dijous, 20 de març de 2008

La volta maleïda

Fa uns deu anys que visc en aquesta casa. Abans vivia en un altre poble, no molt lluny d'aquí. Allà m'havia creat un circuit per anar a córrer, d'entre cinc i sis quilòmetres, que em servia perfectament.

Quan vaig venir aquí, només vivia aquí els caps de setmana. Entre setmana vivia a la gran ciutat. I els caps de setmana no em dedicava a córrer.

Al cap d'un temps, vaig tornar. I un dia vaig decidir tornar a córrer. No podia fer la volta que havia fet quan vivia a l'antiga casa, però vaig trobar un recorregut que li falta poc per arribar als quatre quilòmetres. Vaig començar fent una sola volta, amb la idea de fer-ne dues un cop hagués recuperat la forma.

Vaig decidir fer la volta amb el recorregut difícil. Ho sé, si començo i acabo en el mateix punt, he de pujar la mateixa alçada que després baixaré. Però tothom que fa el recorregut el fa en sentit contrari. Per què? Jo no tinc cap baixada important, excepte quan estic molt a prop del final, una bona baixada d'uns 300 metres (que, amb la meva capacitat per comptar les distàncies, podrien ser entre 100 i 500 metres). El problema és que hi ha una pujada amb un pendent bastant pronunciat de més d'un quilòmetre. I, és clar, pujar això corrent no és una cosa que es pugui fer per les bones... Sobretot perquè quan hi arribes ja portes una bona estona corrent.

Malauradament, això de tornar a córrer em va durar poc. No feia massa que em dedicava a córrer, que un dia un cotxe per poc m'atropella. Tampoc calen detalls. Vaig caure, em vaig pelar els dos genolls, vaig estar un temps sense poder córrer, i quan vaig poder tornar a córrer... llavors tenia por. I va ser quan em vaig apuntar a un gimnàs, ara farà 4 anys!

Vaig deixar de córrer i em vaig centrar en el gimnàs, on no corria.

Fins que vaig tornar a córrer al gimnàs, i llavors vaig tornar a córrer, a fer la volta.

Fins que un dia un peu em va començar a fer mal i vaig haver de deixar-ho un altre cop. Aquest cop la recuperació va ser molt més llarga. I, de fet, encara no estic bé del tot.

Avui he decidit tornar a fer la volta. Però a peu. He deixat enrere el meu rècord de la mitja hora, que ja sé que no és gaire, però jo sóc lenta i la pujadeta se les porta. No he mirat a l'hora que sortia. Tampoc he mirat a quina hora arribava. No volia veure el temps que trigava.

Pel camí, les cames em deien que corrés, el cor em deia que corrés, però el cap els parava, i els feia caminar. Al gimnàs, i després d'un bon escalfament a base de bici (que si començo a caminar o córrer del principi he de parar perquè em fa mal), només puc córrer un quartet d'hora. Si hi estic més, em comença a fer mal. I tampoc és qüestió de que comenci a fer mal i estigui a un quilòmetre de casa, que al gimnàs puc parar, però aquí, si em fa mal, he de tornar a casa d'alguna manera.

M'agradaria dir que tot ha anat bé. Però al final m'ha començat a fer mal el peu. Faltaria més! Però ho havia de provar...

Intentaré a veure si puc tornar a donar la volta regularment sense problemes. Intentaré a veure si puc. Tot i que primer els genolls, després el peu... espero que no em passi res més...

2 comentaris:

Laia ha dit...

Ànims, que algun dia hi podràs tornar! Encara que ara et faci mal el peu no et desanimis pas ^^ I no cridis el mal temps!!!

Llum ha dit...

Espero tornar-hi, Laia, i tant que sí!!!