divendres, 6 de juliol de 2007

Semblances físiques

Ha estat un comentari desafortunat. Sé que no volia dir el que ha dit, o potser sí, que ho volia dir. No ho ha dit amb mala intenció, però a mi se m'ha clavat a dintre. Si ho hagués dit amb mala intenció, o si ho hagués dit algú a qui no considerés una de les meves millors amigues, segurament li hagués dit interiorment que era una superficial. El problema és que sé que no ho és, de superficial, i no sé a què venia el comentari, o sí que ho sé, però prefereixo no saber-ho.

M'ha demanat si podria anar amb una noia. Bé, jo he de portar aquella noia en cotxe. Però, de totes formes, hauria d'anar jo amb el cotxe, així que no em fa res portar algú. Bé, no podré cantar, ni fer el burro, però tindré companyia. No m'importa.

El problema ha sigut quan me l'ha descrit. Som completament diferents de caràcter, és de lletres, viu molt lluny d'on visc jo, i un munt de diferències més. Un munt de diferències que no volen dir que per això no m'hagi de caure bé, però que el més normal seria que no tinguéssim res de què parlar.

Però llavors ha vingut el comentari. M'ha explicat com era físicament, ha somrigut, i ha deixat anar: "és com tu, segur que us enteneu".

Perdona, què has dit? Que com que ens assemblem físicament, segur que ens entendrem? Que com que la cosa per la que has dit que ens assemblem no és bona (o és de les que la gent considera dolentes), ens hem d'entendre, perquè totes dues som iguals? Què passa, que, per posar un exemple a l'atzar, tota la gent que és calba s'ha de caure bé entre sí, només perquè són calbs i s'entenen? O tota la gent baixeta? O tota la gent...?

Hi ha coses que em toquen la moral, i aquesta és una d'elles. Coi, les persones som el que som, independentment del nostre aspecte físic. Que sí, que a vegades ens fem amb gent semblant a nosaltres, però normalment és perquè el caràcter ens agrada. No em veig essent amiga d'algú només perquè s'assembla a mi físicament!

Seria diferent si m'hagués dit que fa alguna cosa semblant a la meva. O si li agradés alguna cosa que a mi també m'agradés. O si... mil i una coses.

El que no entenc és per què algú m'ha de caure bé només perquè s'assembli a mi físicament!

2 comentaris:

pere ha dit...

Dona una mica superficial si que ho és: al final t'ha aparellat intel·lectualment i sentimentalment a partir de la superfície. Però segur que era una broma i ha sortit la teva susceptibilitat...

El que no t'admeto és que diguis, en detriment de la noia que has de portar, que és de lletres. Tu també ets de lletres i en tinc proves. D'entrada em remeto al teu propi bloc. Ara, si el que vols dir és que ets més de ciències que alguns dels que passem per aquí, no t'ho discutiré: em confesso culpable.

Lluna ha dit...

Ei, que sentimentalment no m'ha pas aparellat (o això espero!) La persona que he de portar al cotxe és una altra noia!

Pel que fa a això de ciències i lletres, amb ella sempre hem comentat que tinc un cert imant pels informàtics de sistemes (aquells que munten ordenadors, i els obren, i aquestes coses). Hi ha determinats perfils de gent que sempre et criden més l'atenció que d'altres, tot i que no vol dir res, un determinat informàtic de sistemes em pot caure fatal, i algú altre que sigui de lletres em pot caure molt bé. Però em refereixo a que si, com a mínim, m'hagués dit: doncs mira, és informàtica, segur que us enteneu bé, doncs cap problema. Però, és clar, em va dir que ens entendríem bé perquè ens assemblàvem físicament!