dilluns, 3 de març de 2008

M'ho proposo seriosament

Un altre post programat. Li he agafat gustet a això de programar posts :-) Ja pararé, però és que ara és la novetat. I que avui arribaré tard a casa, i demà... demà em vull tornar a aixecar aviat! Així que els comentaris ja els contestaré un altre dia...

Hi ha una cosa que sempre em crea una mica d'ansietat. Aquesta cosa és proposar-me alguna fita i dir-la. Em posa dels nervis que la gent em pregunti com ho porto, que em vagin preguntant si em falta poc, que em preguntin quant em falta. Per què? Doncs perquè normalment mai aconsegueixo fer les coses en el termini que em tenia fixat, i em sento una mica malament quan m'ho pregunten, perquè penso que estaré decepcionant a qui em pregunta, per no haver aconseguit tot el que em proposava.

Però, és clar, si ningú sap què et proposes... doncs és molt més senzill deixar-ho estar. Perquè t'has de donar explicacions a tu mateixa, però a ningú més. I hi ha el perill de l'auto-condescendència.

Però res, després de molt de temps dient que ho he de fer, que ja ho he fet un cop, que ho puc tornar a fer, he decidit proposar-m'ho seriosament. Altre cop. I sé que ho he d'aconseguir. Que ho aconseguiré.

El millor de tot és que ho vull fer per mi. Perquè jo vull. No perquè ningú em digui que ho he de fer, sinó perquè jo ho vull fer. I això és el més important. L'altre cop també ho vaig fer perquè jo volia fer-ho, i ho vaig aconseguir. Després les coses van canviar, i vaig deixar de voler-ho per mi, sinó per altra gent. I per això la cosa no va funcionar i vaig tornar al punt de partida. Però ara no. Ara torno a voler-ho fer per mi mateixa. Jo vull fer-ho per mi, i ho he d'aconseguir.

Encara no he dit el que vull fer. Vull perdre uns quants quilos que em sobren. En concret, 17. Per què 17 i no 16 o 18? Doncs 17, perquè si en perdo 17 arribaré a un punt d'aquells psicològics. De fet, arribaré al punt on vaig arribar l'últim cop i del que no vaig aconseguir baixar. Llavors ja estava bé, però em vaig proposar baixar una miqueta més, i no vaig poder. Per tant, crec que no és massa sensat intentar baixar una mica més. Però una mica menys tampoc. Perquè els 17 em porten just per sota d'un d'aquells números que o bé són rodons, o bé tenen a veure amb l'alçada, o bé el que siguin, però són un punt psicològic.

Per tant, la cosa està molt clara. Des de divendres passat que estic intentant-ho, i avui m'he decidit a dir-ho. Perquè així hauré de donar explicacions a algú :-)

Però no em dedicaré a matxacar a la gent amb el que intento fer. Comptant amb el meu metabolisme, i comptant que ja ara faig força esport i no menjo massa, perdre els 17 quilos suposo que em costarà un any, si ho aconsegueixo.

Tot i que, com sempre, em faig uns terminis. Bé, no terminis. Una cosa diferent. Com quan corria al matí, que tenia un punt, que era la meitat. Quan arribava a la meitat de temps em donava ànims a mi mateixa, per allò de que, un cop arribat a la meitat, això vol dir que el que et queda per fer ja és menys del que ja has fet. Però, d'aquesta meitat, quan arribes a la meitat de la meitat, vol dir que ja només et queda un tros com el que has fet per arribar a aquell punt on ja et queda menys per acabar que el que ja has fet.

Per tant, primera parada, la meitat de la meitat. Tothom sap dividir. És la part fàcil. Els divendres és el dia oficial per controlar com vaig. El primer objectiu és aquesta quarta part, a la que penso arribar... Coneixent-me, suposo que un parell de mesos. Essent molt optimista, un mes i mig. Així que aquí hi ha el que em proposo. El que vull aconseguir.

I aquí ho deixo. Fins que hagi aconseguit una quarta part del que vull. Espero que aviat. I... i si algú se'n recorda i d'aquí a un parell de mesos encara no ho he aconseguit... dóno permís perquè em pregunteu i em feu un sermonet!

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Ei! Espero que ho aconsegueixis! D'aquí un parell de mesos? M'ho apunto a l'agenda ;-)
He guanyat a la maquinota aquesta del joc que has posat aquí! M'ha recordat l'època de l'institut, no vull pas recordar a quina classe hi jugàvem!

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai, jo també espero aconseguir-ho!!!

