sant Jordi, avui me n'he recordat.

Estava, com sempre (bé, com sempre no, però com molt sovint), mirant a l'infinit, sense fixar-me en res en concret.

(Un incís. Com es pot arribar a ser tan pilota? Si avui m'he explicat fatal! Fa com tres o quatre anys que no em mirava el que avui m'ha tocat explicar a una persona. Fatal, ho he fet fatal! I resulta que em diu que m'explico molt bé i que ho ha entès tot. Ja m'agradaria saber què ha entès! Res, és que això de mirar a l'infinit m'ha recordat la meva professió -ejem-, i la professió m'ha recordat el que havia d'explicar avui...)

I, no sé com m'ho faig, que sempre que miro a l'infinit, pensant en les meves coses, hi ha algun noi amb un ego molt pujat en la direcció de la meva mirada...

(Vaja, com avui! Coi!!! Com m'agradaria a mi saber-me vendre, i creure que tot el que faig és l'òstia, i sentir-me la persona més competent del món!)

Total, que mentre estava jo mirant a l'infinit, un braç que es movia em va fer tornar a la Terra. Merda! Qui era?

(Incís número n: a veure, si jo et dic que estaré a davant de l'estació amb un cotxe d'un determinat model i color i no hi ha cap més cotxe ni del mateix model, ni del mateix color... per què em truques al mòbil perquè no saps on sóc? I per què, quan despenjo, em dius que ja m'has vist?)

Sí, era el noi del sant Jordi. Merda! Merda! I merda!

No li volia dir res, però és clar... Si representa que, des del seu punt de vista, m'he passat un parell de minuts observant el que feia...

(A veure, si el tren surt a les 15:20 i diu que arriba a les 17:00, per què et pensaves que era menys d'una hora?)

Total, que em saluda i jo li responc amb mala cara. No, no el volia saludar. I ho vaig haver de fer.

Jo sóc així? Des de quant sóc tan rancuniosa? No, jo no vull ser així! Jo no vull ser rancuniosa. No, tampoc vull que la gent es pensi que pot fer el que vulgui. Però coi, era una tonteria, i ja fa gairebé un any! I d'acord, em va saber greu, però ens coneixem des de petits.

No, jo no vull ser rancuniosa. De fet, no estava enfadada. Només que volia pagar-li amb la mateixa moneda que em va pagar a mi. Però... per què comportar-me així si no sóc així?

Em fa por. Em fa por perquè d'aquí a poc veuré a una altra persona més o menys en les mateixes condicions. I... I...

No, no vull ser rancuniosa. Però tampoc sóc hipòcrita. El que passa és que si faig mala cara perquè estic enfadada, doncs m'ho permeto. Però... el que no em permeto és fer alguna cosa d'aquestes per pagar amb la mateixa moneda. No, no i no. Ho he fet algun cop i... que no! Jo no sóc així. O sí?

(Al final he explicat molta cosa, sembla. Però amb els parèntesis sembla un desastre i en realitat no ho ha sigut. En realitat, en els parèntesis només hi ha les coses dolentes.)

3 comentaris:

Tirai ha dit...

Buah! Espera que em recuperi del post i et comento! Doncs... no tinc res a comentar i el que et comentaria semblaria piloteig! ;-)

Dan ha dit...

Només un detall: El que fas SI que és la ostia!!

Llum ha dit...

Jaja! Gràcies, Tirai :-) Tot i que em sembla que has acabat comentant igualment... :-D

Gràcies, Dan. Però no ho sé, jo només faig cosetes petites i jo no veig que sigui la òstia.