divendres, 27 de juliol de 2007

Apatia

Hauria de prometre'm no tornar a tancar els comentaris. No m'agrada fer-ho, i una part de mi sap que no està bé. Segurament, el que hauria de fer és no escriure posts com l'anterior. Al cap i a la fi, tancar els comentaris em sembla que no serveix absolutament per res: o em trobo comentaris en altres posts, o em trobo mails. I els agraeixo, sí, però suposo que el millor seria no escriure els posts.

Però sé que no puc prometre'm una cosa que sé que llavors no compliré, malgrat que hauria de fer-ho.

Tinc el dia apàtic, tant se me'n dóna una cosa com l'altra. I sé que el millor que puc fer és anar a dormir aviat i dormir moltes hores. Però també sé que no podré. D'una banda, la calor. De l'altra, el concert que fan avui al cantó de casa. Fa una hora que estan fent proves de so i ja veig que, encara que vulgui, fins a les 4 o les 5 no podré dormir. I sí, ja ho sé, si no puc amb ells, m'hauria d'unir a ells. Però, realment, no en tinc cap ganes.

Segueixo pensant que he de canviar unes quantes coses, i no em refereixo només a l'aspecte físic. Però suposo que ja se'm passarà.

6 comentaris:

Tirai ha dit...

Umm... He arribat tard per llegir el post d'ahir. Crec que sí que els has d'escriure aquests post. Una de les raons per les que escrivim els que escrivim és per intentar desempallegar-nos de les neures, les paranoies i les pors. I, ostres, ajuda, ajuda a veure més cap on anar i et fa sentir millor. Així aquestes coses les has d'escriure. Una altra cosa és si publicar-les o no (depèn de cadascú), personalment, opto per publicar-les perquè publicant-les sempre tens el retorn de la gent que et llegeix i no sé...
Avui, tothom està apàtic, amb aquesta calor!
Les coses que clar que canviïs ja les aniràs canviant de mica en mica i n'hi ha que, potser, t'adonaràs que no cal que les canviïs (i callo perquè això comença a ser massa consell)

perdedor ha dit...

Però no diguis que penses massa.

(Ahir vaig clicar l'hora, la categoria, el títol, tot. Finalment vaig veure que no volies comentaris. Només vaig trigar 5 minuts, a veure-ho. Nostàmal, però puc millorar. Pitjor que pensar massa, pensar massa poc.)

Jordi Jordi ha dit...

Fes cas de la Tirai. Em sembla que té molta raó en el que diu. Jo, personalment, crec que és millor que els publiquis aquests tipus de posts. Si et sents malament, perquè no compartir-ho? No sé si et podrem ajudar gaire, possiblement no. Però tampoc serveix de res fer veure que estàs bé si no és cert.

Sento haver comentat fora de lloc, però saps què? Si veig comentaris tancats, penso que llavors realment necessites que t'animin i et facin veure les coses amb més claredat. Avui igual estàs apàtica, però demà serà un altre dia. Rellegeix els comentaris i els correus llavors.

Lluna ha dit...

Suposo que tens raó, Tirai, sí que s'han d'escriure, aquests posts, però no s'haurien d'escriure, tampoc.

Perdedor, pensar una mica menys no m'aniria malament de tot...

Jordi Jordi, no parlava d'escriure un post alegre si no estava alegre, està clar. Però sempre es pot no escriure res i ja està, no?

Jo Mateixa ha dit...

No, no, els posts els has d'escriure, sentint, vivint el que vols dir i ja està, a qui no l'hi agradi que no llegeixi, que no comenti, però això es casa teva i has de poder fer el que vulguis, quant vulguis i com vulguis!!!

Cony nena, un cap de setmana sense llegir-te i tinc un munt de post per veure, vaig a ello!!!!!!

Petonets dolcetssssssssssssss :-)

Lluna ha dit...

Vale, Jo Mateixa, ja els escriuré...

Doncs diria que mentre tu llegies això, n'he escrit un altre... (ja saps, dinant sola...)