La maquineta aquesta és molt dolenta. Jo l'he guanyat també fàcilment.

A mi també m'ha recordat l'institut :-) Jo crec que hi jugàvem a totes les classes...

Dan ha dit...

Llum! No oblidis que els canvis de pes no són lineals. L'inici acostuma a ser relativament més fàcil, però cada vegada costa més. De manera que la meitat de l'èxit no estarà a la meitat del temps. No tenir en consideració aquest detall deprimeix molt als que ho ignoren!

Llum ha dit...

Ho sé, Dan, ho sé. No has vist que he parlat d'un mes i mig o dos per la primera quarta part i de com a mínim un any per tot plegat? Si aquí ja tenim experiència en el tema!!!

XeXu ha dit...

Mira, jo t'anava a dir una cosa molt similar a en Dan, sort que ell m'ha passat al davant. No és matemàtic, no es pot dividir de la manera que dius. Baixaràs molt al principi fins que cada cop costi més. I segurament arribaràs a un punt on baixar serà pràcticament impossible sense comprometre la teva integritat física i mental. T'ho dic per experiència. Esperem que sigui el punt on vols arribar.

L'altra cosa que et vull dir és que vagis amb calma. Si no trigues els terminis previstos no passa res. Però pensa que t'hi jugues la salut. Aquestes coses s'han de fer bé. No et passis ara, ni t'obsessionis. No hi ha pressa, però si un objectiu. Així s'arriba més lluny.

Llum ha dit...

XeXu, em sembla que tu i en Dan no m'heu entès. Jo també tinc experiència. Fa uns 5 o 6 anys em vaig aprimar uns 15 quilos. Vaig trigar un any i mig a baixar. Menjava poquíssim, i feia molt d'esport. Vaig arribar a un límit del que no vaig poder baixar. Jo estava bé, fins que un capullo em va dir que estava molt gorda. No només això. Algú que m'importava no m'ho va dir directament, sinó que m'ho va dir indirectament, d'aquella manera que fa tant de mal.

Llavors vaig deixar de cuidar-me, perquè vaig pensar que tant d'esforç no valia per res. No entenia que ho feia per mi, no per la resta de la gent. Ara hi vull tornar, per mi, perquè m'estimo més del que ho feia fa dos o tres anys, que és quan vaig començar a deixar-me altre cop. L'ambient no m'hi ha ajudat massa, però ara sóc més forta, i no penso tornar a caure en el mateix error.

Sé que he d'anar amb calma. Mai he fet tonteries. Sí que he menjat molt poc, però menjant cada dia fruita, verdura i carn o peix. Poquet, però una mica de tot. Als sis anys el pediatra em va fer fer el primer règim. Des d'allà, he conegut a tants endocrins i dietistes que diria que em puc presentar a un examen de dietètica i aprovar-lo sense estudiar.

No penso fer tonteries. I no em penso decebre per no acabar amb uns terminis. Em conec. I conec els meus cicles. I sé que, arribat a un punt, em mantindré estable, sense pujar i baixar, i només baixaré una mica quan tingui la regla. Em conec, massa que em conec.

No era un missatge per preocupar a ningú, ni res d'això. Era un missatge positiu. Un missatge per dir que ho vull fer per mi, i que ho aconseguiré. De fet, no ho hauria de fer, perquè és antiproduent, i no ho tornaré a fer. Però no he resistit la temptació d'esperar una setmana i avui m'he pesat. Tot bé, gràcies :-)

Apa, que déu n'hi do el rotllo que he fotut!

XeXu ha dit...

Doncs me n'alegro, i em deixes més tranquil. Saber que saps el que et fas és tot el que necessitem saber. Espero que tinguis sort, i que aconsegueixis tot el que et proposis. Per tu, és clar, els altres poden dir missa si volen. Et veig animada a aconseguir-ho, i això és un pas importantíssim. Endavant, i ja ens explicaràs.

Llum ha dit...

Sí, ja ho explicaré...

Jo Mateixa ha dit...

Si ho fas fes-ho be nena, que si no desprès...jo vaig perdre 22 quilos en un any i mig...flipa, estaba jo estupendissima i res tu, maldecaps, problemes familiars (ja saps, la mort dels avis), canvis a la meva vida, etc...i clar, no els he recuperat tots però 10 quilets segur que si, ara toca possar-se en forma de nou.

Ànims eh, que tu pots!!!!!!!!!

Llum ha dit...

Ostres, Jo Mateixa, 22 quilos déu n'hi do!

A veure si tu també et poses en forma. Ànims, eh, que tu pots!!!!!!! :-D