Una musiqueta em distreu del que estic fent. Ai, sí, és el meu mòbil! Tolkien estaria orgullós de mi. O no, a saber què pensaria en Tolkien!
Miro el telèfon. 9722... La ciutat. Em sembla que em puc oblidar de que sigui algú que s'ha equivocat. O que em vulguin vendre qualsevol tipus de cosa.
Despenjo, i algú em demana si sóc la Lluna. Em diu qui és, i pregunta, amb tot convenciment que no sabré qui és, si sé qui és.
I és clar que sé qui és! Recordo com em mirava malament fa tres anyets, quan els alumnes se'm revoltaven. Ara ja no ho fa. Com vol que no sàpiga qui és, si un dia ens vam trobar en un poble de la costa i vaig anar a dir-li hola? És clar que no ens hem dit mai res que hola, però sé qui és, i sap qui sóc.
Té uns papers meus. Una cosa que s'ha de presentar, perquè em paguin uns diners. Jo vaig dir que no en volia, de diners. M'ho passo bé fent la feina que faig, i vam acordar des del principi que no cobraria res. Ja tinc altres compensacions, sobretot personals. No vull cobrar res, jo.
Però, és clar, em van dir que els donaven una subvenció, i que l'havien de justificar, i no sé què més. Em van posar un paper al davant, i jo el vaig haver d'omplir...
- Es veu que falta un paper - em diu. Ah, doncs perfecte. Jo els vaig donar el que em van demanar...
- D'acord, ja passaré - li responc.
- Sí, bé, i ja que passes... Hauràs de tornar a omplir els papers... És que... Sí, hauràs de tornar a omplir els papers... És que s'han tacat... Bé, no res... és que m'hi ha caigut una mica de suc...
dijous, 26 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
6 comentaris:
Ai, això d'esmorzar mentre es fa feina no pot sortir bé! Et tocarà altre cop escriure els impresos... ;)
Dues coses.
Tolkien no sé si estaria orgullós de tu, però si tens música de LOTR al mòbil, jo ho estic.
La segona, jo no sé què ens passa a tu i a mi, que avui anava a escriure sobre burocràcia i impresos! No és que et copii, eh, encara que ho sembli, sovint em passa que coincidim, serà que m'inspires fins i tot abans de llegir els teus posts? Bé, demano disculpes, però l'escriuré igualment...
Ja ho te això, quant un menja a la feina :-S a mi m'ha passat més d'un cop, no es pot evitar.
Per que no puc comentar el post de sobre????
No m'agrada el que he llegit, no es una critica al post, el post es profund, be, com quasi be tots els que fas, però no m'garada que pensis això de tu mateixa, no m'agrada per que no se com ets, mai t'he vist ni en fotos ni en persona, però he vist el teu interior, el veig quant et llegeixo i M'ENCANTES, ets trobo PRECIOSA LLuna, PRECIOSA DE VERITAT.
I si, ja se, l'aspecte extern es important, aquesta merdosa societat aixi ho fa, però si tu no t'estimes per dins i per fora....
T'ha quedat clar que jo T'ESTIMO MOLT, OI????, ahhhhhh, pensava que t'ho havia de tornar a dir eh!!!!!!
PD: El paio que et va dir gorda per portar una talla 40 o 42 es gilipolles del cul, tu ni puto cas, ok????
Petonets dolcetssssssssssssssss :-)
Apa, a omplir papers! Aquest cop, si cal, els plastifiques :-)
I, per cert, per molt que t'agradi la feina, si et volen pagar... Tu no hi pots fer res, veritat?
Vaaale. Ara ja entenc el comentari de la Jo Mateixa... És que arribo a ser curt, de vegades.
En fi, suposo que has bloquejat els comentaris a l'altre post. Però ja veus que tampoc no et servirà de res, que els blocaires som com som i comentem a on ens surt dels p... teclats. Volia dir teclats, caram.
I ara, seriosament. Mira, de veritat, penses massa. Entenc el que dius, no et pensis que no. Sé que ha de ser difícil aguantar certs comentaris o mirades, de vegades. Però has d'aprendre a valorar també qui diu què. El teu entorn més proper, la gent que t'estima de veritat, què diu? Aleshores a fer punyetes el Santi i els altres. Que et vols aprimar per estar millor amb tu mateixa? Fantàstic! Però no ho facis per uns altres. I menys si a aquests altres no els importes gaires. Ah! I una 40 o 42 hauria de ser la talla normal!
Saps què? El més gran que tens és el teu cor. I no m'ha calgut espiar-te a l'estació per saber-ho, això ;-)
T'estimo per com ets i com et mostres. I ho poso en petit, i no en majúscules i negreta, només per què hi ha a qui li fa vergonya de dir t'estimo. I ara que hi penso. A mi no me'n fas pas, de vergonya! Així que sàpigues que T'ESTIMO pel que sents i per com ho expresses. Des del dia de l'estel.
Laia, el que els ha tacat ha sigut amable i els ha omplert per mi. Ja només em falta anar a buscar el paper que em falta...
XeXu, està clar que tinc la música de LOTR al mòbil. Sinó, no sé a què vindria el comentari de Tolkien. I escriu el que vulguis, faltaria més!
Jo Mateixa, avui he vist el paper tacat... i tela! Però vaja, que he hagut d'anar a l'altra punta de ciutat, i aparcar lluny, per tornar a tenir els papers... Per la resta, gràcies, ja ho saps. Només un petit comentari sobre el tal Santi: media 1.80, més o menys, i dubto que pesés menys de 120 quilos. Si almenys hagués sigut algú molt prim... però en fi, és igual, millor no en parlo més.
Jordi Jordi, si em volen pagar no hi puc fer res, però això suposa rebre diners d'una institució, i no sé si hisenda ho considerarà com un segon pagador i llavors em farà pagar el que tinc i el que no tinc... Pel segon comentari, moltes gràcies, de veritat. I sí, em sembla que penso massa, però no hi puc fer res més.
Publica un comentari a l'entrada