diumenge, 29 de juliol de 2007

Són tan macos... quan dormen

Em pregunten que si em poden deixar el nen a dormir. Estic sola a casa. I què els he de dir? Que sí, no?

Llavors em recordo de l'últim cop que em vaig quedar amb una criatura sola en hores en les que han de dormir. Era la germana del nen. Havia d'anar a casa seva al matí, aixecar-la, i cuidar-me'n tot el matí.

Quan es va despertar, la conversa va anar:

- I la mama?
- La mama no hi és, és a treballar.
- I el papa?
- El papa no hi és, és a treballar.
- I la mama?
- La mama no hi és, és a treballar.

Aquesta última frase va ser seguida per un plor desconsolat, amb la nena a coll, que va durar mitja hora ben bona.

Després, va ser hora de vestir-la, donar-li de menjar... Però ai, els nens tenen la seva rutina. Vam anar corrent per la casa.

- Tens pipí?
Em va fer que no amb el cap.
- T'aixeques al matí i no tens pipí?
No amb el cap.
- D'acord, doncs anem a esmorzar.
No amb el cap.
- A vestir?
No amb el cap.
- Anem a pentinar?
No fa res amb el cap, i me l'emporto al lavabo.
Agafo una pinta.
No amb el cap.
- Aquesta no?
No amb el cap.
- I aquesta?
No amb el cap.

I així podria seguir, durant molta estona.

Però avui no és ella. Avui és el seu germà, que entre altres coses, és hiperactiu. Me'l porten tard, ja són quarts d'onze, i el porto directament al llit.

- Un conte!
Sí, és clar, faltaria més.
- Però un i prou, eh! I a dormir! Quin vols?
I, com no pot ser d'altra manera, em demana el conte inventat.

Llavors venen els problemes.
- Et deixo la porta oberta i el llum de fora obert.
- Sí. No!
- No?
- Porta tancada.
- I llum tancat?
- Sí.
- D'acord, bona nit.
Tanco la porta, i a la que la tanco sento:
- Tinc por. Tinc por. Tinc por. TINC POOOOOOOOOOOOOOOOR!
- D'acord, porta oberta i llum obert.
- Sí. No! Porta tancada.
- Però no tens por?
- No. Sí. No.
- Porta oberta?
- Sí.
- D'acord, bona nit.
- No! Porta tancada.

Ja no recordo si li vaig deixar la porta oberta, tancada, el llum obert, la porta tancada i el llum obert, o què vaig fer.

Vaig aconseguir que s'adormís a la 1. Jo no, jo em vaig adormir més tard. Estic acostumada a llegir abans de dormir i em costa dormir si no he llegit...

S'ha passat tota la nit donant cops a la paret. Es mou molt, i la paret dóna a la meva habitació. Cada cop que donava un cop a la paret, tot retrunyia. S'ha d'haver fet mal... Però també, cada cop que donava un cop a la paret, jo em despertava. No recordo haver-me despertat tants cops durant la nit en molt temps.

Fins que he notat que entrava molta llum a l'habitació. Sempre dormo amb la porta tancada, perquè una mica de llum ja em desperta, i a fora, a la que surt el sol, ja queda ple de llum.

La porta s'ha obert. I he mirat. Una figura petita ha entrat a l'habitació, plena d'energia, saltant i rient. El rellotge de l'habitació encara no marcava les 7 del matí.

- Lluna, tinc gana!

Oh, que maco que ets quan dorms!

L'esmorzar donaria per un post. O per dos. Només diré que, després de menjar-se el que jo em menjaria en 3 dies d'esmorzar, només se li acudeix preguntar:

- I què menjarem, per dinar? Dinarem aviat?

I llavors ha anat fins a la meva habitació, s'ha estirat al llit, i els problemes han sigut per treure'l d'allà!

6 comentaris:

Alepsi ha dit...

xDDDDD Encantadors els nens hiperactius!!! xDDDDD

Sembla que tinguin un motor que no s'aturi mai!!! Bufffff... són esgotadors!!!! xDDDDD

Lluna ha dit...

Molt encantador, sí, però aquest matí, a les 7, m'ha fet una gràcia...

Jordi Jordi ha dit...

Quina gràcia! És ben bé així. I per la paret no pateixis, que aguanta. T'ho dic jo. A més, si passes prou nits amb ell, ja ni sentiràs els cops. Macos, quan dormen, eh? Llàstima que es despertin tan aviat :-)

Jo Mateixa ha dit...

Jajajajajajajajajaja, aixxxxx, que monus que son els nens quant fan aquestes coses eh!!!! :-S

Nosaltres probablement tindrem el nen d'en Hatim uns dies amb nosaltres, te 3 anyets i es moooooooooooolt mogut...sun pare ja diu que "como se ponga tonto él se va" i jo l'hi he dit que em sembla perfecte, que si EL SEU FILL es posa tonto jo també marxo...obviament se n'ha adonat de que el nen es seu i es ell el que ha d'estar per el nano, em sembla que tindrem guerra aquests dies, jejejejejeje.

Lluna ha dit...

Sí, ja m'imagino que la paret aguanta, però amb la de cops que feia... buf, em sembla que s'havia de fer mal! I sí, molt maco estava aquest matí, dormint, llàstima que ahir fos incapaç de dormir fins a una hora decent!

Jo Mateixa, amb 3 anys suposo que tots ho són de moguts. Però sí, tens raó: coi, que és el seu fill! Que sigui lleu...

Jo Mateixa ha dit...

Gràcies :-S